Eileen Chang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEileen Chang
Zhang Ailing 1954.jpg
Biografia
Naixement 30 setembre 1920
Xangai
Mort 8 setembre 1995 (74 anys)
Westwood
Formació Universitat de Hong Kong
Activitat
Ocupació Guionista, periodista, traductora i escriptora
Ocupador Universitat de Califòrnia a Berkeley
Família
Cònjuge Hu Lancheng Tradueix (1944–1947)
Pares Q13651466 TradueixQ71089180 Tradueix

IMDB: nm0151690 Allocine: 154213 Allmovie: p316571
Modifica les dades a Wikidata

Eileen Chang (xinès tradicional: 張愛玲, xinès simplificat: 张爱玲, Wade-Giles: Chang Ai-ling, pinyin: Zhāng Àilíng) (Xangai, Xina, 30 de setembre de 1920-Los Angeles, Estats Units, 8 de setembre de 1995) fou una escriptora en llengua xinesa i anglesa.

La seva obra El cadenat d'or és considerada una de les obres cabdals de la literatura xinesa del segle XX. Chang va abandonar la República Popular Xina el 1952, poc després de la proclamació del règim comunista. Precisament per la seva poca simpatia pel règim comunista, la seva figura i la seva obra van ser condemnades a l'ostracisme a la mateixa Xina durant molts anys, encara que aquesta situació ha canviat darrerament.

Biografia[modifica]

La família d'Eileen Chang era de classe alta. Quan va néixer li van donar el nom Zhāng Iīng (張瑛 / 张瑛). El 1922, la seva família es va desplaçar a Tianjin. El pare era opiòman i el 1925 la seva mare el va abandonar (després d'un intent de reconciliació que no va reeixir, van acabar divorciant-se el 1930) i la petita Zhang Ying va romandre al costat del seu pare, que la maltractava. El 1928, va tornar a Xangai. Es va canviar el nom, adoptà el nom anglès "Eileen" (el 1930), que en pinyin és Àilíng: considerà la mare que d'aquesta manera li seria més fàcil entrar en una escola occidental (el 1931 ingressava a l'escola cristiana de Santa Maria a Xangai. A partir d'aquell moment utilitzaria el nom 張愛玲 (Zhāng Àilíng) en xinès, i "Eileen Chang" en anglès.

Va cursar estudis universitaris al Regne Unit. El 1939, va ingressar en la Universitat de Hong Kong. El 1941, durant l'ocupació japonesa, va tornar a Xangai. En aquesta ciutat es va dedicar a escriure; les seves obres més destacades són d'aquest període. Es va casar el 1943 amb Hu Lancheng, també escriptor i considerat un col·laboracionista, que poc després (el 1945) la va abandonar. El divorci en fou el 1947.

El 1949, el Partit Comunista Xinès, vencedor de la Guerra civil, proclama la República Popular de la Xina. Malgrat que Eileen Chang no s'havia implicat en política, per la seva pertinença a la classe burgesa, i pel fet de no haver abandonat Xangai durant l'ocupació japonesa, les noves autoritats no la consideraren persona de confiança. El 1952 va a Hong Kong un altre cop, i el 1955 va emigrar als Estats Units. No tornaria a la Xina mai més.

És a Nova York que Chang va conèixer qui seria el seu segon marit, Ferdinand Reyher, guionista nord-americà. La boda en fou el 1956. Després de la mort del seu marit, el 1967, Chang es va dedicar a l'ensenyament: fou professora en diverses universitats nord-americanes, com el Radcliffe College a Cambridge (Massachusetts) i la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

El 1973, Chang va anar viure a Los Angeles, on dos anys després completaria la seva traducció a l'anglès de la Biografia d'Hai Shanghua (xinès 海上花列傳 / xinès 海上花列传 Hǎi Shànghuā Lièzhuán), novel·la popular de l'època Qing escrita en el dialecte Wu.

Chang va ser trobada sense vida al seu apartament a Los Angeles el 8 de setembre de 1995. Complint amb la seva voluntat, el seu cos va ser incinerat i les seves cendres van ser llançades al Pacífic.

Bibliografia[modifica]

Eileen Chang, molt prolífica durant la seva època més creativa, als anys 40 del segle passat, publicava en diverses revistes de Xangai. Com a guionista participà en diverses pel·lícules. Les seves novel·les tracten l'amor i les tensions en les relacions d'home i dona; la majoria de les seves històries es desenvolupen en la societat burgesa i urbana de Xangai i de Hong Kong en el context de la primera meitat del segle XX.

En xinès, les més famoses són:

  • El cadenat d'or (xinès 金鎖記; en pinyin: jīn la sevaǒ jì), 1943, la seva obra més famosa. Explica la història de la degradació moral d'una dona casada amb un fumador d'opi i humiliada pels seus sogres.
  • La rosa vermella i la rosa blanca (紅玫瑰與白玫瑰, hóng méiguì iǔ bái méiguì), 1944. Portada al cinema pel director de Hong Kong Stanley Kwan el 1994.
  • L’amor que fa caure ciutats (Club Editor / Asteroide, 2016)[1] (傾城之戀, qīng chéng zhī liàn), 1945. Traducció catalana de Carla Benet.[2]Existeix una telenovel·la basada en aquesta obra.
  • Bànshēng Yuán (半生缘), 1948. Com en altres ocasions, és un títol difícil de traduir. D'aquesta obra s'ha fet una pel·lícula i una sèrie de televisió (2003). El títol anglès de la pel·lícula és Eighteen Springs ('Divuit primaveres') i el de la sèrie Affair of Half a Lifetime (xinès; traditional: 半生緣; i en pinyin: Bànshēng Yuán).
  • Lust, Caution (色,戒) de la qual s'ha fet una pel·lícula (2007), dirigida per Ang Lee.

Durant la seva estada als Estats Units, Chang va escriure també en anglès. Dues de les seves novel·les més conegudes són:

  • The Rouge of the North. Història semblant a la d'El cadenat d'or, ambientada a Xangai; tracta de la progressiva degradació moral d'una dona.
  • The Rice Sprout Song: a Novel of Modern China (秧歌) La història se'n desenvolupa en un poble xinès arran de la implantació del comunisme, hi ha una reflexió sobre la vanitat humana.

Referències[modifica]

  1. Nopca, Jordi «Novetats 2016: escalfant motors per a Sant Jordi». Ara, 09-01-2016.
  2. Chang, Eileen. L'amor que fa caure ciutats, seguit de Setges (en català). Barcelona: Club Editor, 2016, p. 149. ISBN 978-84-7329-205-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eileen Chang Modifica l'enllaç a Wikidata