Efecte desplaçament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'efecte desplaçament també conegut com a efecte expulsió o crowding out és una situació en què la capacitat d'inversió econòmica de les empreses es redueix a causa del deute públic.

En augmentar el deute públic i l'emissió de títols públics, es desplaça la inversió privada. Aquest tipus de desplaçaments suposen un trastorn en les condicions financeres, ja que es redueixen els recursos disponibles. Es diu llavors, que la inversió privada està sent "desplaçada o expulsada" per la pública.[1]

L'efecte desplaçament també es produeix quan pugen els tipus d'interès.

Diners fungibles, recursos escassos[modifica | modifica el codi]

L'efecte desplaçament es recolza en dos fets econòmics fonamentals: la fungibilitat dels diners i l'escassetat dels recursos. Donada una capacitat productiva limitada, almenys en el curt termini, qualsevol activitat addicional de l'Estat que hagi de ser finançada ho serà a costa d'alternatives privades. El mecanisme de finançament en si, ja sigui un augment en els impostos, una emissió de deute o la creació de diners mitjançant inflació monetària, sempre traurà un valor equivalent d'usos alternatius d'aquests recursos productius en mans privades.

En altres paraules, tota despesa pública té un cost d'oportunitat en el consum i la inversió econòmica privada.[1]

D'aquesta manera, en l'àmbit de l'evolució econòmica i social, des del punt de vista del liberalisme, si un mercat on competissin la iniciativa pública i la privada complís tots els requisits de la competència perfecta (que no els compleix per molts motius), si la despesa pública és més encertada i eficient que la privada (és a dir, hi ha un augment de l'Administració pública i dels serveis públics amb una orientació pública i la iniciativa privada gira al seu voltant), creixerà la iniciativa pública, però si passa el contrari (és a dir, hi ha un augment del sector empresarial i del consum amb una orientació privada i la iniciativa pública gira al seu voltant), creixeran la inversió i el consum privat.

Força legal[modifica | modifica el codi]

No obstant això, per què en igualtat de condicions havia de desplaçar la despesa pública a la inversió privada?

La resposta és que l'Estat no està en igualtat de condicions. El monopoli legal sobre l'ús de la força, el control de l'emissió de moneda, el monopoli de l'Administració de Justícia, etc., fan que l'Estat tingui clars avantatges davant qualsevol entitat privada a l'hora de captar finançament, sigui voluntàriament o mitjançant la imposició fiscal.

Domini Públic[modifica | modifica el codi]

En els països d'economia mixta, el terme és utilitzat de forma menys específica per a l'augment de l'àmbit d'actuació de les administracions públiques i la consegüent reducció proporcional de l'àmbit legítim d'activitat dels drets de propietat privada. De forma generalitzada quan es nacionalitza un sector o específica quan s'expropia un bé. Un exemple és quan s'amplia la definició legal de béns de domini públic (aigua, aire, espectre radioelèctric, recursos minerals), excloent del comerç.

Regulació[modifica | modifica el codi]

L'augment de la regulació en un sector (per exemple la legislació del contracte de treball o la llei de propietat horitzontal) pot desplaçar l'autoregulació o els contractes voluntaris preexistents.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 International Monetary Fund; Günter Coenen; Dirk Muir, Charles Freedman, Susanna Mursula, Christopher Erceg, Davide Furceri, René Lalonde, Jesper Linda, Annabelle Mourougane, John Roberts, Werner Roegen, Carles de Resende, Stephen Snudden, Mathias Trabandt, Jan in 't Veld, Douglas Laxton. Effects of Fiscal Stimulus in Structural Models. International Monetary Fund, 1 març 2010, p. 21 -. ISBN 978 - 1-4519-8216-9 [Consulta: 17 gener 2012].