Vés al contingut

Economia de la República Centreafricana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia de la República Centreafricana
MonedaFranc CFA de l'Àfrica Central
Organitzacions comercialsOMC, Unió Africana
Estadístiques
PIB nominal1.949.411.659,2045 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)3 468 milions (2010)
Rànquing PIB170è (2010)
Taxa del PIB3,7% (2010)
PIB per càpita700 (2010)
PIB (PPP) per càpita727,486 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectorprimari 55%
secundari 20%
terciari 25% (2001)
Inflació0,9% (2010)
Taxa de creixement real4,5 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa(sense informació)
Força laboral1 296 000 (2007)
Ocupació laboral per sectorsense informació
Taxa d'atur8% (2001)
Indústries principalsExtracció d'or i diamant, extracció de fusta, agricultura, tèxtils, calçats, muntatge de bicicletes i motocicletes
Socis comercials
Exportacions 146,7 milions (2007)
Productes d'exportació diamant, fusta, cotó, cafè, tabac
Socis principals Bèlgica 32,57%, República Popular de la Xina 10,49%, Indonèsia 10,36%, Marroc 10,24%, República Democràtica del Congo 6,87%, França 5,79% (2009)
Importacions 237,3 milions (2010)
Productes d'importació Aliments, tèxtils, productes de petroli, maquinària, equipaments elèctrics, vehicles motoritzats, productes químics, fàrmacs
Socis principals Corea del Sud 19,29%, França 11,95%, Estats Units 7,78%, Camerun 7,39%, Països Baixos 6,77% (2009)
Finances públiques
Deute extern1 153 milions (2007)
Ingressos334 milions (2010)
Despeses362 milions (2010)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

La República Centreafricana és un dels països menys desenvolupats del món amb un PIB per capita de 700 dòlars el 2007.[1] L'agricultura de subsistència, juntament amb l'exploració forestal, és la principal activitat econòmica del país. Més de 70% de la població viu en aquesta zona econòmica. L'agricultura respon per més de la meitat del PIB. Dacsa, nyam, tapioca i banana són plantats per a consum propi. Per a exportació són cultivats cafè, cotó i tabac.

La fusta és un recurs explorat sense control, i constitueix una part substancial de les exportacions. La mineria, excepte de diamants, or i urani, roman sense exploració.

La indústria depèn del sector miner i petites empreses; i el sector de serveis és, sobretot, públic. Els recursos energètics propis són escassos i el país depèn de l'exterior, amb excepció d'algunes hidroelèctriques. El petroli és importat de Camerun.

Els principals factors que dificulten el desenvolupament del país són la seva posició cèntrica en el continent, sense sortida per al litoral, un sistema de transports deficient, una mà d'obra poc qualificada, i el llegat de la falta d'una planificació macroeconòmica. La lluita entre el govern i faccions rebels és un altre complicador per a la recuperació econòmica.[1]

El país té la sisena pitjor concentració de renda del món, amb un índex de Gini de 0,613.[1]

Referències

[modifica]