El gabinet del Dr. Caligari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Das Cabinet des Dr. Caligari
El gabinet del Dr. Caligari
El gabinet del Dr Caligari.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Robert Wiene

Producció: Rudolf Meinert
Erich Pommer

Guió: Hans Janowitz
Carl Mayer

Música: Giuseppe Becce

Fotografia: Willy Hameister

Muntatge: Walter Reiman

Protagonistes: Werner Krauss
Conrad Veidt
Friedrich Fehér
Lil Dagover
Hans Heinrich von Twardowski
Rudolf Klein-Rogge

Dades i xifres
País: Alemanya
Data d'estrena: 1920
Duració: 71 min.
Idioma original: Pel·lícula muda
Subtítols alemany

Companyies
Distribució: Goldwyn Distributing Company

Pàgina sobre “Das Cabinet des Dr. Caligari a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars

El gabinet del Doctor Caligari (títol original en alemany: Das Cabinet des Dr. Caligari)[1] és una avantguardista pel·lícula muda de 1920 dirigida per Robert Wiene i protagonitzada per Werner Krauß (Doctor Caligari), Conrad Veidt (Cesare), Friedrich Feher (Francis), Lil Dagover (Jane) i Hans Heinrich von Twardowski (Alan). La seva productora és Decla. Va ser una de les primeres pel·lícules produïdes en els estudis alemanys UFA. El director Robert Wiene fa un excel·lent treball amb les emocions dels personatges, els moviments de cambra, la presència dels personatges.

Argument[modifica | modifica el codi]

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

El productor, Erich Pommer, de la Decla-Bioscop, volia que fos Fritz Lang qui dirigís la pel·lícula, però Lang tenia altres compromisos en aquell moment, de manera que acabo sent Wiene qui la va dirigir.

La cinta és considerada com el primer film expressionista de la història, i destaquen els decorats distorsionats que creguin una atmosfera amenaçadora. Els responsables de l'escenografia van ser Walter Rörig, Walter Reimann i Hermann Warm, membres del grup Strum. L'expressionisme va ser una edat daurada del cinema, on els majors representants van ser: Fritz Lang, George Wilhelm Pabst i F.W. Murnau, Paul Wegener.

L'expressionisme en aquesta pel·lícula es funda en la interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginació i l'oníric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginació de la persona, que no existeix el somnàmbul ni el doctor Caligari.

La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, els llums que algunes són puntuals i forts fent ressaltar-les de la resta del conjunt de l'escena. També es mostren potents i peculiars usos d'angulació de la cambra, com un enquadrament inclinat.

Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartrons pintats superposats per crear il·lusions, d'aquesta manera els decorats són molt expressius i els actors també. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu començament, en aparèixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un ús de llums artificials. L'expressionisme va influir després, per exemple a Alfred Hitchcock.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El gabinet del Dr. Caligari