El concert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgLe Concert
El concert
Le concert pòster.jpg
Pòster italià del film
Fitxa tècnica
Direcció Radu Mihaileanu
Protagonistes
Producció Alain Attal i Michael Blakey
Guió Radu Mihaileanu
Matthew Robbins
Alain-Michael Blanc
Música Armand Amar
Fotografia Laurent Dailland
Muntatge Ludo Troch
Productora Oï Oï Oï Productions
Les Productions du Trésor
France 3 Cinéma
Europa Corp.
Castel Film Romania
Panache Productions
Radio Télévision Belge Francophone (RTBF)
BIM Distribuzione
Dades i xifres
País França, Bèlgica, Itàlia, Romania i Rússia
Data d'estrena 2009
Durada 119 min
Idioma original Francès i rus
Lloc de rodatge Bucarest, Moscou, Rússia i París
Color color
Temàtica
Gènere Comèdia i drama
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions
Premis César a la millor música original
César al millor so
David di Donatello for Best European Film
Més informació
IMDB Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Lloc web oficial http://www.europacorp.com/dossiers/leconcert/
Modifica dades a Wikidata

El concert[1] (títol original en francès: Le Concert) és una pel·lícula coproduïda entre França, Itàlia, Romania, Bèlgica i Rússia dirigida per Radu Mihaileanu i estrenada l'any 2009.

Argument[modifica | modifica el codi]

Andrei Filipovo treballa com a netejador en el Bolxoi, però fa trenta anys era el director d'orquestra del gran teatre rus. La seva negativa a desprendre's dels seus músics jueus el va portar a l'ostracisme durant l'època de Bréjnev i ara viu dels records. Un dia, netejant el despatx del cap, llegeix una invitació per fax per tal que l'orquestra del Bolxoi faci un concert a París. Decidit a prendre's la revenja, Andrei reuneix als seus vells companys per intentar suplantar als actuals músics.[2]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Inspirada en el cas real d'un ciutadà rus, El concert segueix l'odissea dels antics músics de l'orquestra del Bolxoi en el seu intent per suplantar els components actuals per a una actuació al Théâtre du Châtelet de París. La comèdia i la música es donen la mà inevitablement amb la repressió a l'antiga Unió Soviètica, l'oblit dels artistes i el diàleg intercultural entre les diferents nacionalitats. De fet el seu director, el romanès Radu Mihaileanu (Train de Vie), reconeix que el concert final es converteix en una metàfora de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. La pel·lícula és una coproducció entre França, Bèlgica, Romania i Itàlia, multiculturalitat que també s'aprecia en els escenaris del rodatge.

En to agredolç, però molt més dolç que agre, Radu Mihaileanu furga en la consciència ferida dels artistes russos silenciats i represaliats pel règim soviètic, condemnats a l'ostracisme i desterrats, per no addictes. Ho fa en to amable i cridaner, bussejant l'obsessió d'un director d'orquestra rus per venjar una vella ofensa sobre l'escenari i rehabilitar-se tot assaborint la revenja dels que el van privar abans de la música.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]