Vés al contingut

Economia d'Indonèsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia d'Indonèsia
MonedaRupia d'Indonèsia
Organitzacions comercialsOMC, Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic
Estadístiques
PIB nominal1.015.539.017.536,5 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)2 839 miliards (2015)
Rànquing PIB9è (2015)
Taxa del PIB4,7% (2015)
PIB per càpita11 300 (2015)
PIB (PPP) per càpita12.309,626 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 13,6%, indústria 42.8%, serveis 43,6% (2015)
Inflació6.7% (2015)
Taxa de creixement real5 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa11,3% (2014)
Força laboral122.400.000 (2015)
Ocupació laboral per sectoragricultura 38.9%, indústria 22,2%, serveis 47,9% (2012)
Taxa d'atur5.5% (2015)
Indústries principalspetroli i gas natural, tèxtils, automòbils, electrodomèstics, robes, calçats, mineria, ciment, utensilis mèdics, artesania, fertilitzants químics, productes de fusta, cautxú, aliments processats, joieria, turisme
Socis comercials
Exportacions 152.5 miliards (2015)
Productes d'exportació petroli i gas natural, electrodomèstics, productes de fusta, tèxtills, cautxú
Socis principals Japó 13.1%, República Popular de la Xina 10%, Singapur 9.5%, Estats Units 9.4%, Índia 7%, Corea del Sud 6%, Malàisia 5.5% (2014)
Importacions 138.4 miliards (2015)
Productes d'importació Maquinària i equipament, substàncies químiques, combustibles, aliments
Socis principals República Popular de la Xina 17.2%, Singapur 14,1%, Japó 9.6%, Corea del Sud 6.7%, Malàisia 6.1%, Tailàndia 5.5%, Estats Units 4.6% (2014)
Finances públiques
Deute extern293.2 miliards (2015)
Ingressos123.3 miliards (2015)
Despeses142.8 miliards (2015)
Reserves totals130.215.330.382 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Calle Thamrin, centre financer de Jakarta.

Indonèsia ha resistit a la crisi financera global de manera relativament tranquil·la, a causa del motor principal del seu creixement econòmic ser el consum intern. La creixent inversió econòmica realitzada tant per inversors locals com per estrangers, també ajuda a mantenir el sòlid creixement. Malgrat el creixement de l'economia haver caigut dels més del 6% el 2007 i 2008 pels 4,5% el 2009, el 2010 va tornar al nivell dels 6%.[1]

El país és un dels primers països exportadors de petroli, estany i cautxú del món, la major part de la seva població continua vinculada a l'agricultura de subsistència, a la pesca i a l'explotació forestal. Els negocis o les empreses industrials en mans d'indonesis han estat tradicionalment pocs, i la producció se centrava en articles per a l'exportació. Al començament de la dècada de 1960, el govern, per corregir el balanç d'una economia colonial, va nacionalitzar les empreses estrangeres. Amb les polítiques d'estabilització governamentals i amb grans summes de diners procedents de les ajudes de l'exterior, l'economia indonèsia, que gairebé va caure en la fallida abans de 1966, va començar a mostrar símptomes d'una forta recuperació.

El 2011 el govern indonesi confronta els desafiaments de millorar la infraestructura del país i al mateix temps atendre les preocupacions de preservació del medi ambient, particularment de les selves del país.[1]

Explotació forestal i pesca

[modifica]

Gairebé dos terços de la superfície d'Indonèsia estan coberts per bosc i selva, especialment en Borneo, Sumatra i en l'est d'Indonèsia. Gairebé totes les zones de bosc són propietats de l'Estat. La producció de fusta en brut va aconseguir els 173,6 milions de m³ anuals a la fi de la dècada de 1980. A més de les fustes amb valor industrial, es van produir en quantitats significatives fustes de teca, banús, bambú i trencada. Indonèsia és el primer exportador mundial de xapa de fusta o contraxapat.

El peix té una importància vital en la dieta, i gran part de la captura anual es deu als qui pesquen a temps parcial com a mitjà de subsistència. A la fi de la dècada de 1980 la captura de peixos marins va ser de 2 milions de t i la pesca fluvial va produir aproximadament 638.000. Les principals espècies capturades són carpes, tonyina, verat, sorell, sardines i gambetes.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2008-12-10. [Consulta: 15 febrer 2016].