Dia Internacional contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentDia Internacional contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia
Tipus dia internacional
Epònim Homofòbia
Dia 17 de maig
Data 17 maig 2005
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Dia Internacional Contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia[1][2] se celebra el 17 de maig en commemoració de la decisió per part de l'Organització Mundial de la Salut de suprimir l'homosexualitat de la seva llista de malalties mentals.

La celebració d'aquest dia internacional té com a finalitat coordinar internacionalment l'organització d'activitats per incrementar la consciència sobre l'homofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la fòbia a la intersexualitat. Així mateix, també pretén estimular l'interès de les autoritats i la població per garantir els drets LGTBI al món.[2][3]

Història[modifica | modifica el codi]

El Dia Internacional contra l'Homofòbia (IDAHO) es va concebre el 2004. La campanya realitzada al llarg d'aquest any va culminar en la primera celebració el 2015. Aquest mateix any els fundadors del Dia Internacional contra l'Homofòbia van constituir el Comitè IDAHO,[4] que des d'aleshores organitza aquesta diada anualment. Louis-Georges Tin en va ser el fundador.[5]

24000 individus i també organitzacions com l'Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA), la Comissió Internacional Gai i Lesbiana de Drets Humans (IGLHRC), el Congrés Mundial de Jueus LGBT, i la Coalició de Lesbianes Africanes van signar una crida en suport a la iniciativa IDAHO.[cal citació]

El 2009 es va agregar la transfòbia al nom de la campanya, i aquell any les activitats es van centrar en la transfòbia. Aleshores es va canviar la denominació per dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia (IDAHOT).[4] El 2015 es va afegir la bifòbia.[4]

El comitè organitzatiu manté l'acrònim IDAHOT a pesar dels canvis en la denominació.[1] Argumenten que «és una solució imperfecta, però necessària per a la consistència de les comunicacions». Així mateix, donen suport a les organitzacions que adaptin el nom del dia al seu context i prioritats. També expliquen que han creat una línia base global que reflecteix la diversitat sexual i de gènere de les minories, que és celebració global de la diversitat sexual i de gènere.

Supressió de l'homosexualitat com a malaltia per part de l'OMS[modifica | modifica el codi]

El 17 de maig de 1990 l'Assemblea General de l'OMS va declarar que «l'homosexualitat no és una malaltia, un trastorn ni una perversió».[6] Després que el Comitè de direcció de l'OMS validés la proposta de la desena versió de la Classificació Internacional de Malalties (ICD) en què s'excloïa l'homosexualitat.[7]

No es coneixen informes escrits o articles d'avaluació d'experts que expliquin les motivacions del canvi d'aquesta secció.[8] Tanmateix, es considera que el canvi de l'ICD va ser afavorit per la desclassificació de l'homosexualitat com a trastorn mental per part de l'Associació Americana de Psiquiatria (APA), que en reunió del Consell d'Administració el desembre de 1973 va votar la supressió de l'homosexualitat del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM).[8][9] En el DSM-II del 1974 es va canviar la classificació de l'homosexualitat per alteració de l'orientació sexual (302.0). Més tard, en el DSM-III del 1980, l'homosexualitat va ser classificada com a homosexualitat egosintònica cap a la mateixa orientació sexual, i en conseqüència, no necessitar tractament; o bé homosexualitat egodistònica, i per tant, patir un trastorn mental. El 1987 en el DSM-III-R, es va suprimir l'homosexualitat egodistònica, no obstant això, el concepte subjacent va persistir sota la categoria «angoixa pronunciada i persistent sobre la pròpia orientació sexual»,[10] subsumit en el diganòstic del trastorn sexual no especificat d'una altra manera.[9]

Els criteris que va seguir el ICD-10 s'acosten més al DSM-III (1980) que al DSM-III-R (1987). Així com en el DSM-III l'homosexualitat egosintònica va substituir l'homosexualitat en si mateixa, el ICD-10 va declarar que «l'orientació sexual en si mateixa no s'ha de considerar un trastorn».[9] No obstant això, en lloc de l'homosexualitat, l'ICD-10 va introduir un nou rang de diagnòstics titulat Trastorns psicològics i de comportament associats al desenvolupament i l'orientació sexual (F66) que estan excepcionalment vinculats a l'orientació sexual i l'expressió de gènere.[11] Entre els quals hi ha el trastorn de maduració sexual, l'orientació sexual egodistònica i el trastorn de relacions sexuals.[9]

Posteriorment al canvi en l'ICD-10, el DSM-IV del 1994 i el DSM-IV-TR del 2000 van mantenir el diagnòstic del trastorn sexual no especificat d'una altra manera. Va ser el 2013 amb el DSM-V quan finalment es va suprimir.[9] El 2017, està programada la publicació de l'ICD-11 i com a part del procés de revisió, l'OMS va designar un Grup de Treball per a la Classificació dels Trastorns Sexuals i la Salut Sexual (WGSDSH) que es va encarregar de considerar els avanços científics que van tenir lloc des de la publicació de l'ICD-10 (1990) i de fer recomanacions sobre les categories de malalties relacionades amb la sexualitat.[9] [11]

L'esmentat Grup de Treball va recomanar que les categories denominades Trastorns psicològics i de comportament associats al desenvolupament i l'orientació sexual de l'ICD-10 fossin eliminades completament en la següent versió, l'ICD-11. Així mateix, explica que «classificar el diagnòstic partint de l'orientació sexual no és justificable a partir de les perspectives de la salut pública, clínica ni d'investigació». A més a més, agreguen que «les necessitats de les persones que no tenen un trastorn mental o de comportament poden classificar-se usant les categories Z si, per exemple, requereixen consells en relació a la seva sexualitat». D'aquesta manera, el Grup de Treball afirma que «l'ICD-11 encara les necessitats de les persones amb orientació cap al mateix sexe de forma congruent amb una bona pràctica clínica i existint els principis dels drets humans i la missió de l'OMS».[11]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «International Day Against Homophobia, Transphobia and Biphobia». IDAHO Committee. [Consulta: 9 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 «All Events, United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization». UNESCO. [Consulta: 9 octubre 2013].
  3. «IDAHO: What is May 17th» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 «IDAHO: Who we are» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2017].
  5. «Biographie et actualités de Louis-Georges Tin» (en francès). France Inter. [Consulta: 13 maig 2017].
  6. «17 May: International day against homophobia» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2017].
  7. Giami, Alain «BetweenDSMand ICD: Paraphilias and theTransformation of Sexual Norms». Springer Science, 02-05-2015. DOI: 10.1007/s10508-015-0549-6.
  8. 8,0 8,1 Silverstein, Charles «The Implications of Removing Homosexuality from the DSM as a Mental Disorder». Archives of Sexual Behavior, 11-11-2008. DOI: 10.1007/s10508-008-9442-x.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Drescher, Jack «Queer diagnoses revisited: The past and future of homosexuality and gender diagnoses in DSM and ICD». International Review of Psychiatry, 04-08-2015. DOI: 10.3109/09540261.2015.1053847.
  10. APA (American Psychiatric Association). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (en anglès). 3a, revisada. Washington: American Psychiatric Press, 1987. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Cochran, Susan; Drescher, Jack; Kismödi, Eszter; Giami, Alain; García-Moreno, Claudia «Proposed classification of disease categories related to sexual orientation in ICD-11: Rationale and evidence from the Working Group on Sexual Disorders and Sexual Health». Bulletin of the World Health Organization, 17-06-2014. DOI: 10.2471/BLT.14.135541.