Dotzena nit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentDotzena nit
Imatge
Tipusdia festiu
Celtic tradition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La dotzena nit (també coneguda com a vigília de l'epifania) és un festival d'algunes branques del cristianisme que es celebra la darrera nit dels dotze dies de nadal, marcant l'arribada de l'epifania.[1] Diferents tradicions marquen la data de la Nit de Reis com el 5 de gener o el 6 de gener, depenent de si el recompte comença el dia de Nadal o el 26 de desembre.[2][3]

Una superstició en alguns països de parla anglesa suggereix que porta mala sort deixar penjades les decoracions nadalenques després de la Nit de Reis, una tradició també vinculada de manera diversa a les festes de la Candelera (2 de febrer), Divendres Sant, Dimarts de Carnaval i Septuagèsima.[4] Altres costums populars inclouen menjar tortell de reis, cantar nadales, marcar la porta amb guix, beneir la casa, alegrar-se i assistir a missa.[5][6]

Data[modifica]

En moltes tradicions eclesiàstiques occidentals, el dia de Nadal es considera el "primer dia de Nadal" i els dotze dies són del 25 de desembre al 5 de gener, inclòs, fent la nit de Reis el 5 de gener, que és la vigília de l'Epifania.[1] En algunes tradicions els Dotze Dies de Nadal es compten des de la posta del sol el 25 de desembre al vespre fins al matí del 6 de gener, el que significa que la nit de Reis cau el 5 de gener al vespre i el dia de Reis cau el 6 de gener.

No obstant això, en algunes tradicions eclesiàstiques només es compten els dies complets, de manera que el 5 de gener es compta com a onzè dia, el 6 de gener com a dotzè dia i el vespre del 6 de gener es compta com a dotzena nit.[7] En aquestes tradicions, la nit de Reis és el mateix que l'Epifania.[8] No obstant això, alguns, com l'Església d'Anglaterra, consideren que la Nit de Reis és la vigília del dia 12 (de la mateixa manera que la Nit de Nadal arriba abans de Nadal), i per tant consideren que la Nit de Reis és el 5 de gener [9] La dificultat pot venir. de l'ús de les paraules "vigília" que es defineix com "el dia o el vespre abans d'un esdeveniment", tanmateix, especialment en un ús antiquat es podria utilitzar per significar simplement "vespre".[10]

Orígens i història[modifica]

Un tortell de reis. Fan aprox.50cm de diàmetre, per a 8 persones. Aquest pastís és només un dels molts tipus que es couen arreu del món per a les celebracions durant els Dotze Dies de Nadal i la Nit de Reis.

L'any 567 al Concili de Tours es "proclamà els dotze dies des de Nadal fins a l'Epifania com a temps sagrat i festiu, i va establir el deure del dejuni d'advent en preparació de la festa".[11][12][13][14] Christopher Hill, així com William J. Federer, afirma que això es va fer per tal de resoldre el "problema administratiu de l'Imperi Romà ja que intentava coordinar el calendari julià solar amb els calendaris lunars de les seves províncies a l'est".[15]

A l'Anglaterra medieval i Tudor, la Candelera va marcar tradicionalment el final de la temporada de Nadal,[16] encara que més tard, la nit de Reis va arribar a assenyalar el final de la festa de Nadal, amb una nova, però relacionada, temporada de l'Epifanítida fins a la Candelera.[17] Una tradició popular de la Nit de Reis era tenir una mongeta i un pèsol amagats dins d'un tortell de Reis ; "l'home que troba la mongeta al seu troç de tortell es converteix en rei per a la nit, mentre que la dama que troba un pèsol es converteix en reina per a la nit".[18] Després d'aquesta selecció, les festes de la Nit de Reis continuen i inclouen el cant de nadales, a més d'un banquet.[18]

Tradicions[modifica]

El menjar i la beguda són el centre de les celebracions en l'època moderna, i totes les més tradicionals es remunten a molts segles enrere. Arreu del món, es couen pastissos especials, com el tortell i el pastís de rei, la nit de Reis, i es mengen l'endemà per a les celebracions de la festa de l'epifania. En el costum anglès i francès, el pastís de dotzena es cuinava per contenir una mongeta i un pèsol, de manera que els que rebien els talls que els contenien havien de ser designats respectivament rei i reina de la festa de la nit.[19]

A Catalunya la Nit de Reis s'anomena Cavalcada de Reis, i històricament els "reis" passaven per pobles i repartien dolços.

A Irlanda encara és tradició col·locar les estàtues dels Reis al pessebre la nit de Reis o, a tot tardar, l'endemà, el Nadal.

A Espanya, la nit de reis s'anomena cabalgata de reyes (desfilada de reis).[20]

Supressió[modifica]

La nit de Reis als Països Baixos es va tornar tan secularitzada i bulliciosa que es van prohibir les celebracions públiques a l'església.[21]

Antiga Nit de Reis[modifica]

En alguns llocs, particularment al sud-oest d'Anglaterra, l'Old Twelfth Night encara se celebra el 17 de gener.[22][23] Així continua el costum de l'Apple Wassail en la data que corresponia al 6 de gener del calendari julià en el moment del canvi de calendaris promulgat per la Llei del calendari de 1750.[24]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hatch, Jane M. The American Book of Days. Wilson, 1978. ISBN 9780824205935. 
  2. «Epiphany: Should Christmas decorations come down on 6 January?», 06-01-2017. [Consulta: 9 gener 2021].
  3. enquiries@thetablet.co.uk, The Tablet-w. «Why it is time for an epiphany over Christmas decorations». The Tablet. [Consulta: 9 gener 2021].
  4. William Alexander Barrett. Flowers and Festivals, Or, Directions for the Floral Decoration of Churches. Rivingtons, 1868, p. 170–174. 
  5. Mangan, Louise. Rediscovering the Seasons of the Christian Year. Wood Lake Publishing Inc., 2001, p. 69. ISBN 9781551454986. 
  6. Pennick, Nigel. Pagan Magic of the Northern Tradition: Customs, Rites, and Ceremonies. Inner Traditions – Bear & Company, 21 maig 2015, p. 176. ISBN 9781620553909. 
  7. Bratcher, Dennis. «The Season of Epiphany». The Voice. Christian Resource Institute. [Consulta: 4 gener 2019].
  8. Van Wagenberg-Ter Hoeven, Anke A. Simiolus: Netherlands Quarterly for the History of Art, 22, 1/2, 1993, pàg. 65–96. DOI: 10.2307/3780806. JSTOR: 3780806.
  9. «Epiphany». Christ Lutheran Church of Staunton, Virginia. [Consulta: 4 gener 2019].
  10. «eve noun - Definition, pictures, pronunciation and usage notes | Oxford Advanced American Dictionary at OxfordLearnersDictionaries.com». www.oxfordlearnersdictionaries.com. [Consulta: 9 gener 2021].
  11. Fr. Francis X. Weiser. «Feast of the Nativity». Catholic Culture.
  12. Fox, Adam. «'Tis the season». The Guardian, 19-12-2003. [Consulta: 25 desembre 2014].
  13. Hynes, Mary Ellen. Companion to the Calendar. Liturgy Training Publications, 1993. ISBN 9781568540115. 
  14. Bunson, Matthew. «Origins of Christmas and Easter holidays». Eternal Word Television Network (EWTN), 21-10-2007. [Consulta: 17 desembre 2014].
  15. Hill, Christopher. Holidays and Holy Nights: Celebrating Twelve Seasonal Festivals of the Christian Year. Quest Books, 2003, p. 91. ISBN 9780835608107. 
  16. "LEAVE YOUR CHRISTMAS DECORATIONS UP UNTIL FEBRUARY, SAYS ENGLISH HERITAGE"
  17. Davidson, Clifford. Festivals and Plays in Late Medieval Britain. Taylor & Francis, 5 desembre 2016, p. 32. ISBN 9781351936613. 
  18. 18,0 18,1 Macclain, Alexia. «Twelfth Night Traditions: A Cake, a Bean, and a King –». Smithsonian Libraries, 04-01-2013. [Consulta: 5 gener 2017].
  19. Miles & John, Hadfield. The Twelve Days of Christmas. Londres: Cassell & Company, 1961, p. 166. 
  20. , 04-01-2016.
  21. Hoeven, Anke A. van Wagenberg-ter Simiolus: Netherlands Quarterly for the History of Art, 22, 1/2, 1993, pàg. 67. DOI: 10.2307/3780806. JSTOR: 3780806.
  22. Iain Hollingshead, Whatever happened to ... wassailing?, The Guardian, 23 December 2005. Retrieved 23 May 2014
  23. Xanthe Clay, Traditional cider: Here we come a-wassailing!, The Telegraph, 3 February 2011. Retrieved 23 May 2014
  24. Nick Easen, Wassailing the old English apple tree, BBC Travel, 16 January 2012

Bibliografia[modifica]

  • «Christmas». Catholic Encyclopedia. [Consulta: 22 desembre 2005]. Principalment subtítol Alegre popular sota Litúrgia i Costum .
  • Christmas Trivia editat per Jennie Miller Helderman, Mary Caulkins. Gramercy, 2002
  • Marix-Evans, Martin. Els dotze dies de Nadal. Peter Pauper Press, 2002
  • Bowler, Gerry. L'Enciclopèdia Mundial del Nadal. McClelland i Stewart, 2004
  • Collins, As. Històries darrere de les grans tradicions del Nadal . Zondervan, 2003
  • Wells, Robin Headlam. L'Humanisme de Shakespeare. Cambridge University Press, 2006
  • Fosbrooke, Thomas Dudley c. 1810, Encyclopaedia of Antiquities (editor desconegut)
  • J. Brand, 1813, Popular Antiquities, 2 vols (Londres)
  • W. Hone, 1830, The Every-Day Book 3 Vols (Londres), cf Vol I pp 41–61.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]