Domingo Alegre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDomingo Alegre
Biografia
Naixement28 agost 1621 Modifica el valor a Wikidata
Alcàsser Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1687 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFrare dominicà Modifica el valor a Wikidata

Domingo Alegre (Alcàsser, l'Horta Sud, 28 d'agost de 1621 - València, 29 d'agost de 1687) fou un frare dominic valencià i escriptor d'obres de temàtica religiosa.[1]

Biografia[modifica]

Els seus pares havien arribat a Alcàsser en la repoblació de 1610, un any després de l'expulsió dels moriscos del poble l'any 1609.[2] En l'escola parroquial del poble va rebre una devota formació religiosa durant la seua infantesa, la qual li despertà la vocació necessària per a ingressar als setze anys en el Convent de Predicadors de València (1636).[2] En acabar uns primers anys de formació, l'envien a estudiar el que antigament s'anomenava Càtedres d'Arts i Teologia,[1] i assoleix el grau suprem de magisteri. Més endavant, és designat prior del Convent del Corpus Christi de Llutxent, el qual havia rebut l'any 1474 el privilegi papal de constituir-se en Universitat i Estudi General de l'orde citat amb capacitat per a graduar religiosos en Art i Teologia.[3] Més tard, també esdevindria prior del Convent de Predicadors de València i el 1670 assisteix com a "Definidor de la província d'Aragó" al Capítol General de Roma.[1] Va exercir tasques missioneres i va advocar amb passió per la devoció cap al Sant Rosari.[1] Algunes persones del seu temps el van arribar a considerar profeta i taumaturg. Li varen atribuir la resurrecció d'un xiquet.[1]

Pel que fa als seus escrits, una obra com Historia de las cosas más notables del Convento de Predicadores de Valencia desde el año 1640 hasta el de 1672 ha estat considerada per l'investigador Callado Estela[4] un autèntic pamflet difamatori contra els simonistes, els quals eren persones que defensaven la beatificació del clergue Francesc Jeroni Simó, contra la qual, tot i la seua popularitat, s'oposaven els frares dominics per conductes herètiques.[5]

Va faltar el 29 d'agost de 1687 als 66 anys.[1] Les actes del Capítol Provincial de València del 15 d'abril de 1690 fan de la seua persona el següent elogi: «Fuit is quoad vixit conspicuum observantiae et probitatis exemplum, orationis spiritu, ardore caritatis, omniumque Religiosae perfectionis caractere, summis, mediis, infimis, palam notissimus; peculiariter vero regularis disciplinae ubique zelator et custos; verbi divini ferventissimus Contionator, Santissimisque Rosarii continuus declamator et cultor».[6]

Curiositats[modifica]

Segons conta Vidal i Micó,[7] va ser confessor de la mateixa virreina quan visitava València. En un viatge a València des de Madrid, la comtessa d'Orpesa, Isabel Pacheco, va parar expressament en el convent de predicadors de la ciutat per tal de demanar-li al frare alcasser que intercedira per ella davant Sant Vicent perquè volia tenir descendència. El frare li va dir que tindria un fill anomenat Vicent i que naixeria el mateix dia de l'onomàstica del Sant predicador valencià. Efectivament, la profecia es va acomplir.[8]

A causa de la seua popularitat entre els fidels, quan va faltar, l'arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí, comte de Cifuentes, va situar un guarda davant del fèretre per tal d'evitar que els devots li trencaren l'hàbit per emportar-se'l com a relíquia.[1]

Obra[9][modifica]

  • Commentarius in tractatum de Sphera Joannis de Sacro Bosco. Ms. València, Biblioteca de la Universitat, n. 61.
  • Cuaresma sobre 42 generaciones del primer Capítulo de San Mateo, aplicado a cada patriarca, uno de los evangelios de las dominicas y ferias que en ella ocurren. 285 fols. Ms.
  • Cuaresma sobre las 42 mansiones de los hijos de Israel en el desierto, aplicado a cada mansión por su orden, uno de los evangelios de las dominicas y ferias que en ella ocurren. Ms.
  • De Modo theorico directionum de tempore effectus et succesionis et de aliis eiusmodi. Ms.
  • De Nominibus Hebreis Dei. Ms. València, Biblioteca de Predicadors.
  • De ponderibus et mensuris. Ms. València, Biblioteca de Predicadors.
  • De veteris legis sacerdotibus. Ms. València, Biblioteca de Predicadors.
  • Historia de las cosas más notables del Convento de Predicadores de Valencia desde el año 1640 hasta el de 1672. 2 v. Ms. València, Biblioteca de Predicadors, n. 60.
  • Ideas de un perfecto predicador. Ms. València, Biblioteca de Predicadors.
  • Quaestia varia astronomica. Ms.
  • Varios sermones que en el progreso de la Cuaresma suelen predicarse. Ms. Valencia, Biblioteca de Predicadors.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Chanzà Iborra, Salvador «Un Alcacerense ilustre: Fr. Domingo Alegre». Fiestas del Santísimo Cristo de la Fe y San Isidro Labrador Alcácer, 1955, pàg. s/n.
  2. 2,0 2,1 Febrer Romaguera, Manuel. L'Església d'Alcàsser al llarg del temps. Ajuntament d'Alcàsser. Alcàsser: Ajuntament d'Alcàsser, 2010, p. 148. ISBN 978-84-614-5278-1. 
  3. «Ruta dels Monestirs, el pas del pobre». Ajuntament de Llutxent, 2015. [Consulta: 27 octubre 2019].
  4. Callado Estela, Emilio «Aproximación a los Simonistas. Una contribución al estudio de los defensores de la beatificación de Francisco Jerónimo Simón». Año 1997, Número 23. Dedicado a: Iglesia y sociedad en la Valencia moderna (siglos XVI-XVIII), 1997, pàg. 187.
  5. Calvé, Óscar. «'Lo pare Simó', el venerable valenciano que pudo ser santo» (en castellà). Las Provincias, 09-07-2017. [Consulta: 28 octubre 2019].
  6. Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la Filosofía Española (en castellà). I (A-B). Madrid: CSIC, Insituto de Filosofía Lluís Vives, 1980, p. 152-153. 
  7. «Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano... S. Vicente Ferrer : comentada la que escriuio... Fr....» (en castellà). Joseph Estevan Dolz, 1735. [Consulta: 27 octubre 2019].
  8. Ibídem, p. 342.
  9. «Alegre, Domingo» (en castellà). Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político hispánico. [Consulta: 28 octubre 2019].