El concert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Le Concert
El concert
Le concert pòster.jpg
Pòster italià del film

Fitxa tècnica
Direcció: Radu Mihaileanu

Guió: Radu Mihaileanu
Matthew Robbins
Alain-Michael Blanc

Música: Armand Amar

Fotografia: Laurent Dailland

Protagonistes: Aleksei Guskov
Mélanie Laurent
Dmitri Nazarov
François Berléand
Valeriy Barinov
Lionel Abelanski
Aleksandr Komissarov
Miou-Miou

Dades i xifres
Països: França
Itàlia
Romania
Bèlgica
Data d'estrena: 2009
Gènere: Comèdia
Duració: 119 min
Idioma original: francès

Companyies
Productora: Oï Oï Oï Productions
Les Productions du Trésor
France 3 Cinéma
Europa Corp.
Castel Film Romania
Panache Productions
Radio Télévision Belge Francophone (RTBF)
BIM Distribuzione

Pàgina sobre “Le Concert a IMDb

Valoracions
IMDb 7.9/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars

El concert [1] (títol original en francès Le Concert) és una pel·lícula coproduïda entre França, Itàlia, Romania, Bèlgica i Rússia dirigida per Radu Mihaileanu i estrenada l'any 2009.

Argument[modifica | modifica el codi]

Andrei Filipovo treballa com a netejador en el Bolxoi, però fa trenta anys era el director d'orquestra del gran teatre rus. La seva negativa a desprendre's dels seus músics jueus el va portar a l'ostracisme durant l'època de Bréjnev i ara viu dels records. Un dia, netejant el despatx del cap, llegeix una invitació per fax per tal que l'orquestra del Bolxoi faci un concert a París. Decidit a prendre's la revenja, Andrei reuneix als seus vells companys per intentar suplantar als actuals músics.[2]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Inspirada en el cas real d'un ciutadà rus, El concert segueix l'odissea dels antics músics de l'orquestra del Bolxoi en el seu intent per suplantar els components actuals per a una actuació al Téâthre du Châtelet de París. La comèdia i la música es donen la mà inevitablement amb la repressió a l'antiga Unió Soviètica, l'oblit dels artistes i el diàleg intercultural entre les diferents nacionalitats. De fet el seu director, el romanès Radu Mihaileanu (Train de Vie), reconeix que el concert final es converteix en una metàfora de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. La pel·lícula és una coproducció entre França, Bèlgica, Romania i Itàlia, multiculturalitat que també s'aprecia en els escenaris del rodatge.

En to agredolç, però molt més dolç que agre, Radu Mihaileanu furga en la consciència ferida dels artistes russos silenciats i represaliats pel règim soviètic, condemnats a l'ostracisme i desterrats, per no addictes. Ho fa en to amable i cridaner, bussejant l'obsessió d'un director d'orquestra rus per venjar una vella ofensa sobre l'escenari i rehabilitar-se tot assaborint la revenja dels que el van privar abans de la música.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]