Domenico Gaido

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDomenico Gaido
Biografia
Naixement1875 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1950 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAccademia Albertina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórealitzador, dissenyador de vestuari, guionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910 Modifica el valor a Wikidata –  1927 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0301154 TMDB.org: 1769957 Modifica el valor a Wikidata

Domenico Gaido (Torí, 1875Roma, 1950) fou un dissenyador de vestuari, escenògraf i director de cinema italià.

Biografia[modifica]

Graduat a l'Accademia Albertina de Torí, va ser apreciat per la creació de cartells teatrals i publicitaris.[1]

El primer contacte amb el cinema es va produir pel guió d' Enrico di Lusignac (1910) per la Unitas de Torí.[2] Més tard els compromisos cinematogràfics es van intensificar amb la realització de les escenes de Jone o Gli ultimi giorni di Pompei (1913) i de Spartaco (1913). El 1914 va debutar com a director amb La sfera della morte i Salambò. El 1920, prop del sisè centenari de la mort de Dante Alighieri, l'encarregaren de fer Dante nella vita e nei tempi suoi, però fou estrenada el 1923. El 1921 la pel·lícula per episodis Il ponte dei sospiri, que va ser seguida el 1924 per La congiura di San Marco, ambdues inspirades en les novel·les de Michel Zevaco d'entorn històric.

Després de l'experiència del cinema mut va continuar l'activitat de dissenyador de vestuari per al Teatro dell'Opera di Roma,[3] a partir de 1940 va tornar a la indústria cinematogràfica, sempre com a dissenyador de vestuari.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Escenografia[modifica]

Vestuari[modifica]

Notes[modifica]

  1. Gaido Domenico MiBACT – Collezione Salce
  2. Aldo Bernardini, Cinema muto italiano. Protagonisti, Cineteca di Bologna, 2018, p. 131
  3. Domenico Gaido' ' Teatro dell'Opera di Roma

Bibliografia[modifica]

  • Aldo Bernardini, Cinema muto italiano. Protagonisti, Cineteca di Bologna, 2018, pp. 131-132