Dominiques Filles del Santíssim Rosari
Escut de l'Orde de Predicadors | |
Tipus | Congregació de vida consagrada de vida apostòlica de dret pontifici |
---|---|
Nom oficial | Congregació de Dominiques Filles del Santíssim Rosari |
Sigles | O.P. |
Altres noms | Dominiques de Pompeia |
Objectiu | Ensenyament i instrucció cristiana als joves |
Fundació | 25 d'agost de 1897, Pompeia, Itàlia per Bartolo Longo |
Aprovat per | Pius XII, en 2 de juliol de 1951 |
Patrons | Sant Domènec de Guzman |
Primera fundació | Pompeia, 1897 |
Fundacions destacades | Itàlia, Camerun, Indonèsia, Filipines, Índia |
Lloc web | domenicanedipompei.it |
La Congregació de Germanes Dominiques Filles del Santíssim Rosari és un institut religiós catòlic femení, de vida apostòlica i de dret pontifici, fundat pel laic italià Bartolo Longo el 1897 a Pompeia. A les religioses d'aquesta congregació se les coneix com a Dominiques de Pompeia i adopten les sigles O.P.
Història
[modifica]Els orígens de la congregació es remunten al 1896, quan el cardenal Raffaele Monaco La Valletta, per demanda de Bartolo Longo, envià tres religioses dominiques de Marino a Pompeia per dirigir l'obra femenina que es duia a terme al Santuari de Nostra Senyora del Rosari. Les religioses s'independitzaren de la casa mare de Marino i fou erigida en institut religiós de dret diocesà pel cardenal Camillo Mazzella, el 25 d'agost de 1897. La congregació fou elevada a institut de dret pontifici pel papa Pius XII mitjançant decretum laudis el 2 de juliol de 1951.[1]
Les germanes dominiques es dediquen a l'ensenyament i a la instrucció cristiana dels joves, formen part de la família dominica i empren l'hàbit blanc i vel negre. El 2017 l'institut tenia 278 religioses i 28 comunitats,[2] presents al Camerun, Índia, Indonèsia, Itàlia i Filipines.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Lenzetti, 1976, coll. 880-882.
- ↑ AP, 2017, p. 1511.
- ↑ «Dove siamo» (en italià). Domenicane di Pompei. [Consulta: 12 desembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- AP. Annuario Pontificio 2017. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2017.
- Lenzetti, B.. Dizionario degli Istituti di Perfezzione (en italiano). III. Roma: Edizione Paoline, 1976.