Vés al contingut

Dissecció

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 07:12, 19 des 2021 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La dissecció (del llatí dissecare, 'tallar en parts') és una pràctica medical o veterinària que consisteix a dissecar un ésser viu o mort, per tal de poder estudiar la seva anatomia,[1] les transformacions a causa d'una malaltia o particularment en la medicina legal i forense, la causa exacta de la mort. Quan es tracta d'un mort, es parla d'autòpsia,[2] una indagació que comprèn, segons les necessitats, al costat de la dissecció, també l'observació meticulosa de les traces externs i l'anàlisi bioquímica dels teixits i dels líquids corporals. El terme també s'utilitza amb mecanismes, programes informàtics, materials escrits, etc., com a sinònim de termes d'enginyeria inversa o desconstrucció literària.

El mot deriva del llatí dissectio, derivat al seu torn del participi passat del verb dissecare, tallar en parts.[3]

Eines de dissecció

Història

Mondino dei Liuzzi, Anathomia, 1541

En la tradició catòlica, tocar al cos humà, sota la influència de Pau de Tars, considerat com un «temple del Sant Espèrit» dissecar-lo, tot i per raons medicals sovint va ser considerat com un tabu tot i no ésser totalment prohibit. L'església per exemple, el 1533 va comanar la dissecció del germà siamès Joana i Melchiora Ballestero a Hispaniola per tal de saber si compartien o no la mateixa ànima. En trobar dos cors van concloure a dues ànimes, segons la teoria del filòsof grec Empèdocles, que va preconitzar que l'ànima es trobava al cor.[4]

El metge brabançó renaixentista Andreas Vesal (1514-1564) va ser un dels primers metges moderns que defensava la dissecció de cadàvers humans com a font exclusiva dels sabers anatòmics i del seu ensenyament,[5] va practicar la dissecció en cossos de penjats i descobrir el sistema circulatori.

Referències

  1. «Dissecció». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. vol.5. Edicions Catalunya, 1936, p. 171. 
  3. «Dissecar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Freedman, David H. «20 Things you didn't know about autopsies». Discovery, 9, Setembre 2012, pàg. 72. (en català: «Coses que no sabies sobre l'autòpsia»)
  5. Tres tractats sobre l'art de la medicina. PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI, 2014, p. 32. ISBN PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dissecció