Direcció General de la Guàrdia Civil
Aparença
Dades | |
---|---|
Tipus | article de llista de Wikimedia |
La Direcció General de la Guàrdia Civil és l'òrgan de govern jeràrquicament superior dins de l'estructura orgànica del cos militar de la Guàrdia Civil espanyola i depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya. Des del 18 de novembre de 2016, el càrrec de director general recau sobre el jurista castellà José Manuel Holgado Merino.[1]
Titulars
[modifica]Nom | Inici | Final | Observacions |
---|---|---|---|
Francisco Javier Girón y Ezpeleta | 2 de setembre de 1844 | 10 de juliol de 1854 | Primer director de la Guàrdia Civil. |
Antonio María Alós | 18 de juliol de 1854 | 1 d'agost de 1854 | |
Facundo Infante Chávez | 1 d'agost de 1854 | 19 de juliol de 1856 | |
José MacCrohon y Blake | 1 de setembre de 1856 | 12 d'octubre de 1856 | |
Francisco Javier Girón y Ezpeleta | 12 d'octubre de 1856 | 1 de juliol de 1858 | 2a vegada |
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis | 2 de juliol de 1858 | 21 de novembre de 1863 | |
Ángel García-Loygorri y García de Tejada | 29 de setembre de 1864 | 25 de juny de 1865 | |
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis | 25 de juny de 1865 | 28 de desembre de 1865 | 2a vegada |
Francisco Serrano Bedoya | 28 de desembre de 1865 | 11 de juliol de 1866 | |
Rafael Acedo Rico y Amat | 11 de juliol de 1866 | 11 de març de 1867 | |
José Turón y Prats | 11 de març de 1867 | 16 de setembre de 1868 | |
Anselmo Blaser San Martín | 16 de setembre de 1868 | 26 de setembre de 1868 | Revolució de 1868 «La Gloriosa» |
Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta | 26 de setembre de 1868 | 25 d'octubre de 1868 | |
Francisco Serrano Bedoya | 25 d'octubre de 1868 | 18 de juny de 1872 | 2a vegada |
Cándido Pieltain y Jove-Huergo | 19 de juny de 1872 | 26 de març de 1873 | |
Mariano Socías del Fangar y Lledó | 5 de juliol de 1873 | 19 de setembre de 1873 | |
Juan Acosta Muñoz | 19 de setembre de 1873 | 10 d'octubre de 1873 | |
Segundo de la Portilla Gutiérrez | 10 d'octubre de 1873 | 18 de gener de 1874 | |
José Turón y Prats | 18 de gener de 1874 | 28 de setembre de 1874 | 2a vegada |
Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig | 28 de setembre de 1874 | 21 de gener de 1882 | |
Tomás García-Cervino y López de Sigüenza | 23 de gener de 1882 | 5 de novembre de 1883 | |
Agustín de Burgos y Llamas | 5 de novembre de 1883 | 26 d'abril de 1884 | |
Ramón Fajardo Izquierdo | 26 d'abril de 1884 | 4 d'agost de 1884 | |
Remigio Moltó y Díaz-Berrio | 6 d'agost de 1884 | 9 de desembre de 1885 | |
Tomás García-Cervino y López de Sigüenza | 9 de desembre de 1885 | 3 de desembre de 1887 | 2a vegada |
José Chinchilla y Díez de Oñate | 13 de gener de 1888 | 11 de desembre de 1888 | |
Tomás O'Ryan y Vázquez | 11 de desembre de 1888 | 13 de novembre de 1890 | |
Luis Dabán y Ramírez de Arellano | 14 de novembre de 1890 | 22 de gener de 1892 | |
Romualdo Palacios González | 30 de gener de 1892 | 8 de febrer de 1899 | |
José Chinchilla y Díez de Oñate | 8 de febrer de 1899 | 2 de març de 1899 | 2a vegada |
Antonio Dabán y Ramírez de Arellano | 16 de març de 1899 | 27 de juliol de 1901 | |
Federico Ochando y Chumillas | 27 de juliol de 1901 | 30 d'agost de 1902 | |
Luis María Pando Sánchez | 30 d'agost de 1902 | 13 de juliol de 1903 | |
Camilo García de Polavieja y del Castillo | 13 de juliol de 1903 | 23 de novembre de 1903 | |
Arsenio Linares y Pombo | 23 de novembre de 1903 | 6 de desembre de 1903 | |
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría | 7 de desembre de 1903 | 28 de gener de 1905 | |
Joaquín Sánchez Gómez | 28 de gener de 1905 | 25 d'agost de 1910 | |
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría | 25 d'agost de 1910 | 25 de gener de 1912 | 2a vegada |
Ángel Aznar y Butigieg | 31 de gener de 1912 | 3 de març de 1913 | |
Ramón Echagüe y Méndez Vigo | 3 de març de 1913 | 30 d'octubre de 1913 | |
Agustín de Luque y Coca | 30 d'octubre de 1913 | 10 de desembre de 1915 | |
Enrique de Orozco y de la Puente | 10 de desembre de 1915 | 23 de juliol de 1916 | |
Antonio Tovar y Marcoleta | 23 de juliol de 1916 | 20 d'abril de 1917 | |
Agustín de Luque y Coca | 20 d'abril de 1917 | 26 de juny de 1917 | 2a vegada |
Salvador Arizón y Sánchez Fano | 26 de juny de 1917 | 6 de desembre de 1918 | |
Juan Zubia y Bassecourt | 6 de desembre de 1918 | 26 de març de 1925 | |
Ricardo Burguete y Lana | 27 de març de 1925 | 3 de novembre de 1928 | |
José Sanjurjo Sacanell | 3 de novembre de 1928 | 3 de febrer de 1932 | Proclamació de la Segona República. |
Miguel Cabanellas Ferrer | 3 de febrer de 1932 | 15 d'agost de 1932 | |
Cecilio Bedia de la Cavallería | 15 d'agost de 1932 | 15 de febrer de 1935 | Revolució d'Astúries de 1934. |
Miguel Cabanellas Ferrer | 15 de febrer de 1935 | 7 de gener de 1936 | 2a vegada |
Sebastián Pozas Perea | 7 de gener de 1936 | 24 de juliol de 1936 | Cop d'estat de juliol de 1936. |
Guerra Civil espanyola[n. 1] | |||
Eliseo Álvarez-Arenas y Romero | 6 de setembre de 1939 | 13 d'abril de 1942 | Integració dels Carrabiners a la Guàrdia Civil (1940).[5] |
Enrique Cánovas Lacruz | 13 d'abril de 1942 | 1 de juliol de 1943 | |
Camilo Alonso Vega | 24 de juliol de 1943 | 30 de maig de 1955 | |
Pablo Martín Alonso | 30 de juny de 1955 | 8 de febrer de 1957 | |
Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco | 8 de febrer de 1957 | 23 d'abril de 1959 | |
Antonio Alcubilla Pérez | 23 d'abril de 1959 | 7 de desembre de 1962 | Creació de l'Agrupació de Trànsit (1959).[6] |
Luis Zanón Aldalur | 10 de desembre de 1962 | 31 de desembre de 1965 | |
Ángel Ramírez de Cartagena y Marcaida | 14 de gener de 1966 | 21 de setembre de 1967 | |
Antonio Cores Fernández de Cañete | 6 d'octubre de 1967 | 22 de gener de 1969 | |
Luis Díez-Alegría Gutiérrez | 7 de març de 1969 | 13 de gener de 1972 | |
Carlos Iniesta Cano | 21 de gener de 1972 | 13 de maig de 1974 | |
José Vega Rodríguez | 17 de maig de 1974 | 10 d'octubre de 1975 | |
Ángel Campano López | 10 d'octubre de 1975 | 23 de desembre de 1976 | |
Antonio Ibáñez Freire | 23 de desembre de 1976 | 2 de maig de 1978 | |
Carlos Oliete Sánchez | 2 de maig de 1978 | 2 de juliol de 1979 | |
Pedro Fontenla Fernández | 2 de juliol de 1979 | 19 d'abril de 1980 | |
José Luis Aramburu Topete | 24 d'abril de 1980 | 26 d'octubre de 1983 | Cop d'estat del 23 de febrer de 1981. |
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé | 2 de novembre de 1983 | 3 d'octubre de 1986 | |
Luis Roldán Ibáñez | 31 d'octubre de 1986 | 3 de desembre de 1993 | |
Ferran Cardenal i de Alemany | 3 de desembre de 1993 | 7 de maig de 1996 | |
Santiago López Valdivielso | 7 de maig de 1996 | 30 d'abril de 2004 | |
Carlos Gómez Arruche | 30 d'abril de 2004 | 28 d'abril de 2006 | |
Joan Mesquida Ferrando | 28 d'abril de 2006 | 21 d'abril de 2008 | Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil. |
Francisco Javier Velázquez López | 21 d'abril de 2008 | 31 de desembre de 2011 | Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil. |
Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río | 3 de gener de 2012 | 18 de novembre de 2016 | |
José Manuel Holgado Merino | 18 de novembre de 2016 | 29 de juny de 2018 | |
Félix Vicente Azón Vilas | 29 de juny de 2018 | 18 de gener de 2020 | |
María Gámez Gámez | 18 de gener de 2020 | actualitat | Primera dona en ocupar el càrrec. |
Notes
[modifica]- ↑ A la zona republicana, el general José Sanjurjo y Rodríguez de Arias assumí la direcció, fins a la reconversió del cos en la Guàrdia Nacional Republicana. A la zona sublevada, el general Federico de la Cruz Boullosa assumí temporalment el càrrec d'Inspector general,[2] sent succeït durant el conflicte pels generals Marcial Barro García (1936-1937),[3] Ricardo Serrador Santés (1937) i Emilio Fernández Pérez (1937-1939).[4] Després de la guerra, el càrrec fou assumit per Eliseo Álvarez-Arenas Romero.
Referències
[modifica]- ↑ «El magistrado en Sevilla José Manuel Holgado será el nuevo director de la Guardia Civil» (en castellà). Europa Press, 17-11-2016. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Cabanellas, 1977, p. 207.
- ↑ Clemente, 1995, p. 47.
- ↑ Orella, 2001, p. 142.
- ↑ Clark, 1950, p. 257.
- ↑ Silva Amador, 2010, p. 104.
Bibliografia
[modifica]- Cabanellas, Guillermo. Cuatro generales: La Lucha por el poder (en castellà). III. Barcelona: Editorial Planeta, 1977.
- Clark, Clyde L. The evolution of the Franco regime. Appendix: significant legislation in the evolution of the Franco regime (en anglès). US State Departament, 1950.
- Clemente, Mariano. Ejército y conflictos civiles en la España contemporánea (en castellà). Ediciones Fundamentos, 1995.
- Silva Amador, Lorenzo. Sereno en el peligro: La aventura histórica de la Guardia Civil (en castellà). Madrid: Edaf, 2010. ISBN 978-84-414-2643-6.
- Orella, José Luis. La formación del Estado nacional durante la Guerra civil española (en castellà). Actas, 2001.