Dora Richter
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Rudolf Richter  16 abril 1892 Ryžovna (en)  | ||
| Mort | 26 abril 1966 (74 anys) Allersberg (Alemanya) | ||
| Residència | Allersberg (1946–1966) Karlovy Vary (1892–) Ryžovna (en) Motzstraße 76 (en) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín Ryžovna (en) | ||
| Ocupació | flower seller (en) (valor desconegut–), treballadora domèstica, cuinera, cambrera, bobbin lace maker (en) | ||
| Ocupador | Berta Kolitsch | ||
| Família | |||
| Pares | Josef Richter i Antonia Richter | ||
| Germans | Josef Florian Richter Francisca Rosa Richter Florian Richter Hermann Emil Richter Anna Richter Ida Stefanie Richter Albert Richter | ||
| Cronologia | |||
| juny 1931 | vaginoplàstia | ||
| 1931 | cirurgia de reassignació de sexe d'home a dona | ||
| 1931 | penectomia | ||
| 1922 | Orquiectomia | ||
| 17 abril 1892 | baptisme | ||
| empresonament Causat per: transfemení, transformisme masculí a femení
| |||
 | |||
Dora Richter (16 d'abril de 1891 - 26 d'abril de 1966) va ser la primera persona coneguda a sotmetre's a una cirurgia completa de reassignació de gènere d'home a dona.[1]
Va ser una de les nombroses persones transgènere sota el càrrec del pioner de la investigació sexual Magnus Hirschfeld a l'Institut d'Investigació Sexual de Berlín durant la dècada de 1920 i principis dels 1930. Va ser sotmesa a una extirpació quirúrgica dels testicles el 1922, seguida el 1931 de l'extirpació del penis i la vaginoplàstia.[2]
Biografia
[modifica]Richter va néixer com la filla gran de sis anys en una família de camperols pobres[3] a la regió de les Muntanyes Metal·líferes de Bohemia el 1891.[4] Prompte durant la seua infància, Richter va mostrar una "tendència a actuar d'una manera femenina".[5] Segons els registres mèdics, als 6 anys, va intentar extirpar-se el penis amb un torniquet.[6]
L'any 1909, després d'un aprenentatge en una pastisseria, va deixar el seu petit poble i es va traslladar a un altre més gran, on va continuar vestint-se de dona en el seu temps lliure. Es va unir a una companyia de teatre errant i va arribar a Leipzig, on va estar dos anys. El 1916 va ser reclutada a l'exèrcit, però va ser descartada en només dues setmanes.[4]
De Leipzig va tornar a la seva ciutat natal, on va ser animada per un amic a anar al consultori de Hirschfeld a Berlín. Des del maig de 1923,[4] Richter va treballar amb altres persones transgènere com a empleada domèstica a l'Institut d'Investigació Sexual, un dels pocs llocs on es podia contractar una persona trans, on era coneguda afectuosament com a Dorchen.[7] El 1922 se li va sotmetre a una orquiectomia.
A principis de 1931, el metge de l'institut Ludwig Levy-Lenz li va fer una penectomia a Richter, i el juny d'aquell any el cirurgià berlinès Erwin Gohrbandt va empeltar una vagina artificial,[8][7] convertint-la en la primera dona transgènere de la qual hi han registres a sotmetre's a una vaginoplàstia. A finals de 1931 treballava com a cuinera al Restaurant Kempinski (actual Hotel Bristol) al Kurfürstendamm 27.[4]
El 1931 Felix Abraham, un psiquiatra que treballava a l'institut, va publicar un article sobre les cirurgies de confirmació de gènere de Richter (i Toni Ebel) com a estudi de cas a Zeitschrift für Sexualwissenschaft und Sexualpolitik: "La seva castració va tenir l'efecte – encara que no molt extens – de fer que el seu cos es torni més ple, restringint el creixement de la seva barba, fent visibles els primers signes del desenvolupament dels pits i donant al coixinet de greix pèlvic... una forma més femenina".[8][9]
El 1933, imatges de Dora i altres dos pacients trans de Hirschfeld, Toni Ebel i Charlotte Charlaque (tots anònims/no acreditats) es van utilitzar com a segment documental en una pel·lícula austríaca Mysterium des Geschlechtes (Misteri del sexe) sobre sexologia contemporània.[4]
El maig de 1933, amb la creixent influència nazi a Alemanya (Hirschfeld havia fugit del país), una multitud d'estudiants va atacar l'institut i les autoritats estatals van cremar els seus registres.. Durant anys es va pensar que Richter va morir en l'atac o que va ser detinguda i va morir a presó.[6][10] No obstant això, el 1955, Charlotte Charlaque, que va fugir d'Alemanya a Karlsbad el 1933, va escriure en un article sota un pseudònim sobre pacients de "canvi de sexe" de Hirschfeld, que Dora Richter, "[…] nascuda a Karlsbad, Bohèmia[…] es va convertir en propietària d'un petit restaurant a la ciutat del seu naixement".[4][11]
Segons els registres del cens de 1939 dels Arxius Nacionals de Praga, Richter vivia en una casa que posseïa al seu lloc de naixement, Ryžovna, el 17 de maig de 1939, era soltera i es guanyava la vida fent teixits de punt a domicili.[12]
El 2024, l'Institut Ili Elbe va trobar documentació sobre Richter que confirmava que va viure a Ryžovna fins al 1946. Amb l'expulsió forçosa dels alemanys de Txecoslovàquia el 1946, es va traslladar a Allersberg, Baviera, on va viure fins a la seva mort a l'edat de 74 anys, el 26 d'abril de 1966.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Magnus Hirschfeld - The Father of Transgenderism». [Consulta: 13 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ «Magnus Hirschfeld and the Quest for Sexual Freedom: A History of the First International Sexual Freedom Movement». , 08-11-2010 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Ball, Edward. Peninsula of Lies: A True Story of Mysterious Birth and Taboo Love. Simon and Schuster, 2010, p. 89. ISBN 9781451603712.
- 1 2 3 4 5 6 Wolfert, Raimund. Charlotte Charlaque : Transfrau, Laienschauspielerin, "Königin der Brooklyn Heights Promenade" (en alemany). 1. Auflage, 2021. ISBN 978-3-95565-475-7. OCLC 1286534661.
- ↑ Rimmele, Harald. «Rudolph R./Dorchen». [Consulta: 13 octubre 2017].
- 1 2 «Dorchen's Day – Providentia». , 05-12-2010 [Consulta: 3 febrer 2016].
- 1 2 Rimmele, Harald. «Rudolph R./Dorchen». [Consulta: 13 octubre 2017].
- 1 2 «A Trans Timeline – Trans Media Watch». [Consulta: 3 febrer 2016]. Arxivat 26 de desembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-12-18. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ Abraham, Felix. «Genital Reassignment on Two Male Transvestites». The International Journal of Transgenderism, 1997. Arxivat de l'original el 2007-05-02.
- ↑ «The incredible story of the first known trans woman to undergo gender confirmation surgery». Attitude, 16-11-2021 [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ Baronin von Curtius, Carlotta. «Reflections on the Christine Jorgenson Case». ONE, #27-28, 01-03-1955. Arxivat de l'original el 2019-06-03. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ lilielbe. «Rätsel um Verbleib gelöst» (en alemany). Lili-Elbe-Bibliothek, 30-08-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ rbb24.de. «Dora ging nach Böhmen» (en alemany), 06-02-2024. [Consulta: 5 novembre 2025].