Edifici Torrent
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Enrique Sánchez Sedeño | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme valencià | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | |||
| ||||
L'edifici Torrent situat a la plaça del Doctor Balmis número 6 de la ciutat d'Alacant és un edifici residencial plurifamiliar d'estil modernista valencià construït l'any 1911 que s'atribueix a l'arquitecte Enrique Sánchez Sedeño, qui va destacar en el panorama de l'arquitectura alacantina durant les últimes dècades del segle xix i sobretot en els primers anys del segle xx.[1]
La situació d'aquest habitatge a la Pl. Balmis, al voltant del barri de Sant Francesc i dins del nucli històric d'Alacant, respon a un dels focus més prolífics del modernisme alacantí, encara que poques mostres d'aquesta arquitectura han arribat fins a nosaltres.[1]
L'edificació consisteix en una planta baixa i dues altures, clarament diferenciades. En els dos pisos superiors el revestiment és de rajola rogenca sobre el qual destaquen cridanerament les impostes blanques, i sobreeixint del plànol, les balconades i miradors amb recercats, fusteries i altres ornaments també de color blanc. Precisament la utilització del color i de les diferents textures representen un dels aspectes més interessants d'aquesta obra i un dels trets més singulars de l'autor, que no podem deixar de relacionar amb el domini constructiu i material que pressuposen.[1]
Compositivament, la unitat s'aconsegueix amb diferents recursos, entre els quals destaquen la disposició seriada dels buits (miradors i balconades) en les dues façanes, l'existència d'una gran cornisa de rematada, el tractament homogeni del primer pis i la col·locació d'impostes estratègiques que abracen tot el perímetre. Encara que no existeix jerarquia del conjunt, en cada façana independentment considerada, sí que es concep un eix de simetria i una certa jerarquia dels elements. Els miradors se situen al centre i al voltant un o dues balconades, en funció de la longitud de la façana.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 VV.AA. (María Dolores Martínez Soto) Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4