Destil·lació seca
La destil·lació seca és l'escalfament de materials sòlids per produir productes gasosos (que es poden condensar a líquids o sòlids). El mètode pot o pot no implicar piròlisi/termòlisi. Els productes resultants (per exemple quitrà o pega, oli de ginebre o altres olis essencials...) són condensats i es recullen. Aquest mètode normalment exigeix temperatures més altes que la destil·lació clàssica. El mètode s'ha utilitzat per obtenir combustibles líquids a partir de Carbó i fusta. També es pot utilitzar per descompondre sals minerals com sulfats a través de termòlisi, en aquest cas es produeix diòxid de sofrei triòxid de sofre en estat gasós que es pot dissoldre en aigua per obtenir àcid sulfúric. També s'ha fet servir per a l'obtenció tradicional de l'oli de ginebre en el forn d'oli de ginebre.[1]
Destil·lació seca de la fusta
[modifica]Consisteix en un procés de carbonització en el qual s'aprofiten els gasos i vapors despresos. Els productes gasosos (monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants) són emprats com a combustible per a iniciar la reacció. La reacció s'automanté en arribar a una determinada temperatura.
Dels condensats obtinguts se'n separa l'àcid pirolignós (mescla d'àcid acètic, metanol i acetona, principalment) i quitrans (d'aquests se n'extreuen diferents olis protectors de fusta). El residu sòlid de la destil·lació és el carbó vegetal.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Destil·lació seca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Pinyol Sanchez, Aila. «L’Oli de Ginebre: un producte de medicina tradicional». El passat més recent Arqueologia de l'època moderna i contemporània. Universitat de Barcelona. [Consulta: 8 agost 2019].