Doc Watson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDoc Watson
Doc Watson Sugar Grove.jpg
Retrat de Doc Watson amb la seva inseparable guitarra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementArthel Lane Watson
3 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Deep Gap (Carolina del Nord) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Winston-Salem (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsArthel Lane Doc Watson
NacionalitatEstats Units
Conegut perL'estil fingerpicking
Activitat
OcupacióGuitarrista, cantant i compositor
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –
GènereCountry, blues, bluegrass, folk i gòspel Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentBanjo, guitarra, harmònica, veu i cant Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficFolkways Records (en) Tradueix
Vanguard Records
United Artists Records Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Mariposa Folk Festival Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMerle
Premis

Lloc webdocsguitar.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0914593 Last fm: Doc_Watson Musicbrainz: 8aa38215-217d-432e-aca6-f2d85b05e843 Songkick: 523223 Discogs: 692192 Allmusic: mn0000169202 Find a Grave: 90962799 Modifica el valor a Wikidata

Doc Watson (Deep Gap, Carolina del Nord, 3 de març, 1923 - Winston-Salem, Carolina del Nord, 29 de maig, 2012) fou un guitarrista, cantant i compositor de música popular estatunidenc.

Arthel Lane Doc Watson va ser una autèntica llegenda de la música popular americana, amb un coneixement enciclopèdic dels sons tradicionals –del folk al country passant ple bluegrass, el blues i el gospel-- que li va ser transmès de manera oral. A això unia una excel·lent tècnica de guitarra, basada en l'estil fingerpicking, i una distintiva veu de baríton profunda com les arrels de la música que interpretava.

En la seva longeva carrera va rebre diversos premis Grammy, la Medalla Nacional de les Arts de mans de Bill Clinton i fins i tot a la ciutat de Boone, a la seva natal Carolina del Nord, han erigit una estàtua que recorda la seva categoria artística i la seva humilitat.

Va haver de lluitar amb l'handicap de perdre la vista poc després de néixer. Això no va ser problema perquè aviat aprengués a tocar la guitarra i comencés a cantar al carrer al costat del seu germà Linny. El seu matrimoni amb Rosa Lee Carlton, filla del violoncel·lista Gaither Carlton, li va facilitar les coses per acabar tocant western swing en el grup de Jack Williams. Dominava tant la guitarra elèctrica com l'acústica, però el revival folk dels anys seixanta va fer que es dediqués a l'acústica i també al banjo. La seva carrera va adquirir una prominent corba ascendent després de participar en el Newport Folk Festival del 1963. L'any següent gravava el seu primer àlbum, al mateix temps que començava a actuar amb el seu fill Merle.

Quan la febre del folk va baixar Watson va mantenir la seva fama gràcies al fet de col·laborar en el cèlebre disc Will the circle be unbroken (1972) que la "Nitty Gritty Dirt Band" va gravar al costat de grans noms del country i el bluegrass. Això li va permetre continuar tocant en directe, al costat del seu fill i el baixita Michael Coleman, en un format de trio amb el qual també editaria una quinzena de discos fins a mitjan anys vuitanta. La mort del seu fill Merle, a causa d'un accident laboral, va ser un cop molt dur del qual va poder recuperar-se quan més tard el seu net el va substituir. Va estar en actiu fins poc abans de la seva mort a 89 anys.

Premis Distincions[modifica]

Premis Grammy[modifica]

  • 1973 Millor Gravació ètnica o tradicional (que inclou blues tradicional): Doc Watson d'abans i ara
  • 1974 Millor Gravació ètnica o tradicional: Merle Watson i Doc Watson de dos díes de novembre
  • 1979 Millor Performance Instrumental del País: Doc Watson i Merle Watson de Big Sandy / Cuiro Britches
  • 1986 Millor Gravació de Folk Tradicional: Doc Watson para muntar el tren de mitjanit
  • 1990 Millor Gravació de Folk Tradicional: Doc Watson per El terreny de l'oració
  • 2002 Millor Àlbum de Folk Tradicional: Doc Watson i David Holt pel Llegat
  • 2004 Lifetime Achievement Award
  • 2006 Millor Performance Instrumental del País: Bryan Sutton i Doc Watson de Whiskey Before Breakfast per la pista No gaire lluny de l'arbre.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doc Watson