Discussió:Comunisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Discussions prèvies sense ordre ni títol[modifica]

Els afegits recents a aquest article i d'altres de relacionats (capitalisme, socialisme) em semblen: 1) Clarament no neutrals 2) En molts casos no son mes que col.leccions de cites de Marx o d'altres autors.

Xevi.

Efectivament, no són gens neutrals. Tanmateix no els modifico perquè d'economia vaig més viat fluix, però són uns articles que ranquegen. Llull 16:32 1 set, 2004 (UTC)
Fa temps que vam posar el cartell de "neutralitat" en aquest article i ningu no hi ha fet res ni afegit cap comentari a la discussio. Per tant, elimino l'ultim text afegit (text esborrat a sota), que de fet em sembla que es una col.leccio de cites que no tenen per que anar en aquest article (potser podria anar a "wikisource" ?). Xevi 21:03 3 nov, 2004 (UTC)

A cadascú d'acord amb les seves necessitats, de cadascú d'acord amb la seva capacitat.

Karl Marx Crítica del programa de Gotha


A la societat comunista, on ningú té una esfera exclusiva d'activitat, sinó que cadascú pot realitzar-se en qualsevol ofici que desitgi, la societat regula la producció general i per tant fa possible que avui faci una cosa i demà una altra, caci al matí, pesqui a la tarda, porti ramats el vespre, faci una crítica després de sopar, només pel fet de tenir enteniment, sense haver de convertir-me en caçador, pescador, ramader o crític.

Marx i Engels La ideologia alemanya "Propietat privada i comunisme"


Des del moment que tots els membres de la societat, o almenys la gran majoria, han aprés a administrar l'estat per si sols, han posat aquesta tasca a les seves pròpies mans i han organitzat un control sobre la insignificant minoria capitalista, sobre la gent que desitja preservar els seus costums capitalistes i sobre els treballadors que han estat corromputs pel capitalisme - des d'aquest moment la necessitat d'un govern de qualsevol tipus comença alhora a desaparèixer. Com més completa és la democràcia, més proper és el moment en què deixa de ser necessària. Com més democràtic és "l'estat", que consisteix en els treballadors armats, i que "ja no és un estat en el sentit propi de la paraula", més ràpidament es fa sobrera qualsevol forma d'estat.


"Llavors s'obrirà la porta cap a la transició des de la primera fase de la societat comunista [socialisme] cap a la fase superior [comunisme], i amb ella el bandejament definitiu de l'estat.

Vladimir Lenin L'estat i la revolució Cap. 5. "La fase superior de la societat comunista"


El comunisme és la superació positiva de la propietat privada com a auto-alienació humana, i per tant l'apropiació veritable de l'essència per l'home i per a l'home. És la restauració completa de l'home a si mateix com a ésser social - és a dir, humà -, una restauració que s'ha fet conscient i que té lloc al llarg de tot el període de desenvolupament anterior. Aquest comunisme, com a naturalisme completament desenvolupat, equival a l'humanisme, així com l'humanisme plenament desenvolupat equival al naturalisme; és la solució genuina del conflicte entre l'home i la natura, i entre els homes, i la solució autèntica del conflicte entre l'existència i l'ésser, entre l'objectificació i l'autoafirmació, entre la llibertat i la necessitat, entre l'individu i l'espècie. És la solució a l'enigma de la història i ell mateix sap que és la solució.

Karl Marx Manuscrits econòmics i filosòfics



Aquesta "alienació" [la provocada per la propietat privada], lògicament, només es pot abolir si es donen dues premisses pràctiques. Per a que s'hagi tornat un poder "intolerable", és a dir un poder contra el qual els homes facin una revolució, necessàriament ha d'haver desheretat una gran massa de la humanitat, i produït, al mateix temps, la contradicció de l'existència d'un món de riquesa i cultura, i aquestes dues condicions necessiten d'un gran increment de la potència productiva i d'un alt grau de desenvolupament. I, d'altra banda, aquest desenvolupament de les forces productives (que per ell mateix implica l'existència empírica real dels homes en el seu ésser històric, enlloc de local) és una premissa pràctica absolutament necessària, perquè sense ella la misèria simplement és general, i en aquesta indigència es reproduirien necessàriament la lluita per la supervivència i tots els negocis bruts de sempre; i encara més, com que només amb aquest desenvolupament universal de les forces productives s'estableix un comerç universal entre els homes, que produeix simultàniament a totes les nacions el fenòmen del "desheretament" de les masses (competència universal), es fa que cada nació depengui de les revolucions de les altres, i que finalment s'hagin posat individus empíricament i històrica universals en el lloc dels locals.


Sense això:

       (1) el comunisme només podria existir com a fenòmen local;
       (2) les pròpies forces del comerç no s'haurien desenvolupat com a poder universal i, per tant, intolerable: haurien continuat com a condicions domèstiques envoltades de supersticions; i
       (3) qualsevol expansió comercial suprimiria el comunisme local.


Empíricament, el comunisme només és possible com un acte dels pobles dominants "tots a una" i simultàniament, la qual cosa presuposa que el desenvolupament universal de les froces productives i el comerç internacional porten cap al comunisme. A més, la massa de treballadors desheretats - la posició absolutament precària del treball - impulsa la seva completa separació del capital o fins i tot d'un relatiu benestar i, per tant, ja no només se'ls priva temporalment del propi treball com a font segura d'ingressos - com presuposa el mercat mundial a través de la competència. El proletariat per tant només pot existir històricament, com el comunisme, i la seva activitat, només pot tenir una existència "històrica". Per existència històrica dels individus s'entén l'existència d'individus que està directament lligada amb la història universal.


El comunisme no és per nosaltres un estat de les coses que s'ha d'establir, un ideal al qual s'ha d'ajustar la realitat. Anomenem comunisme el moviment real que aboleix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment resulten de les premisses ara existents.

Marx i Engels La ideologia alemanya



El comunisme no pren a ningú el poder d'apropiar-se productes socials, només pren el poder de subjugar amb aquesta apropiació el treball d'altri.


En la societat burgesa el treball humà només és un mitjà per a multiplicar el treball acumulat. En la societat comunista el treball acumulat és només un mitjà per a prolongar, enriquir i afavorir el procés de vida dels obrers.


Quan, en el curs de l'evolució hauran desaparegut les diferències de classe i tota la producció serà concentrada a les mans dels individus associats, el poder públic perdrà el seu caràcter polític. El poder polític, en el sentit propi de la paraula, és el poder organitzat d'una classe per a l'opressió d'una altra. Quan el proletariat en la lluita contra la burgesia s'uneix necessàriament en classe, es transforma, per mitjà d'una revolució, en la classe dominant i, com a classe dominant, aboleix violentament les velles relacions de producció, i així, amb aquestes relacions de producció aboleix també les condicions d'existència de l'antagonisme de classes, les classes en general, amb això el seu propi domini com a classe. Al lloc de la vella societat burgesa, amb les seves classes i antagonismes de classe, sorgeix una associació, en la qual el lliure desenvolupament de cada u és la condició per al lliure desenvolupament de tothom.

Karl Marx and Friedrich Engels Manifest del Partit Comunista "Proletaris i comunistes"

neutralitat[modifica]

Li he afegit una marca de neutralitat ja que al meu entendre del que parla és només del marxisme, no del comunisme.

S'afirma que el comunisme està basat en les idees de Marx i Engels, quan és una cosa molt anterior i que no ha passat necessàriament per un filtre marxista. Sembla que només existeixi un comunisme totalitari, i que no hi hagi hagut mai un comunisme llibertari. No parla de Kropotkin, Proudhon, Bakunin, Makhno, Malatesta...

No m'hi poso per què no en sé gaire, però sí prou per a saber que el comunisme no és (només) això.

--Viktor 11:08 21 jun, 2005 (UTC)

Correccions al text i comunisme llibertari[modifica]

He corregit alguns errors "de bulto" que hi havia en el text (com parlar de "estats comunistes" i altres) i he afegit una referència al Comunisme Llibertari. Espere que això permeta considerar-ho més objectiu. En tot cas, ho podem anar millorant entre tots. R.Pla

El que no em sembla gens objectiu es aquesta frase que s'hi ha afegit:

Ara bé, aquestes revolucions van tenir lloc principalment en països econòmicament endarrerits i en un context d'acosament per l'imperialisme capitalista, cosa que va afavorir greus deformacions impedint-les avançar cap a la societat ideal que predicava la teoria. Xevi 21:27 7 ago, 2005 (UTC)

He tret la interpretacio stalinista de l'enfonsament de la URSS[modifica]

Que ja som prou grans com per creure'ns la xorrada akella del "revisionisme" -_- AnnubiX

Be, per evitar suspicàcies he posat les diferents interpretacions... pentura caldria reescriure l'article per garantitzar una major coherència del que s'ha explicat. Usuari:AnnubiX
  • He afegit explicacions perquè la "xorrada" s'entengui, i qui cregui amb explicacions simplistes i demagògiques també tingui la seva.--Binissaida 22:19 8 ago, 2005 (UTC)
No estaria de menys que deixessis d'utilitzar el wiki com a un element de propaganda stalinista... aviam si ara posam la versio dels iankis, no te fot... xD
Per cert, pos "stalinista" perque els troskos tb reiviniquen a Lenin, aixi que és més neutral deixar clar que aquella interpretació es la que segueixen el que eren partidaris de Stalin (molts dels quals, tot sigui dit, se varen arrepentir xDDD).
Ara que has afegit tota aquesta "informació" esbiaixada per fer-te veure com a "no-demagog", tal volta seria hora de llevar tota la interpretació de la caiguda de la URSS i posar-ho a un article nou... ja que ens allunyam de l'objecte original d'aquest.
Enga, "sin acritud" -- Usuari:AnnubiX
    • Per cert, això de "stalinistes" és una denominació pejorativa que es fa als marxistes-leninistes. Mai ha existit un estalinisme, només en l'imaginari col·lectiu dels qui han defensat com a veritat immutable el paradigma totalitari del comunisme de la URSS. Els troskistes si que s'autonomenen així, i no pas marxistes-leninistes (que ha quedat pels qui han rebutjat la 4a internacional).--Binissaida 14:40 10 ago, 2005 (UTC)
"Stalinistes" més aviat es el calificatiu que se posa a aquells que defensen que les tesis de Stalin sobre el paper de la URSS, que se va imposar a la visió dels troskistes i dels bukharinistes... que tots ells se consideren marxistes-leninistes. El fet que ara "stalinista" sigui pejoratiu no fa més que demostrar que la immensa majoria considera a Stalin un genocida.
Per cert, les addicions que poses a la "escola historicista" son del tot incorrectes, cosa que denota que no tens ni pajolera idea de les seves propostes, i que et limites a qualificar a tots els crítics amb el sistema stalinista com a "agents capitalistes". Una concepció una mica sectària i maniquea del mon... me recorda al Bush amb la seva "guerra contra el terrorisme". -- Usuari:AnnubiX

Cuba, Corea del Nord, Vietnam...[modifica]

He tret a Vietnam, perquè ja s'ha decantat clarament pel model xines de desenvolupament. Respcte a Cuba i Corea del Nord, els deix allà perque bàsicament encara segueixen aquestes línies, tot i que han deixat entrar a "l'enemic" a casa crean Zones Economiques Especials... exactament igual que com varen començar a obrir-se la Xina i Vietnam xD -- Usuari:AnnubiX

  • Xina és un país comunista, i prova d'això és l'economia planificada, la direcció de la qual recau en el partit comunista (tot i que és un sistema multipartidista de col·laboració i de concertació política, sota la direcció del PCC). La propietat dels bens de producció estratègics i majoritaris recau en l'estat, i no pas en mans de capitalistes, i està prohibit qualsevol poder polític i propagandístic basat en les estructures de poder capitalistes. El partit comunista xinès representa l'avanguarda ideològica i organitzativa. La afiliació al partit la pot fer qualsevol treballador (encara que sigui d'una empresa capitalsita) si reconeix el programa del partit i els seus estatuts. Hi ha 8 partits més que no són el comunista, i que tenen un paper important en el si de les institucions econòmiques, culturals, científiques tècniques i educatives, però no lideren ideològicament i políticament el país. El comunisme xinè considera que la xina primer ha de industrialitzar-se per poder passar a una fase superior de socialisme, o s'aboleixi definitivament la propietat privada. Fins que això no arribi (es considera que arribarà a finals del s XXI), la diversificació de la propietat privada i dels bens de producció, l'obertura al mercat capitalista exterior, la concentració del capital estatal en els bens de producció estratègics, i la convivència d'un mercat capitalista dins un mercat socialista han de permetre rellençar a la Xina en el grup dels països d'alt nivell de desenvolupament. Perquè això sigui possible (i que no hi hagi una desviació cap a una societat capitalista) en el darrer congrés (16è) del partit s'ha subratllat el paper essencial del partit comunista per mantenir l'orientació comunista tot seguint 4 criteris fonamentals: la via socialista, la dictadura democràtica popular, la direcció del partit comunista i el marxisme-leninisme junt amb el pensament de Mao-Zedong.--Binissaida 15:12 10 ago, 2005 (UTC)
    • Precioses paraules, però els fets son els fets. I me fa gràcia que defensis aquesta via com a "comunista" quan titlles als troskos, als "revisionistes" i a "too lo q se menea" com a agent capitalista. A més, les tesis de Xiaoping se pareixen moltissim a les dels senyors revisionistes, especialment en tot el referent al "socialisme de mercat", així que... què més dir? "Un país, dos sistemes" defineix a la perfecció a la Xina... i tots sabem quin sistema s'està menjant a quin. -- Usuari:AnnubiX

Comentari de caràcter general per al Binissaida[modifica]

Te recoman donar-li una ullada a Viquipèdia:Política i normes, i sobre tot a Viquipèdia:Punt de vista neutral, ja que sembla que pretens convertir aquest article en un "pamfleto" de propaganda stalinista...

Se diu expressament: Eviteu utilitzar la viquipèdia per escampar les vostres opinions sobre temes de política, societat, religió, esport, et coetera. Si no ho podeu evitar, treballeu en temes que no siguin polèmics o sobre els que no hi esteu relacionats directament !

Sobre l'us del terme "stalinista" encara hi ha un passi per a les teves edicions... però totes aquestes edicions titllant de burgues i agent capitalista als que no comparteixen la visió stalinista sobren. Un idem per totes aquestes proclames de superioritat moral i analítica. Sobre tot quan això afecta a escoles de pensament que clarament desconeixes. -- Usuari:AnnubiX

Això encara és marxisme, no comunisme[modifica]

Quan li vaig posar la marca de neutralitat ho vaig fer perquè aquí es parla de marxisme, no de comunisme.

Només la primera línia i la meitat del segon paràgraf poden ser una mica "comunisme a seques". Tota la resta és marxisme. Us agrairia als que ho esteu editant que ho mugueu a l'article marxisme i aquí hi deixeu només un esborrany.

Per cert, això de països on va triomfar el comunismes, què voleu que us digui... com a molt el marxisme-leninisme, més possiblement un capitalisme d'estat totalitarista.

--Viktor 20:01 10 ago, 2005 (UTC)

  • En part tens raó... però m'imagin que aqui s'està aplicant una mica la lògica que s'aplica a l'article d'Espanya, sobre l'ús comú... però tal i com vaig dir allà, preferiria seguir linies més puristes respecte a significats ;) Així doncs, no estaria de menys passar tot això a marxisme... hi ha força feina, pero se pot fer. Pentura caldria passar una bona part del que s'hi diu a l'article sobre la URSS... :) -- Usuari:AnnubiX
  • Ja ho he passat gairebe tot a "marxisme", tot i q crec q allà s'hauria de posar un desenvolupament més estricte de la teoria, i deixar la majoria de les xorrades q hem posat a una altra banda. Ara entre tots a fer una definicio mes amplia de "comunisme"... -- Usuari:AnnubiX

Versio en angles[modifica]

La versio de la viquipedia en angles sembla forsa bona i podria servir de base per fer un article neutral i consensuat. Hi ha una descripcio general i despres dels corrents (marxisme, m-leninisme, trotsk. etc., que tb tenen els seus propis articles). Xevi 20:49 10 ago, 2005 (UTC)

  • He traduit un trosset. Tampoc m'acaba d'agradar la versió anglesa (falta el que deia en Viktor). Crec que ara si que està més o manco com cal, no? Al final, convindria posar a "marxisme" tot el desenvolupament teòric, i deixar-se de la tonteria q vvaig passar d'aki de forma improvitzada. -- Usuari:AnnubiX
    • Sobre la versió anglesa, hi ha un usuari, el 172, que es dedica a eliminar les referències a l'anarquisme i els anarquistes... --Viktor 09:26 13 ago, 2005 (UTC)
      • Ok, no ho havia vist... bueno, ara ja tenim una versió pròpia, que esper que s'ajusti al que demanaves :) Ara si de cas anar treballant sobre ella, no? Tb he fet feineta a Marxisme, aviam q us sembla... estic fent recerca d'escoles de pensament marxista per complementar l'article. -- Usuari:AnnubiX

Aquest article s'ha de canviar de dalt a baix[modifica]

Companys,

En aquests moments estic fent l'article Socialisme marxista i volia mirar com estava redactada la part del comunisme marxista (1917-1989) per remetre-hi. Veig que això és una pífia i s'ha de redactar tot de nou i treure els insults a la resta de socialismes i comunismes. En fi, quan hagi acabat l'article de Socialisme marxista miraré d'apedaçar-ho una mica.

Vilallonga 15:18, 18 mar 2006 (UTC)

Com més llegeixo, més m'emprenyo. Qui ha estat el que ha escrit això majoritàriament? Tinc algunes obres per recomanar-li. Vilallonga 15:20, 18 mar 2006 (UTC)
Mira l'historial i ja veuras amb quin personatge tractavem... personalment crec que ja s'ha netejat prou, però ja se sap: tot es millorable. -- AnnubiX 13:48, 16 mai 2006 (UTC)
Falta molta informació i cal treure'l de l'espiral soviètic en el qual es troba... També caldria fer les definicions acadèmiques pertinents. Si algun dia enllesteixo Girona i socialisme marxista, potser m'hi posaré...
Vilallonga 14:25, 16 mai 2006 (UTC)
Hi estic d'acord, aquest artiicle és una veritable porqueria, crec que s'hauria de fer de nou, però mentrestant, es podrien aprofitar les edicions antigues de l'enciclopèdia catalana, on hi havia entrades amb un mínim rigor acadèmic que es podrien aprofitar, i evitar aquesta desgràcia d'article.

Falta de neutralitat[modifica]

Hola, llegint aquest article m'he endut una gran sorpresa en arribar a la frase

"en el moviment estudiantil (en el sindicat estudiantil AEP i en el moviment assembleari)"

en la secció de "El comunisme marxista als Països Catalans". Voldria destacar dues coses que em semblen incorrectes:

  1. No entenc perquè es menciona a l'AEP en un article sobre comunisme tenint en compte que a) AEP no és comunista, sinó "plural, d'esquerres i catalanista", i b) no té cap vinculació, en el sentit estricte del terme, amb cap partit, i em sembla d'una inexactitud molt greu suposar que EUiA o qualsevol altre partit i/o organització de cap tipus "té influència" sobre AEP, com es pot comprovar a la web d'AEP [1], on es destaca el caràcter "independent" de l'associació. L'error esdevé més greu tenint en compte que existeix un article bastant complet sobre l'AEP en aquesta mateixa Wiki.
  2. Trobo a faltar vincles d'organitzacions juvenils comunistes catalanes, apart de Maulets i JCPC.

No crec que faci falta posar el senyal de neutralitat, però espero que es corregeixi l'article en breu. Per la resta, en la meva humilitat aquest article m'ha resultat útil i espero que continuï creixent, com la resta de la Viquipèdia.

Hola. Apa, ja "s'ha corregit" l'article. No costava gaire, ho podies fer tu mateix/a. Per cert, és millor que signis les intervencions a les discussions. Salut! --Daniel D.L. (discssió) 19:03, 30 set 2008 (CEST)

Comunisme, història i desigualtat social[modifica]

Breument, crec necessari ampliar l'article a tot el plantejament que abasta ideologies, experiencies i corrents anteriors a Marx. Recordem que Marx es va fer comunista als anys 40 seguint Mosses hess, crec. Seguint Thompson cap enrera, des del ludites, tots els que Engels i Marx anomenaren socialismes utopics, Babeuf, comunistes i comunalistes de les revolucions francesa, anglesa -catalanes? remences radicals i 1640? germanies?- catarisme, diverses corrents de l'anabaptisme... es a dir, totes les corrents anteriors a 1840 -un bon grapat d'anys, doncs- que han plantejat alternatives socials basades en la propietat comuna o la no-propietat i l'eliminació de les desigualtats socials

Aqui voldria comentar que l'eix central del comunisme es l'utopia d'una sociestat sense desigualtats socials (mes enlla del concepte de classes, que es un concepte contemporani), un igualitarisme radical, solucionant aquest problema de la desigualtat social per mitja de la abolicio de la propietat privada, de la col·lectivització de la propietat. Ser comunista implica ser un igualitarista radical. Crec que alguna referencia a tot aixo fora bo d'introduir-ho.

Les referencies i cites en ambdos cassos són abundants. Si no hi ha problema, aniré ampliant en aquests dos sentits. O si algú vol anar ampliant...

Xile un règim comunista?[modifica]

A la secció d'estats comunistes hi figura Xile. Suposo que és un error ja que no hi va haver mai un règim d'aquestes característiques. En tot cas algun partit que ho defensava, però això i prou.--Galazan (discussió) 21:22, 31 març 2009 (CEST)


Tres observacions[modifica]

Primera: cal parlar de Stalin i de Trotski, així, transcrivint-ne els cognoms; però dels corrents o tendències que se'n deriven caldria dir-ne estalinisme i trotsquisme, perquè, a diferència dels cognoms, es tracta de substantius catalans normals que caldria escriure segons les normes ortogràfiques d'ús general.

Segona: la part d'història del comunisme als Països Catalans oblida tota la tradició que va de la FCCB al POUM passant pel BOC. El comunisme català no neix pas el 1936.

Tercera: l'epígraf “Estalinisme, trotskisme i bukharinisme” és ple d'inesactituds:

  • a)la pugna posterior a la mort de Lenin no era cap qüestió de personalismes ni d'ànsia de poder, com sembla suggerir la redacció; es referia a la via que havien de prendre el règim i, també, l'activitat del moviment comunista internacional, qüestions, aquestes, molt més importants i serioses.
  • b) no es pot identificar alegrement el “marxisme-leninisme” amb Stalin, a menys, és clar, que per “marxisnme-leninisme” s'entengui la doctrina escolàstica codificada per Stalin.
  • c) és inadmissible definir Trotski com a “revisionista”: el revisionista era Stalin, que s'havia inventat la doctrina del “socialisme en un sol país”, incompatible amb el marxisme.
  • d) és innexacte que els marxistes russos haguessin “rebutjat la teoria de la revolució permanent ja a principis de segle”. En aquella època, per aquest terme s'entenia la concepció que la burgesia era incapaç de dur la revolució burgesa fins a les darreres conseqüències, de manera que hauria de ser el proletariat qui se n'ocupés. Qui rebutjava això era l'oficialisme socialdemòcrata de l'època. Lenin es féu seva aquesta teoria de la revolució permanent en les Tesis d'Abril, i li costà convèncer-ne els bolxevics. Ara potser resultarà que --per al redactor d'aquest epígraf-- Lenin també era “revisionista”.
  • e) és fals que Stalin sortís victoriós “amb les idees de Lenin” (presumptament contra els “revisionistes”): d'una banda, Stalin manipulà termes i conceptes a pler; de l'altra, utlitzà el poder de l'Estat contra l'oposició fins que reeixí a destruir la democràcia interna del partit. Això –com “el comunisme en un sol país”-- no era pas el programa de Lenin.
  • f) pensava ironitzar sobre la precisió que fa el redactor segons la qual la persecució i repressió contra els “revisionistes” no fou cosa de Stalin, sinó dels “seguidors de Stalin”, però val més que em limiti a deixar apuntada la incoherència.

Gràcies. --Joan Rocaguinard (disc.) 04:43, 10 gen 2010 (CET)

Plató[modifica]

En el segon paràgraf posa com a primer exemple de comunisme Plató. Ho sento però no estic gens d'acord que Plató sigui un exemple de comunisme quan a la frase anterior s'ha definit com eliminació de les jerarquies. --gerardduenasparlem-ne 19:35, 7 gen 2016 (CET) gerardduenasparlem-ne 19:35, 7 gen 2016 (CET)

Xina[modifica]

Opino que el text "Avui en dia, la Xina és l'única gran potència formalment comunista, tot i que en la pràctica està en transició cap a l'economia de mercat." ha quedat obsolet.el comentari anterior sense signar és fet per 83.33.218.115 (disc.contr.) 22:51, 6 juny 2016 (CEST)

El partit que governa és el partit comunista, el país manté la mateixa bandera i bàsicament la mateixa estructura governamental. Tot i així em sembla adient posar de major rellevància el fet de que és un país amb una economia de mercat clara i sense dilacions, en contradicció amb l'ideari comunista. Els meus cinc cèntims. --Lluis_tgn (disc.) 22:51, 6 juny 2016 (CEST)