Edifici Talaia
Edifici Talaia | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Gratacel i edifici residencial | |||
Arquitecte | Frederic de Correa i Ruiz Alfons Milà i Sagnier | |||
Construcció | dècada del 1970 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | brutalisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
Localització | Av. Diagonal, 523, Av. Sarrià, 71-79 i Deu i Mata, 143-151 | |||
| ||||
Format per | Línies al vent | |||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 42749 | |||
Art públic de Barcelona | ||||
Línies al vent | ||||
Identificador | 4931-1 | |||
L'edifici Talaia (castellà: Torre Atalaya), és un gratacel situat a la confluència entre les avingudes Diagonal i de Sarrià, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[1]
Descripció
[modifica]Destinat a habitatges particulars, és un dels primers blocs de pisos a l'estil dels gratacels americans que es va construir a Barcelona a principis de la dècada del 1970. La planta s'acosta a una creu gammada, seguint en tot moment unes pautes de simetria.[1] L'immoble, de 550 m² de superfície en planta i 71,24 m d'alçada, consta de quatre plantes de soterranis, dues de locals i oficines i 22 apartaments.[1]
A partir de la planta 17, els arquitectes van plantejar un canvi i es va passar de vuit a quatres habitatges per planta, amb què es va generar un nou ordre en el repartiment de les alçades. A més, en el perímetre de totes les plantes, es va crear un mòdul d'1 x 1 m per a evitar que les terrasses tinguessin una continuïtat en línia recta.[1] A l'última planta hi ha un restaurant i a la façana es marca una mena de cornisa al voltant de tot l'edifici que trenca amb la verticalitat del bloc i es desmarca de la influència dels gratacels americans.[1]
És un edifici de façana irregular amb jocs de volums molt ben estudiats en els que es combinen els balcons i les obertures, donant un gran ritme compositiu a les façanes. El perfil vertical és dentat, creat per les diverses terrasses que en sobresurten. Per a donar més uniformitat formal al conjunt, es va escollir un sol material per al revestiment de tot l'edifici: plaques de morter de ciment blanc prefabricades.[1] La forma de la planta i la distribució i el color de la façana són característiques que n'accentuen la verticalitat tot i l'amplada de la torre.[1]
Història
[modifica]Va ser projectat pels arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà i construït entre el 1966 i 1971.[2][1] És considerada una de les millors obres de l'equip Correa-Milà i va guanyar el premi FAD l'any 1973.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Torre Atalaya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici Talaia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
[modifica]- «Edifici Talaia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Edifici Talaia de Barcelona». UPCommons.