El mercader de Venècia (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl mercader de Venècia
The Merchant of Venice
Fitxa tècnica
Direcció Michael Radford
Protagonistes
Producció Edwige Fenech i Michael Cowan
Disseny de producció Bruno Rubeo
Guió William Shakespeare
Michael Radford
Música Jocelyn Pook
Fotografia Benoît Delhomme
Muntatge Lucia Zucchetti
Vestuari Sammy Sheldon
Productora UK Film Council Tradueix
Distribuïdora Sony Pictures Classics Tradueix
Dades i xifres
País Estats Units
Itàlia
Luxemburg
Regne Unit
Data d'estrena 2004
Durada 138 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Venècia
Color en color
Temàtica
Basat en El mercader de Venècia
Gènere Drama
Lloc de la narració Venècia
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El mercader de Venècia[1] (títol original en anglès The Merchant of Venice) és una pel·lícula basada en l'obra homònima de William Shakespeare, coproduïda entre els Estats Units, Itàlia, Luxemburg i el Regne Unit.

La pel·lícula s'estrenà el 4 de setembre del 2004 en el marc del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Fou nominada com a millor pel·lícula de la Unió Europea als premis David di Donatello. També Sammy Sheldon fou nominada als premis BAFTA pel seu excel·lent vestuari.

L'argument de la pel·lícula està clarament basat en el de l'obra de teatre de Shakespeare, i la pel·lícula es rodà a la ciutat de Venècia i a Luxemburg.

Argument[modifica]

Aquesta nova versió, estrenada l'any 2004 al Regne Unit, és destinada a difusió cinematogràfica. Segueix de prop el text original que ha estat poc adaptat pel director Michael Radford. L'escena té lloc a la capital de la República de Venècia; Venècia i a Belmonte Calabro, on resideix Portia. El personatge de Bassanio, per tal de demanar la seva mà, ha de passar una prova imposada pel difunt pare de Porcia i reunir 3.000 ducats per finançar el seu viatge. Demana al seu amic, el venedor Antonio de prestar-los-hi. Tanmateix, com tots els vaixells d'aquest són a la mar, Antonio manlleva la suma a un usurer jueu, Shylock a canvi d'un contracte particular. Shylock, que detesta Antonio (que presta sense usura als seus amics i el maltracta constantment) li imposa una condició: en cas de no pagar, Shylock serà lliure d'extreure una lliura de carn d' Antonio. Antonio signa i comença la recerca de Bassanio. El film comença amb un text i un muntatge on es veu com la comunitat jueva és maltractada per la població cristiana de Venècia. L'un dels últims plans del film atreu igualment l'atenció pel fet que, com que ja no és jueu, Shylock és caçat per la seva pròpia comunitat i no és autoritzat a viure al gueto de Venècia.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]