El colombian dream

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl colombian dream
Fitxa
DireccióFelipe Aljure Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióFelipe Aljure Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGonzalo de Sagarminaga
Camilo Montilla
Carlos Posada
Nicolás Uribe
Dissenyador de soCésar Salazar
FotografiaCarlos Sánchez
MuntatgeHugo Pinto
Carlos Acero
VestuariBonnie Forero
Efectes especialsWilson Gómez
Efe-X
ProductoraCinempresa
Dades i xifres
País d'origenColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada133 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.200.000 COL$ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0485618 Filmaffinity: 197494 Rottentomatoes: m/el_colombian_dream Letterboxd: el-colombian-dream TMDB.org: 19718 Modifica el valor a Wikidata

El colombian dream és una pel·lícula colombiana escrita i dirigida per Felipe Aljure. Es va estrenar el 27 d'octubre de 2006 i va ser rodada en locaciones de Girardot, ciutat natal del director. La pel·lícula fa una reflexió sobre els valors i antivalors de la societat colombiana en l'actualitat.[1]

Tècnica[modifica]

La pel·lícula va ser rodada en super 16 i passada a format digital amb la intenció d'afegir-li efectes visuals en postproducció, per la qual cosa compta amb efectes digitals i animacions en 3D que s'incorporen a la narrativa de la pel·lícula, mostrant elements surrealistes, postmodernistes i del còmic. En el moment de filmar no es van usar lents intermedis treballant amb lents gran angular i lents teleobjectius. Les exigències tècniques de la pel·lícula van obligar a emprar 16 setmanes de rodatge, quan la mitjana per a una pel·lícula a Colòmbia és de 8 setmanes.[2]

Llenguatge visual[modifica]

El colombian dream utilitza una complexa sèrie de recursos d'edició i fotografia que contribueixen a generar un ambient d'incertesa i risc constant. Diverses escenes es reprodueixen a alta velocitat i altres apareixen en càmera lenta amb els diàlegs superposats. Un detall notable d'algunes escenes és l'aparició en pantalla de dos angles simultanis des d'on es narra l'acció. Unes altres són presentades amb un breu títol o vinyeta amb un resum del que ocorrerà. Un element que es repeteix amb freqüència és el primer pla dels protagonistes mirant a la cambra durant una narració de Lucho.[3]

Argument[modifica]

La història és narrada per la veu de Lucho, un nen avortat fa catorze anys. Mentre espera un cos nou on reencarnar, observa els esdeveniments que envolten a la seva germana Rosita i a la seva mare Lola.

Els nebots bessons de Lola, Pepe i Enrique Arango, que s'han convertit en traficants de drogues de disseny per tal de fer diners ràpidament, són de vacances a un balneari pròxim a Bogotà. Venen les pastilles al bar de la seva família, "El colombian dream". Un dia un dels seus proveïdors els dona per guardar una gran quantitat de “mercaderia” que ha robat als seus socis, però després de donar-les-hi mor per sobredosi. Això provoca que els narcotraficants busquin les pastilles, i de retrucs, els bessons i la seva família.

Repartiment[modifica]

  • Enrique Arango ... Ángel
  • Manuela Beltrán ... Rosita
  • Martha Carolina Beltrán ... La Belfa
  • Rita Bendek ... Lola
  • Miguel Canal ... Lucho
  • Santiago Rudas ... Enrique Arango
  • Julián Díaz ... Jesús Elvis Simbaqueva
  • Mateo Rudas ... Pepe Arango

Recepció[modifica]

La pel·lícula va ser llançada sota el lema publicitari de "Vegi-la abans que la prohibeixin". Dins de la crítica i el públic en general va generar opinions dividides, mentre que alguns enalteixen els seus assoliments tècnics, el ritme frenètic i la sàtira cultural manejada en la pel·lícula, uns altres qualifiquen aquests mateixos elements com a excessius.

Elements culturals[modifica]

Dins de la pel·lícula s'observen diversos elements relacionats amb la identitat cultural colombiana tractats en forma de sàtira. Un d'aquests detalls es mostra en la cançó interpretada pels personatges que lliuren les pastilles al·lucinògenes amb la frase Que aquí mandó el patrón porta la melodia del Himne nacional de Colòmbia. A més, les pastilles venen en tres varietats: grogues, blaves i vermelles, imitant els colors de la bandera de Colòmbia.[4]

Referències[modifica]