Psicòtrop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Drogues psicoactives)
No s'ha de confondre amb Medicació psiquiàtrica.

Un psicòtrop és una substància química que actua principalment sobre el sistema nerviós central. Algunes són prescrites amb finalitats terapèutiques (medicació psicotròpica o psicofàrmacs), de les quals no es parla en aquest article.

La seva acció comporta canvis temporals sobre la percepció, l'estat d'ànim, l'estat de consciència i el comportament. Un psicòtrop pot actuar com a depressor (alenteix el sistema nerviós central), estimulant (activa el sistema nerviós central) o al·lucinogen (indueix al·lucinacions, alteracions de les percepcions i altres deformacions de funcionament del sistema nerviós central).

Moltes de les substàncies psicoactives produeixen canvis subjectius als estats de consciència i d'humor que poden ser experimentats com a plaents (com l'eufòria) o útils (estat d'alerta augmentat). Això, conjuntament amb els seus efectes bioquímics, n'afavoreixen l'addicció, és a dir el consum excessiu amb grans riscos i conseqüències negatives per la salut.

Classificació[modifica]

Les drogues psicoactives es divideixen en 3 grans grups en funció dels seus efectes farmacològics:[1]

  • Estimulants. Substàncies que desperten, estimulen la ment i poden arribar a causar eufòria però sense alterar la percepció.
Exemples: cafè, tabac, amfetamines, te, cacau, guaraní, ephedra, cat i coca.
Exemples: opioides, barbitúrics, benzodiazepines i l'alcohol.
  • Al·lucinògens. Incloent psicodèlics, dissociatius i delirants. Aquesta categoria engloba totes les substàncies que produeixen alteracions a la percepció (incloent la percepció de l'espai i el temps) així com alteren els estats emocionals.
Exemples: psilocibina, LSD, Salvia divinorum, marihuana i òxid de dinitrogen.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psicòtrop
  1. Ratsch, Christian. The Encyclopedia of Psychoactive Plants. Park Street Press, 5 de maig de 2005, p. 944. ISBN 0-89281-978-2.