Enrique de Orozco y de la Puente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique de Orozco y de la Puente

Detall de retrat d'Orozco realitzat per Christian Franzen. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique de Orozco Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1844 Modifica el valor a Wikidata
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 1919 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Director general de la Guàrdia Civil
10 desembre 1915 – 23 juliol 1916
← Agustín de Luque y CocaAntonio Tovar y Marcoleta →
Diputat al Congrés dels Diputats
14 abril 1886 – 5 gener 1893
← Antoni Borrell i FolchJosep Maria Planas i Casals →
Circumscripció electoral: Arenys de Mar
Diputat al Congrés dels Diputats
29 abril 1879 – 31 març 1884
← Joaquim Cabirol i PauAntoni Borrell i Folch →
Circumscripció electoral: Arenys de Mar
Diputat al Congrés dels Diputats
19 desembre 1876 – 30 desembre 1878
← José Pasqual de Bonanza y Soler de CornelláManuel Duran i Bas →
Circumscripció electoral: Berga
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, soldat, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista
Partit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata

Enrique de Orozco y de la Puente (castellà: Enrique de Orozco) (Burgos, 23 de juliol de 1844 - març 1919) fou un militar i polític espanyol, diputat pel districte d'Arenys de Mar durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Fill d'un tinent coronel de l'exèrcit, el 1857 ingressà a l'Acadèmia Militar i serví com a cadet als regiments de la Reina i d'Extremadura. El 1859-1860 participà en la guerra d'Àfrica, en la qual assolí el grau de capità. Després fou nomenat ajudant dels Capitans Generals de Castella la Vella, València i País Basc. El 1868 fou enviat a l'Exèrcit d'Andalusia i participà en la batalla d'Alcolea, i després als regiments de caçadors de Barcelona i Barbastre.

Durant el sexenni democràtic fou destinat al batalló de la reserva de Madrid i a la secció de guerra i marina del Consell d'Estat d'Espanya. Fou ascendit a comandant el 1874 i a tinent coronel el 1875. Durant la Tercera Guerra Carlina fou destinat a Catalunya, on fou ajudant d'Arsenio Martínez Campos. Establert a Catalunya des d'aleshores, fou elegit diputat pel districte de Berga, inicialment amb el Partit Conservador i després amb el Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1876 i pel d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881, 1886 i 1891. A les eleccions de 1884 va rebre suport de la Comisión Electoral para la Candidatura Independiente y Proteccionista, però fou derrotat per Antoni Borrell i Folch. Més tard fou senador per la província d'Alacant el 1911-1914. Fou nomenat director general de la Guàrdia Civil entre el 10 de desembre de 1915 i el 23 de juliol de 1916.[1] Arribà a ser secretari particular de Cánovas del Castillo.

El 1881 fou un dels diputats que reclamà la Diputació Catalana i el 1889 fou un dels que va intervenir al Congrés a favor del dret català. També era soci honorari del Centre Industrial de Catalunya.

Notes[modifica]

  1. «Directores Generales». Guàrdia Civil. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 1r juny 2015].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Agustín de Luque y Coca
Director General de la Guàrdia Civil

1915-1916
Succeït per:
Antonio Tovar y Marcoleta