Eduard Lichtenstein
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1889  Karlsbad (Alemanya) |
| Mort | 9 gener 1953 (63 anys) Hamburg (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
Eduard Lichtenstein (Karlsbad (Imperi Austrohongarès), 1 d'abril, 1889 - Hamburg (Boques de l'Elba), 9 de gener, 1953) va ser un cantant d'òpera (tenor) alemany.
Biografia[modifica]
Era fill del tenor Joseph Lichtenstein (1860–1912) es va formar com a tenor al Conservatori Stern amb Nikolaus Rothmühl. Va debutar a l'Òpera d'Hamburg l'any 1907 com a Georg a Der Waffenschmied de Lortzing i hi va estar compromès fins al 1912. El 1910 va cantar el David a Die Meistersinger von Nürnberg de Richard Wagner com a convidat a l'Òpera de Covent Garden de Londres. Aquest any va tornar a estudiar a París amb Jean de Reszke per desenvolupar encara més la seva veu de tenor.
El 13 d'abril de 1912 va participar en l'estrena de la comèdia musical-fantàstica de Ferruccio Busoni Die Brautwahl (L'elecció de la núvia). De 1912 a 1914 va cantar al "Hoftheater Wiesbaden", va aparèixer com a convidat a l'Òpera d'estiu del director Gura de Berlín i va estar compromès a la "Städtische Oper Berlin" durant la temporada 1914/15.
Des de 1915 va aparèixer com a convidat a tots els principals teatres d'opereta alemanys: de 1916 a 1918 al "Carl Schultze Theatre d'Hamburg",[1] de 1918 a 21 a l'"Operettenhaus", i de nou als teatres d'opereta de Berlín: 1923-1925 al "Großer Schauspielhaus", 1925/26 al teatre de "Nollendorffplatz", 1928/29 al "Deutsches Künstlertheater", 1931-1933 al "Metropoltheater". Juntament amb el seu amic Richard Tauber, va ser considerat la millor persona per al paper principal a Paganini de Franz Lehár. Va cantar a les estrenes berlineses de les operetes Künneke Die Vielbeliebte (1919), The Vetter from Dingsda (1921) i The Light Blue Sisters (1925) i l'opereta Kollo Three Old Boxes (1927).[2]
Després que els nacionalsocialistes arribessin al poder el 1933, Lichtenstein va haver d'abandonar Alemanya a causa de la seva ascendència jueva. Va emigrar a Holanda i es va convertir en professor de cant al Conservatori d'Amsterdam. Les gires de concerts el van portar pels Països Baixos, Bèlgica i Suïssa. Com que ara havia acceptat la ciutadania turca, va poder continuar la seva feina sense cap obstacle significatiu fins i tot després que els Països Baixos fossin ocupats per la Wehrmacht alemanya.
Després de la guerra va tornar a aparèixer en operetes el 1950 i va donar concerts a Hamburg i Suïssa. Va morir a Hamburg el 1953, una hora després del final d'un concert commemoratiu de Richard Tauber.
Va deixar gravacions de gramòfon a les marques Odeon, Homocord, Anker Record, HMV/Grammophon, Parlophon i Pathé. en va fer per Artiphon i Ultraphon.
El primer matrimoni de Liechtensten va ser amb la cantant Elisabeth Balzer i el seu segon matrimoni va ser amb l'actriu Hilde Wörner.
Referències[modifica]
- ↑ vgl. Möhring S. 150: „Mit gewohnter Bravour sang Eduard Lichtenstein an vielen Abenden Oper und Operette, den Don José, Turiddu, Wilhelm Meister, Fra Diavolo, Manrico, den Eisenstein, Barinkay, Schubert und Léhars Danilo und Grafen von Luxemburg.“ und Ploog 2, S. 326: „Zum dortigen Ensemble gehörten u. a. die Komiker Siegfried Arno, Kurt Lilien, Egon Brosig und der Tenor Eduard Lichtenstein.“
- ↑ zusammen mit Grete Freund, vgl. Roth, Claire Waldoff: „Neben Claire auf der Bühne agierte der Tenor Eduard Lichtenstein in der Uniform eines preußischen Hauptmanns von 1812, seine Verlobte alias Grete Freund tänzelte im Empirekleid daher.“
Bibliografia[modifica]
- H. J. P. Bergmeier: Chronologie der deutschen Kleinkunst in den Niederlanden. 1933–1944. (= P.-Walter-Jacob-Archiv Hamburg: sèrie de publicacions P.-Walter-Jacob-Archivs. Volum 6). Editorial: Hamburg Office for German Exile Literature, 1998, ISBN 3-9802151-4-8, S. 93.
- Kutsch-Riemens: Großes Sängerlexikon. Volum 4, S. 2712.
- Paul Möhring: Das andere St. Pauli. Kulturgeschichte der Reeperbahn. Editorial Matari, 1965, S. 37, 92, 150.
- Karin Ploog: Als die Noten laufen lernten… Teil 2: Geschichte und Geschichten der U-Musik bis 1945 Komponisten – Librettisten – Texter. Llibres sota demanda, 2016, ISBN 978-3-7347-4718-2.
- Sylvia Roth: Claire Waldoff. Ein Kerl wie Samt und Seide. Herder, Friburg i. Br. 2016, ISBN 978-3-451-80776-3.
- Joseph Walk, Leo Baeck Institute: Kurzbiographien zur Geschichte der Juden 1918–1945. de Gruyter, Berlin 2014, S. 234 u. 444.
- Manfred Weihermüller: Deutsche National-Discographie. Discographie der deutschen Gesangsaufnahmen. Volum 1, Lotz, 1995, ISBN 3-9803461-1-0, S. 271.
Enllaços externs[modifica]
Els documents sonors es troben al catàleg de l'arxiu musical de DNB.-[1](alemany)