Vés al contingut

Dolors Masferrer i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDolors Masferrer i Bosch
Imatge
Placa del carrer dedicat a Dolors Masferrer al barri de les Corts Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosep Comas i Masferrer Modifica el valor a Wikidata
ParentsDolors Marsans i Comas, neta Modifica el valor a Wikidata

Dolors Masferrer i Bosch (Barcelona, 8 de juny de 1857 - Barcelona, 14 de febrer de 1905)[1][2] va ser una hisendada catalana.

Biografia

[modifica]

Era filla de Joaquim Masferrer i Bosch i de Dolors Bosch i Busquets.[1][3] Es va casar amb Josep Comas i Masferrer, industrial i polític dirigent del partit liberal que va ser president de la Diputació, diputat a Corts i senador, a més de destacat cacic local.[4] Van tenir dos fills, Enric i Montserrat, aquesta darrera casada amb Lluís Marsans i Peix,[4] fill de Josep Marsans i Rof, fundador de la Banca Marsans.[5]

Dolors Masferrer va heretar de la seva mare la meitat de Can Sòl de Dalt i de la seva bestia Mònica Busquets, l'altra meitat.[3] El 19 de juliol del 1883, l'Ajuntament va concedir-li permís per a urbanitzar la finca, i l'arquitecte Camil Oliveras es va encarregar de la parcel·lació i s'hi van construir cases de planta baixa i primer pis, en la majoria dels casos.[6] L'any següent, el 14 de febrer del 1884, Masferrer va establir en emfiteusi a l'Ajuntament un terreny de forma triangular amb un front de 27,50 m per a la urbanització de la plaça de Comas i la construcció de la Casa de la Vila, projectada el 1886 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa. L'any 1897, Dolors Masferrer va regalar les campanes de la torre del rellotge de les Corts.[4]

El 13 de novembre del 1893 va cedir a l'Ajuntament una altra porció dels terrenys de Can Sol de Dalt amb la condició que s'hi construís una escola que,[4] com la casa consistorial, va ser projectada per l'arquitecte Rovira i Rabassa[7] [8] i fou l'única que va existir a les Corts fins al 1934.[9]

Va morir el 14 de febrer de 1905 al seu domicili del carrer de Canuda, 13 principal,[10] i va ser enterrada al cementeri del Poblenou.[cal citació]

Actualment, a les Corts hi ha un carrer dedicat a la seva memòria.[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Naixements 1857, núm. 2066». AMCB, 08-06-1857.
  2. «Defuncions 1904-1906, jutjat Llotja, núm. 2400». AMCB, 14-02-1905.
  3. 3,0 3,1 Navarro i Monlleví, 1993, p. 73-74.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Navarro i Monlleví, 1993, p. 74.
  5. «Josep Marsans i Rof». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Segura Soriano, 2010, p. 16-17.
  7. «L'obra constructiva de l'Ajuntament» (pdf). Gaseta Municipal de Barcelona, 4, 01-02-1932, pàg. 62.
  8. Segura Soriano, 2010, p. 16.
  9. Segura Soriano, 2010, p. 15-16.
  10. «La Excma. señora María de los Dolores Masferrer y Bosch». La Vanguardia, 15-12-1905, pàg. 1.
  11. «Dolors Masferrer i Bosch, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]