Vés al contingut

Drets humans a Letònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Política i govern de
Letònia
Relacions exteriors

Els Drets humans a Letònia estan protegits pel capítol VIII de la Constitució de Letònia des de 1998. Des de 1995, existeix el Síndic de Greuges, des de l'any 1997 la Cort Constitucional. El 2001, Letònia va cursar una invitació permanent als procediments especials de les Nacions Unides.[1] Són en general respectats pel govern, segons el Departament d'Estat i la Casa de la Llibertat dels Estats Units.[2][3] Letònia està classificada per damunt de la mitjana entre els estats sobirans del món en la democràcia,[4] la llibertat de premsa,[5] la privacitat,[6] i el desenvolupament humà.[7]

El país té una gran comunitat d'ètnia russa, que té els drets fonamentals garantits per la Constitució i les lleis internacionals de drets humans ratificats pel Govern letó.[2][8]

Tanmateix, les organitzacions de drets humans han mostrat múltiples problemes. Especialment els no ciutadans -incloent els apàtrides- pateixen d'un accés limitat o nul a una àmplia gamma de drets. Es van detectar problemes amb l'abús policíac als detinguts i arrestats, les presons en pobres condicions i amuntegament, corrupció judicial, discriminació contra les dones, incidents de violència contra les minories ètniques i discriminació del govern contra els homosexuals.[2][9]

Participació en els tractats internacionals

[modifica]
Tractats de l'ONU[10] Participació de Letònia Tractats de la UE[11] Participació de Letònia
Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial Adhesió el 1992 (Sense una declaració de l'article 14) Convenció Europea de Drets Humans Ratificació el 1997
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics Adhesió el 1992 Protocol n° 1 (CEDH) Ratificació el 1997
Primer Protocol Facultatiu (PIDCP) Adhesió el 1992 1994 Protocol n° 4 (CEDH) Ratificació el 1997
Segon Protocol Facultatiu (PIDCP) Adhesió el 1992 2013 Protocol n° 6 (CEDH) Ratificació el 1999
Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals Adhesió el 1992 Protocol n° 7 (CEDH) Ratificació el 1997
Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) Adhesió el 1992 Protocol n° 12 (CEDH) Signatura (2000)
Protocol Facultatiu (CEDAW) No signat Protocol n° 13 (CEDH) Ratificació el 2012
Convenció contra la tortura i tractes o penes cruels, inhumans o degradants (CAT) Adhesió el 1992 (sense una declaració de l'article 22) Carta social Europea Ratificació el 2002
Protocol Facultatiu (CAT) No signat Protocol de 1988 (CSE) Signatura (1997)
Convenció sobre els drets de l'infant (CIDE) Adhesió el 1992 Protocol de 1995 (CSE) No signat
Protocol facultatiu relatiu a la participació de nens als conflictes armats (CIDE) Ratificació el 2005 Carta Social Europea (revisada) Ratificació el 2013
Protocol Facultatiu relatiu a la venda de nens, la prostitució i pornografia infantil (CIDE) Ratificació el 2006 Convenció europea contra la tortura i tractes inhumans o degradants Ratificació el 1998
Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars No signat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries No signat
Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD) Ratificació el 2010 Convenció para la protection de les minories nacionals Ratificació el 2005
Le Protocole facultatif (CRPD) Ratificació el 2010 Convenció del Consell d'Europa sobre la lluita contra el tràfic d'essers humans Ratificació el 2008

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Invitations permanentes» (en francès). Haut-Commissariat des Nations Unies aux droits de l'homme. Arxivat de l'original el 2011-08-12. [Consulta: 5 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «2008 Human Rights Report: Latvia» (en anglès). United States Department of State, 25-02-2009. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. «Regions Europe» (en anglès). Freedom House, 2008. Arxivat de l'original el 2015-01-02. [Consulta: 5 febrer 2015].
  4. «The Economist Intelligence Unit’s Index of Democracy 2008». The Economist, 2008. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Press Freedom Index 2010» (en anglès). Reporters Without Borders, 2010. Arxivat de l'original el 2010-11-24. [Consulta: 5 febrer 2015].
  6. «The 2007 International Privacy Ranking» (en anglès). Privacy International, 2007. [Consulta: 5 febrer 2015].
  7. «Statistics of the Human Development Report» (en anglès). United Nations Development Programme, 2008. [Consulta: 5 juny 2009].
  8. «Country Report 2008 Edition» (en anglès). Freedom House, 2008. Arxivat de l'original el 2011-06-24. [Consulta: 5 febrer 2015].
  9. «Latvia: Investigate Attacks on Gay Activists» (en anglès). Human rights watch, 2006. [Consulta: 5 febrer 2015].
  10. Base de données de l'ONU
  11. «Base de données du Conseil de l'Europe». Arxivat de l'original el 2015-02-05. [Consulta: 5 febrer 2015].