Desert de Sarrià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaDesert de Sarrià
Tipologia església
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya

41° 24′ 13″ N, 2° 06′ 55″ E / 41.4036°N,2.1152°E / 41.4036; 2.1152
Modifica dades a Wikidata

El Desert de Sarrià era un solar a la part més alta del barri de Sarrià, entre el passeig de Santa Eulàlia (continuació del carrer Major de Sarrià), el carrer de Can Caralleu i el carrer del Desert, per damunt de la Ronda de Dalt, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.[1] Fou un convent de caputxins actiu a Barcelona entre 1578 i el 1835. Estava ubicat a l'espai que després del seu enderrocament va ser conegut com el Desert de Sarrià.[2]

En aquest paratge es documenta des de l'any 1463 una capella dedicada a santa Eulàlia que segons la tradició popular, hauria nascut allà en època romana. El Desert de Sarrià havia estat la finca d'un bosc envoltat de conreus, cedida pel duc de Ferlandina als caputxins l'any 1578. Els frares l'havien convertit en un jardí místic ple d'arbres i de figures de fang al·lusives a la fragilitat humana i a la grandesa de l'esperit. El 1835, durant la desamortització, l'antic convent dels caputxins que ocupava aquest lloc fou destruït. L'espai passà a mans de l'anglès Henry Misley, que en descuidà el jardí i n'eliminà les figures. Finalment, el metge Josep Ricart i l'industrial J. M. Sert fundaren un asil per a invàlids als límits de l'antic Desert. El nom de "desert" es donava, al segle XVI, a determinats convents o ermitatges situats en despoblat.

En l'anomenat Desert de Sarrià es van trobar després d'una intervenció arqueològica feta durant el segle XX, segons informa el Sr. A. Mañe (Conservador de l'Arxiu Històric del Centre Excursionista Els Blaus), unes guixeries (obra decorativa feta amb guix i normalment aplicada al mur) pertanyents a l'antic convent dels caputxins, així com l'anomenat "cavalcador de Santa Eulàlia" (marxapeu per ajudar a pujar al cavall de l'antic convent de Santa Eulàlia), bloc rectangular de calcària que actualment es conserva davant l'església dels caputxins (carrer del Cardenal Vives i Tutó, 2-16)[3]

Referències[modifica]