Economat Militar
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Enric Nieto i Nieto | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Melilla (Espanya) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Conjunt històric | ||||
.jpg)
L'Antic Economat Militar és un dels millors exponents del modernisme de Melilla. Està situat en L'Avinguda, dins de l'Eixample Modernista i forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1]
Història
[modifica]Construït en 1907 en estil eclèctic segons projecte de Rodríguez Borlado del 23 de març de 1907 per a la societat Economat Militar sobre els solars 140, 141 i 147, venuts per l'Estat el 28 d'agost de 1911, en 1914 es realitza un concurs de projectes per a la renovació dels seus paraments, adjudicada Enrique Nieto a principis de febrer de 1914 amb el que entre el 14 de setembre i 1915 és refeta pel mestre d'obres Julián Gómez en un estil modernista.[2][3]
El 30 de gener de 1933 es trasllada Casa Tortosa, donant-li nom i en 1961 l'arquitecte Eduardo Caballero Monrós reforma i decora el seu local, construint aparadors i enllaçant els seus buits centrals, destruint el disseny original.[2][4]
El 28 de febrer de 1951 la família Montes ho compra i reforma la seva planta principal.[5]
En el 2013 va ser restaurada per Garab, segons projecte de l'estudi Moreno i Montero, reconstruint-se els miradors.[6]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa i planta principal, està construït amb parets de maçoneria de pedra local i maó massís, amb bigues de ferro i revoltons del mateix maó i és un dels millors exponents del modernisme floral de Melilla, gràcies a la seva teatral façana, composta per uns baixos bastant alterats que donen pas, per mitjà de mènsules en ventall i amb cares femenines, a una balconada amb balustrada que té com a punt central un sortint semicircular.[7] Darrere d'ell que se situa una finestra amb arc escarser flanquejat per dues columnes, finalitzant amb una sanefa i una cornisa que sobresurt i que està tancada per dos miradors, amb una preciosa decoració i una magnífica fusteria que acaba en una rematada ondulant in crecendo que acaba en una crestería. Les pilastres, amb detalls ornamentals circulars i línies verticals que limiten els draps, acaben en gots de coronació.[2][4][8][9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Real decreto 2751/1986, de 5 de diciembre por el que se declara Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, una zona de la ciudad de Melilla». Boletín Oficial del Estado, 15, 17 enero 1987, pàg. 1289-1390. ISSN: 0212-033X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gallego Aranda, Salvador. Enrique Nieto: un paseo por su arquitectura. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental-Atrio, 2010, p. 76-79. ISBN 978-84-86101-.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. La ciudad de Melilla y sus autores, Diccionario biográfico de arquitectos e ingenieros (finales del siglo XIX y primera mitad del XX). Málaga: SEYER, 1997, p. 174-175. ISBN 84-87291-81-3.
- ↑ 4,0 4,1 Gallego Aranda, Salvador. Enrique Nieto en Melilla: La ciudad proyectada. Granada: Editorial Universidad de Granada (eug), 1996. ISBN 9788433822611.
- ↑ Bravo, Antonio; Nieto. Modernismo y Art Decó en la arquitectura de Melilla. Badalona: Ediciones Bellaterra-UNED Melilla, 2008. ISBN 978-84-7290-428-6.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio; Bendahán. Guía del Modernismo en Melilla (en español-inglés). MAESTRO BOOKS, 2008. ISBN 978-90-809396-4-6.
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ Camacho Martínez, Rosario. «Imagen de Melilla en la arquitectura contemporánea». A: A. Bravo Nieto y Pilar Fernández Uriel (dir.). Historia de Melilla. Melilla: Ciudad Autónoma de Melilla, Consejería de Cultura y Festejos, 2005. ISBN 84-95110-25-3.
- ↑ Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutiérrez; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
