Diagrama polar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un diagrama polar és un dibuix tècnic que mostra la radiació amb la que un determinat sistema capta o emet (radia) energia en un dels seus plans. Les radiacions estudiades poden ser, per exemple, ones de so o radiacions electromagnètiques.[1]

Habitualment s'usen diagrames polars en l'estudi del comportament de micròfons, altaveus, lluminàries i antenes de tota classe.

Representació[modifica]

Per a representar un diagrama polar farem ús d'un sistema de coordenades de dues dimensions. Definirem l'angle respecte l'eix d'abcisses (també conegut com a angle polar o azimut i representat per la variable θ) i per a cada un d'aquests angles representarem la relació entre les potències incident i rebuda per l'element radiador. Pel Teorema de Reciprocitat aquesta relació serà la mateixa que hi ha entre la potència radiada i la potència emesa.

La relació entre aquestes potències mai pot ser superior a 1 (cap antena pot rebre més potència que la potència incident, o anàlogament, cap antena pot radiar més potència que l'emesa pel generador del sistema) i per tant aquest diagrama sempre es podrà representar dins d'una circumferència de radi 1.

Classificació dels diagrames polars[modifica]

Depenent de la seva directivitat, podem diferenciar entre:

Omnidireccional o no direccional[modifica]

Diagrama polar omnidireccional

Radien o capten per igual en totes direccions, és a dir, en els 360°.

  • En acústica és útil per a micròfons d'ambient.
  • En telecomunicacions habitualment només s'usen antenes omnidireccionals en sistemes emissors de radiodifusió (TV, radio), ja que els receptors potencials del senyal poden estar a qualsevol direcció.

Bidireccional[modifica]

Diagrama polar bidireccional

El diagrama polar té «forma de 8» amb dos lòbuls oposats. Emeten o capten so tant per davant com per darrere, mentre que són pràcticament "muts" als laterals.

Els àngles preferents se situen vora els 100°.

En altaveus, els diagrames polars bidireccionals no s'utilitzen gaire per les mateixes raons que els omnidireccionals: necessiten grans caixes acústiques.

Unidireccionals[modifica]

Emeten o capten en una direcció molt marcada i són "relativament morts" en les altres.

  • En telecomunicacions sol ser usat per a antenes que requereixen una gran directivitat en una direcció, un exemple habitual són els radioenllaços.

Cardioide[modifica]

Diagrama polar cardioide

És un tipus d'unidireccional que s'anomena així perquè el diagrama polar té forma de cor, el que vol dir que radien o capten cap a o des de la part frontal i tenen un mínim de sensibilitat en la part posterior, on es produeix una atenuació gradual.

L'angle preferent es troba en un angle de 160°.

Referències[modifica]

  1. «diagrama polar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.