El gabinet del Dr. Caligari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl gabinet del Dr. Caligari
Das Cabinet des Dr. Caligari Modifica el valor a Wikidata
Das Cabinet des Dr. Caligari.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Wiene Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRudolf Meinert i Erich Pommer Modifica el valor a Wikidata
GuióHans Janowitz i Carl Mayer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiuseppe Becce Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilly Hameister Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBabelsberg Studio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBabelsberg Studio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1920 Modifica el valor a Wikidata
Durada77 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalPel·lícula muda
Subtítols alemany
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, thriller i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0010323 Filmaffinity: 446167 Allocine: 2186 Rottentomatoes: m/1003361-cabinet_of_dr_caligari Mojo: cabinetofdrcaligari Allmovie: v7783 TCM: 5891 TV.com: movies/the-cabinet-of-dr-caligari-2005 Modifica els identificadors a Wikidata

El gabinet del Dr. Caligari[1] (títol original en alemany: Das Cabinet des Dr. Caligari) és una avantguardista pel·lícula muda de 1920 dirigida per Robert Wiene i protagonitzada per Werner Krauß (Doctor Caligari), Conrad Veidt (Cesare), Friedrich Feher (Francis), Lil Dagover (Jane) i Hans Heinrich von Twardowski (Alan). La seva productora fou Decla. Va ser una de les primeres pel·lícules produïdes als estudis alemanys UFA. El director Robert Wiene va fer-hi una tasca excel·lent amb les emocions dels personatges, els moviments de càmera, i la presència dels personatges.

Argument[modifica]

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El productor, Erich Pommer, de la Decla-Bioscop, volia que fos Fritz Lang qui dirigís la pel·lícula, però Lang tenia altres compromisos en aquell moment, de manera que al final va ser Wiene qui la va dirigir.

La cinta és considerada com el primer film expressionista de la història, i destaquen els decorats distorsionats que creen una atmosfera amenaçadora. Els responsables de l'escenografia van ser Walter Rörig, Walter Reimann i Hermann Warm, membres del grup Strum. L'expressionisme va ser una edat daurada del cinema, de la qual els majors representants van ser Fritz Lang, George Wilhelm Pabst i F.W. Murnau, Paul Wegener.

L'expressionisme en aquest film es basa en la interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginació i l'oníric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginació de la persona, que no existeix el somnàmbul ni el doctor Caligari.

La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, els efectes lluminosos, que alguns són puntuals i forts per a fer ressaltar-los de la resta del conjunt de l'escena. També es mostren potents i peculiars usos d'angulació de la càmera, com un enquadrament inclinat.

Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartons pintats superposats per a crear il·lusions, d'aquesta manera els decorats són molt expressius i els actors també. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu començament, en aparèixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un ús de llums artificials. L'expressionisme va influir després, per exemple a Alfred Hitchcock.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El gabinet del Dr. Caligari