Edifici de la Companyia Transmediterrània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Edifici de la Companyia Transmediterrània
Fossas-laietana2-0253.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Juli M. Fossas i Martínez
Característiques
Estil arquitectònic Eclecticisme monumentalisme
Ubicació geogràfica
Localització Via Laietana, 2 - c. Consolat de Mar, 1-13 - c. Agullers, 2 - pl. Antonio López, 2
 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.38195°N,2.181681°E / 41.38195; 2.181681Coord.: 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.38195°N,2.181681°E / 41.38195; 2.181681
BCIL
Identificador IPAC: 40412
Modifica les dades a Wikidata

L'Edifici de la Companyia Transmediterrània és una obra eclèctica de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga seu de la Companyia Transmediterrània ocupa la meitat meridional de l'illa de cases delimitada per la Via Laietana, els carrers dels Agullers i de les Portadores i el Carrer del Consulat de Mar. Aquest edifici disposa de tres façanes afrontades al Carrer del Consulat de mar, a la Via Laietana (des d'on es produeix l'accés principal) i el Carrer dels Agullers.[1]

De planta irregular, l'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn planta baixa, entresòl, principal, tres pisos, àtic en forma de mansarda i terrat transitable. El cornisament de l'edifici és sobremuntat, en els angles, per tres torres de diferents dimensions.[1]

Les tres façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i presenten un acabat homogeni consistent en un basament de pedra que abraça la planta baixa i l'entresòl i un acabat revestit en la resta de plantes. Els dos primers nivells es presenten com una doble galeria de pilastres de pedra que contenen grans finestres allindanades protegides amb barrots de fosa. En el xamfrà rom orientat a la plaça d'Antoni López, aquests pilars són substituïts per columnes d'inspiració jònica en l'entaulament del qual s'hi esculpí una cartela a base de volutes i garlandes florals. La porta principal de l'edifici, centrada en la façana afrontada a la Via Laietana, consisteix en un arc de mig punt ornat de garlandes vegetals i flanquejada per dos robusts pilars. Aquests pilars sostenen dues parelles de columnes d'inspiració coríntia que flanquegen, al seu temps, un finestral adovellat rebaixat. L'ampit de dit finestral conté relleus esculpits reproduint la forma d'una proa de nau coberta de fulles d'acant. Aquesta porta principal, com la porta del Carrer del Consulat, presenta uns interessants tancaments a base de ferro fos profusament ornamentat i conjuntat amb els fanals en forma de drac que la flanquegen. El basament petri de l'edifici serveix de sosteniment visual del gran balcó corregut que embolcall totalment el pis principal de l'edifici, amb llosanes bolades i barana balustrada d'obra amb els extrems ornats per grans cràteres. Els quatre pisos que es troben sobre el basament de l'edifici presenten llurs finestres dins d'emmarcaments verticals de secció corba. El desenvolupament d'aquests murs varia en els cossos d'angle i en el cos central sobre la porta principal. Efectivament, aquests cossos es desenvolupen com torres verticals amb balcons de fosa flanquejats per grans pilastres d'ordre jònic que sostenen un coronament en forma de cuculla mansardada de pissarra. La part superior d'aquestes torres acullen una profusa decoració a base d'estucs policroms en forma de fullatge i, en el cos central, en forma d'àncora. Tot l'edifici és rematat per l'àtic, un pis que es manifesta en façana com una falsa mansarda de pissarra amb llucanes semicirculars. Tanmateix, l'element més significatiu de l'edifici és la torre que corona el xamfrà rom afrontat a la plaça d'Antoni López. Aquesta torre de planta circular reposa sobre la gran tribuna corba del principal, coberta a base d'una galeria allindanada de columnes jòniques. La torre es desenvolupa al llarg dels diversos nivells amb diferents tipologies de balcó semicircular corregut amb baranes de fosa. El coronament d'aquesta torre, consistent en una gran cuculla de pissarra i de planta vuitavada amb un mirador superior, sembla inspirar-se de l'arquitectura dels fars. La presència d'aquesta torre, junt amb la torre de la veïna Casa de Correus i Telègrafs, ofereix una desembocadura monumental de la Via Laietana vers el port.[1]

La porta principal de la Via Laietana dóna pas a un petit vestíbul revestit de fustes nobles que és l'accés al gran saló central. Aquest saló ocupa els dos primers pisos de l'edifici, que s'obren a ell per mitjà de balustrades de fusta. L'estructura metàl·lica de l'edifici queda amagada rere un revestiment continu a base de motllures i florons de guix. Una gran escala de tipus imperial, revestida amb graons de marbre i balustres de fusta recorre els dos primers pisos fins a arribar al tercer, on es localitza un gran vestíbul cobert per una claraboia ovalada.[1]

Història[modifica]

L'edifici fou bastit entre els anys 1917 i 1921 seguint el projecte de l'arquitecte Juli Maria Fossas Martínez, per encàrrec de la Companyia Transmediterrània, una empresa naval fundada el mateix any 1917 per Joan Josep Dómine, Vicenç Ferrer, Joaquim Tintoré i Enric Garcia. Transmediterrània ocupà aquest edifici fins a la inauguració, l'any 1997, de la nova estació marítima ubicada al Moll de Sant Bertran, al port de Barcelona. En l'actualitat, l'edifici acull, entre d'altres oficines, les dependències dels Jutjats de Primera Instància, òrgan del Ministeri de Justícia.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Edifici de la Companyia Transmediterrània». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici de la Companyia Transmediterrània Modifica l'enllaç a Wikidata