Enduro 1, abreujat E1, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E2 i E3), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 125 cc2T i la dels 250 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]
Jari Mattila a la categoria E1 durant el mundial del 2008
La categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys i els límits dels motors s'han adaptat a l'evolució tècnica dels de quatre temps (4T), de manera que si inicialment els de dos temps (2T) tenien un límit de cilindrada inferior per a compensar la manca de potència, actualment aquest límit és idèntic a tots dos tipus de motor,[3] ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment. Pel que fa al color de les plaques porta-números de la motocicleta, han de ser negres amb números blancs.
L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent: