Vés al contingut

Dolors Masferrer i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDolors Masferrer i Bosch

Placa del carrer dedicat a Dolors Masferrer al barri de les Corts Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Dolors Masferrer i Bosch (Barcelona, 8 de juny de 1857 - Barcelona, 14 de febrer de 1905) va ser una persona rellevant de Barcelona que va donar el terreny per construir les primeres escoles municipals de Les Corts de SarriàM[1] va ser la primera escola pública per a infants i l'única que va existir a Les Corts fins al 1934.[2]

Biografia[modifica]

Era filla de Joaquim Masferrer i Bosch i de Dolors Bosch i Busquets.[3] Es va casar, l'1 de març de 1875, amb Josep Comas i Masferrer, industrial i polític dirigent del partit liberal que va ser president de la Diputació, diputat a Corts i senador, a més de destacat cacic local. Van tenir dos fills, Enric i Montserrat.[cal citació]

Dolors Masferrer va heretar de la seva mare la meitat de Can Sol de Dalt i de la seva bestia Mònica Busquets, l`altra meitat. El 19 de juliol de 1883 l'Ajuntament va concedir permís a Dolors per urbanitzar la seva finca, i l'arquitecte Camil Oliveras es va encarregar de la urbanització, que es va parcel·lar i s'hi van construir cases de planta baixa i primer pis, en la majoria dels casos.[4] L'any següent, el 14 de febrer de 1884, Masferrer va establir en emfiteusi a l'Ajuntament un terreny de forma triangular amb un front de 27,50 me per a la urbanització de la plaça de Comas i la construcció de la Casa de la Vila, projectada el 1886 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa. L'any 1897, Dolors Masferrer va regalar les campanes de la torre del rellotge de les Corts.

Durant la dècada de 1890 i abans de morir, Masferrer va fer les últimes donacions a l'Ajuntament. El 13 de novembre de 1892 va cedir a l'Ajuntament una altra porció dels terrenys de Can Sol de Dalt amb la condició que s'hi construís una escola que, com el consistori, va ser dissenyada per l'arquitecte Rovira i Rabassa.[1][5] Dolors Masferrer va heretar la finca del seu marit i després de la mort d'ella, la propietat va passar a la seva filla Montserrat, casada amb Lluís Marsans i Peix, la qual havia sobreviscut al seu germà Enric.[cal citació]

Dolors Masferrer i Bosch va morir a Barcelona el 14 de febrer de 1905 en el seu domicili del carrer Canuda 13 principal. Va ser enterrada al cementeri antic de Barcelona situat al barri del Poblenou.[cal citació]

La finca de Can Sol de Dalt era originàriament propietat del matrimoni Oms, Pere Oms i la seva esposa Mònica. A la mort d'Oms, la seva vídua, com a única propietària, va nomenar hereves, a parts iguals, les seves filles Antonia i Mònica Busquets i Montserrat, filles del seu primer matrimoni. El 1862 va fer donació a la seva neta, Dolors Masferrer i Bosch d'una casa a la Rambla de Barcelona, a més de 4000 duros i va nomenar hereva universal la seva filla Dolors ,en cas de mort, havia de ser substituïda per la seva neta. Els fills i hereus de Montserrat Comas i Masferrer, Josep Lluís, Enric i Dolors Marsans i Comas, van disgregar la propietat, que va ser repartida i finalment el mas va ser enderrocat i en el seu lloc es van bastir blocs d'habitatges. En un d'aquests habitatges, en el número 12-14 del carrer de Les Corts, es conserva encara com a element decoratiu una mola del trull del mas.[6]

Actualment, a les Corts hi ha un carrer dedicat a la memòria de Dolors Masferrer.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «L'obra constructiva de l'Ajuntament» (pdf). Gaseta Municipal de Barcelona, 4, 01-02-1932, pàg. 62 [Consulta: 28 juny 2022].
  2. Segura Soriano, 2010, p. 15-16.
  3. Portabella, Jesús. Dones de Les Corts (en catala). Ajuntament de Barcelona. 
  4. Segura Soriano, 2010, p. 16-17.
  5. Segura, 2010, p. 16.
  6. Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts : torres, masos i altres cases. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts., 1993. ISBN 8476096186. 
  7. «Nomenclàtor». Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

  • Segura Soriano, Isabel. Dones de les Corts : itineraris històrics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona : Arxiu Municipal, Districte de Les Corts : Centre d'Informació i Recursos de la Dona, 2010. ISBN 9788498502190.