El còctel de l'amor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de cançóEl còctel de l'amor
Tipuscançó Modifica el valor a Wikidata
ArtistaRosa Hernáez i Esquirol i Guillermina Motta Modifica el valor a Wikidata
Publicat1932 i 1970 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecuplet Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
LletraAlfons Roure i Brugulat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosep Maria Torrens i Ventura Modifica el valor a Wikidata

El còctel de l'amor, sovint anomenat Remena nena o Remena, nena, és un cuplet del vodevil La reina ha relliscat d'Alfons Roure i Josep M. Torrents, obra estrenada el 1932 a Barcelona. Caracteritzada per l'ús de jocs de paraules i metàfores sexuals i picants, va esdevenir una cançó molt popular durant l'època de la Segona República. Posteriorment, el 1970 va ser recuperada i de nou popularitzada per la cantant Guillermina Motta, com a cançó protesta durant el darrer franquisme.

El context de la cançó s'enquadra en l'auge del cuplet a Barcelona, procedent de França, que es va fer molt popular a la ciutat els anys anteriors a la Guerra Civil,[1] moment també d'esplendor del gènere de la revista en llengua catalana.[2] Inserida en el vodevil La reina ha relliscat, amb llibre d'Alfons Roure i música de Josep Maria Torrents, va ser cantada per primera vegada per l'actriu i cantant Rosa Hernáez,[3][4] esposa de Josep Santpere, que va fer estrenar l'obra al Teatre Espanyol de Barcelona el 23 de gener de 1932.[1] Ben aviat la cançó es va fer molt popular.[1][3] El mateix any, Hernáez va gravar un disc de gramòfon titulat El còctel de l'amor, acompanyada de l'orquestra i el cor del Teatre Espanyol.[5]

La cançó es caracteritza per l'ús de jocs de paraules i metàfores sexuals i picants.[6] Va ser recuperada i popularitzada de nou per la cantautora Guillermina Motta, membre dels Setze Jutges, l'any 1970, en un disc produït per Joan Manuel Serrat, al costat de Rudy Ventura i Francesc Burrull, en el qual va enregistrar diversos cuplets, que va tenir un èxit aclaparador.[1] Motta va recuperar aquest tema en un moment de protesta en el darrer franquisme per tal de reclamar l'alliberament sexual.[6] La cançó fins i tot va ser qualificada d'immoral i prohibida.[1]

El 2004 va ser seleccionada en un muntatge en un homenatge de temes clàssics catalans de cabarets en les sessions golfes del Foyer del Gran Teatre del Liceu.[7] L'islandès Halldor Mar va fer una versió de la cançó, i en llengua anglesa, que va titular Shake it baby, que va sortir en un disc amb versions de diversos temes de la Nova Cançó.[8] El grup Arrels de Gràcia va fer una versió de rumba titulada Remena, nen! el 2019.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilarnau, Joaquim «La veritable història de «Remena nena»». Enderrock, 10-08-2022.
  2. Monedero, Marta «Memòria de la revista en català durant la República». Teatralnet. Revista digital d'arts escèniques, 03-05-2005.
  3. 3,0 3,1 «El clan dels Santpere». Diputació de Barcelona - Xarxa de Biblioteques Municipals, 15-07-2022. [Consulta: 14 agost 2023].
  4. «Remena Nena». teatremusical.cat. [Consulta: 14 agost 2023].
  5. Conejero, Alberto «La canción de Yorick: Mary Santpere y el don sagrado de la risa». El Mundo, 25-01-2020.
  6. 6,0 6,1 Cruz, Nando «'Remena nena': un 'auca' de la liberación sexual». El Periódico de Catalunya, 13-11-2019.
  7. «'Remena nena' al Foyer del Liceu». Associació Catclàssics, 21-05-2004. [Consulta: 14 agost 2023].
  8. «'Shake it baby', el nou videoclip de Halldor Mar versionant el 'Remena, nena'». Ara, 17-07-2017.
  9. «Remena, nen! gairebé 50 anys després de la publicació de l'icònic disc, Arrels de Gràcia, ha tornat a gravar aquestes cançons en clau de rumba». Sies TV, 27-05-2019.