Vés al contingut

El rapte de les sabines (Giambologna)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:08, 6 gen 2011 amb l'última edició de MarisaLR (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
El rapte de les sabines

El rapte de les sabines o El rapte de la sabina és una escultura obra de Giambologna escultor franco-flamenc actiu a Florència al segle XVI. La escultura formava part de la col·lecció ducal de la La Loggia a la Piazza della Signoria de la ciutat.

Jean de Boulogne el 1581 va començar el que es considera la seva obra mestra, El rapte de les Sabines, finalitzat prop de 1582. Pel que sembla, l'escultura no va ser producte d'un encàrrec i es va portar a terme com una demostració de virtuosisme. Quan Francesc I de Mèdici va veure l'obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio. Com que a la plaça es trobava l'obra Perseu de Benvenuto Cellini, que representava el triomf del bé sobre el mal i el símbol de la victòria dels Mèdici a Florència després d'haver estat expulsats de la ciutat el 1494, l'autor va pensar un tema relacionat amb el que batejar el seu treball, decidint-se per la història del rapte de les sabines. El nom es va posar un cop ja col·locada la peça a la plaça.[1]

Autor

Hèrcules i el centaure Neso, obra de Giambologna on es veu l'estil manierista de l'autor

Jean de Boulogne, conegut com Giambologna, va néixer a Flandes. Es va formar en el seu país amb l'escultor Jacques du Broeuq. Després va viatjar i va romandre a Itàlia on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura seva a Miquel Àngel, aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament, sense abans haver realitzat un estudi previ. Aquesta lliçó no la va oblidar Giambologna, que a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals i que sempre va tenir una certa inspiració amb l'obra del gran mestre florentí. Traslladat a Florència, les seves escultures mostren una tècnica i una mostra anatòmica del cos humà amb moltes referències hel·lenístiques com en el grup de Hèrcules i el centaure Neso. A partir de 1561 va estar sota la protecció de Francesc I de Mèdici, del que va rebre el primer encàrrec d'una gran escultura en marbre que representés una al·legoria política de la Victòria de Florència sobre Pisa, aquí va demostrar la composició de dues figures dintre d'un volum cònic amb corbes en forma d'espiral. Una mica més tard va realitzar el grup de Samsó i el filisteu que recorda l'admiració que sentia per Miquel Àngel, així va arribar a la realització de la seva gran obra mestra El rapte de les sabines, que també va ser adquirida per Francesc I de Mèdici. Una de les seves últimes escultures va ser la estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici. Va morir a Florència el 1608.[2]

Giambologna va exercir una gran influència en els seus contemporanis i després de la seva defunció. A Itàlia i al Nord de Europa entre els seus deixebles i seguidors es troben Adrian de Vries, Hubert Gerhard y Han Reichle o Pierre Puget i Gian Lorenzo Bernini.[3]

Obres amb clara influència de Giambologna

Història

Còpia reduïda en bronze de El rapte de les sabines de Giambologna a Honolulu Academy of Arts (Hawaii)

Se sap que Giambologna va crear un grup en bronze que representa un rapte que va enviar Octavi Farnese, duc de Parma, el 1579. L'escultura mostra una iconografia molt escassa, sense accessoris ni símbols convencionals. En ella s'aprecia a un home nu, amb els braços doblegats, portant una dona, també nua, sense signes aparents de lluita, els seus moviments semblen formar part d'un ballet amb línies de composició contrastades. Basant-se en aquest grup, Giambologna va tallar el gran grup poc després. A una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema per poder demostrar les seves facultats: «... va ser elegit per donar camp d'acció al coneixement i a l'estudi de l'art».[4] Per donar al grup una millor base, ja que estava limitat per la necessitat de preservar la solidesa total del bloc de marbre, l'escultor va col·locar una tercera figura corbada cap a endins, al terra. Pel que en aquesta segona escultura es troben tres figures entrellaçades a l'espai, l'home vençut al terra, amb les cames doblegades cap endarrere, l'ardent romà, de peu amb l'esquena arcada i la dona tractant d'alliberar-se d'una mena violenta. La geometria de línies, el contrast de les expressions i la varietat de volums es van combinar per fer del rapte una reflexió estètica sobre la relació de les formes a l'espai.[5]

El primer grup realitzat en bronze on solament es mostren dues figures es conserva al Museu Nacional de Capodimonte de Nàpols.[6] Dos models de cera a escala petita d'aquest treball es troben actualment al Victoria and Albert Museum de Londres. Finalment, un guix del grup amb tres personatges i amb la dimensió real de l'escultura acabada, executada el 1582, es conserva a la Galleria dell'Accademia de Florència. Per el seu taller en vida de l'artista i posteriorment aquesta obra va ser reproduïda en nombroses ocasions en petit format, convertint-se en peces buscades pels col·leccionistes.[4]

L'estàtua, exposada als agents naturals i a vàndals el 1971 i el 1978 (un grup de borratxos la va agredir en escalar-la per col·locar una ampolla a la mà de la jove, causant danys considerables),[7] ha necessitat un cicle de restauracions. Va ser sotmesa a una restauració l'any 2001 i des d'aleshores es va portar un control de les seves condicions de conservació. El 2007 se'n van adonar que el marbre no responia satisfactòriament als agents atmosfèrics, malgrat una substància protectora que s'aplicava a l'estàtua.[8] L'any 2008, es van acabar els estudis, i amb l'opinió quasi unànime dels tècnics, es va decidir el trasllat de l'obra a la Galleria dell'Accademia de Florència, i es va col·locar una copia en el seu lloc exterior.[9]

Descripció

Relleu del pedestal de l'escultura

El grup escultòric mesura 410 cm d'alçada, està realitzat en un sol bloc de marbre blanc i compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador, mentre atrapat entre les cames del jove es troba un home vell i vençut amb mostres de desesperació; per això l'estàtua és també coneguda com «les tres edats de l'home». No hi ha tensió als personatges, tampoc a la sabina segrestada i no sobresurt res del grup escultòric de la mida de la base del bloc.[5] Les tres figures estan unides psicològicament, per les seves mirades i formalment, per la posició dels seus cossos i els seus membres, donant la sensació de girar al voltant d'un eix central del qual no poden escapar.[4]

Al pedestal està inserida una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte, les diferents combinacions possibles entre les figures en línia serpentinata es repeteixen en diferents mides i amb diferents profunditats de relleu, amb un punt de vista central arquitectònic, és on es mostra millor la iconografia del tema. Aquest baix relleu és similar al que va posar Celline en el pedestal de la seva escultura del Perseu.[10]El treball està signat:

OPVS IOANNIS BOLONII FLANDRI MDLXXXII

Tema

L'obra mostra l'episodi mitològic del «rapte de les sabines» per part dels fundadors de Roma, segons la llegenda l'escassetat de dones a Roma després de la fundació per Ròmul, va fer que les cerquessin per formar famílies entre el poble dels sabins, però es van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans, per la qual cosa aquests van planejar el seu rapte durant un gran festival que Ròmul va organitzar, van assistir diferents pobles dels voltants entre ells els sabins i durant aquesta festa els romans van raptar a les sabines. Per recuperar a les dones, el llegendari rei sabí de Cures, Titus Taci va declarar la guerra a Roma, però les dones ja casades i amb fills, es van interposar entre els combatents i els sabins van desistir de lluitar.[11]Després que s'aconseguí la pau, Titus Taci s'associà amb Ròmul, al qual concedí la mà de la seua filla Hersília.[12]

Demostra la influència sabina a la vida romana, les paraules de Plutarc:

« Dura també fins ara, el fet que la núvia no passi per si mateixa el llindar de la casa, sinó que la introdueixin enlaire: perquè aleshores no van entrar, sinó que les van portar per força. »
— Plutarc, Vides paral·leles, Ròmul XVI, XV

Anàlisi de l'obra

Detall de l'obra El rapte de les sabines

L'obra de El rapte de les sabines és una gesta en termes de tècnica, la gran dificultat que representa el grup que està tallat en un sol bloc de marbre, on l'artista va col·locar en una base a tres persones, els cossos de les quals estan disposats en una línia serpentinata, que inclou una sèrie d'espirals i remolins en la seva composició. Aquest grup és un treball d'art manierista amb les característiques pròpies d'aquest moviment: figures allargades amb posats artificials i la representació d'oposats naturals, com a home-dona, bellesa i lletgesa, vellesa i joventut. victòria i derrota.[13]

La composició de gran originalitat, és una contribució magistral a la solució d'un problema estètic que estava en debat des de dècades abans i havia estat presentat formalment per Benedetto Varchi a la seva obra Inchiesta (1546), relatiu a la disputa sobre la superioritat de l'escultura o de la pintura. Els defensors de l'escultura van argumentar que era superior, perquè n'oferia més d'un punt de vista per a l'espectador, i Benvenuto Cellini va comentar que una estàtua ideal no n'hauria de tenir menys de vuit angles satisfactoris.[14]

Aquest debat va ser la inauguració d'una nova forma de veure el diàleg entre el treball i el públic, exigint una més gran participació, un seguiment més actiu en la contemplació de diversos angles, no solament el pla frontal, com succeeix a la pintura. El rapte de Giambologna és una composició amb moviment helicoïdal que pot ser vist des de qualsevol angle, una tipologia que havia estat proposada per Leonardo da Vinci i explorada per Michelangelo amb la seva escultura Geni de la Victòria encara que va deixar l'obra amb una clara visió frontal, però la peça de Giambologna és la primera gran obra d'art en resoldre satisfactòriament tots els angles i oferir punts d'interès des de qualsevol posició des de la que se l'observi.[15]

Altres interpretacions artístiques

Una de les llegendes romanes amb més motiu temari a la història de l'art, ha estat la llegenda del rapte de les sabines, a partir del renaixement va ser interpretat com una història que simbolitzava la importància del matrimoni per a la continuïtat de les famílies i cultures. Va ser un estrany exemple dintre del gènere de batalles històriques, però que als artistes els va permetre demostrar el seu saber pel que fa a composicions i domini de l'anatomia artística.

Pietro da Cortona, entre els seus quadres mitològics va realitzar el 1629 El rapte de les sabines que es troba als Museus Capitolins de Roma.

Peter Paul Rubens, va pintar una versió sobre aquest tema entre els anys 1635 i 1640, es troba a la National Gallery de Londres.

Nicolas Poussin va realitzar dues obres amb aquest tema, el primer El rapte de les sabines entre 1634 i 1635, que es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York. La segona pintura La violació de les sabines realitzada a continuació entre 1636 i 1637, on algunes figures són molt similars, l'arquitectura del fons està més desenvolupada, es troba al Museu del Louvre.

Johann Heinrich Schönfeld, aquest artista també va realitzar dues pintures amb aquest mateix tema una el 1633-1639 i la següent versió el 1640, ambdues amb el títol El rapte de les sabines conservades al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.

El pintor francès Jacques-Louis David, va realitzar el tema amb el títol La intervenció de les sabines representant el moment dramàtic de quan les sabines intervenen per aconseguir la pau entre els romans, ja convertits en els seus marits, i els seus familiars sabins, és de l'any 1799 i es troba al Museu del Louvre.

Obres amb el teme El rapte de les sabines

Pablo Picasso va realitzar diverses versions de El rapte de les sabines entre 1962 i 1963, basant-se en la pintura de Jacques Louis David, i mostrant diversos moments de la llegenda. La pintura que posseeix el Museu de Belles Arts de Boston, mostra un moment de crueltat entre la lluita de Ròmul i Tacio que ignoren la súplica de les dones i trepitgen amb el cavall a Hersília i el seu fill.[16]

Stephen Vincent Benét, escriptor d'Estats Units va escriure un relat curt The Sobbin' Women, sobre el rapte de les sabines, que més tard va ser adaptat per a la pel·lícula musical Set núvies per a set germans.

L'any 2006 Eve Sussman va realitzar una pel·lícula El rapte de les sabines, sense diàleg, que mostra el tema dintre d'un context modern.[17]

Referències

  1. ↑ Historia Universal del Arte. Vol.VI (1984) p.783
  2. ↑ Historia Universal del Arte. Vol.X (1984) p.1466
  3. ↑ Historia Universal del Arte. Vol.X (1984) p.1468
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Historia Universal del Arte. Vol.X (1984) p.1467
  5. ↑ 5,0 5,1 Bres-Bautier (1996) p. 131
  6. ↑ «[Ratto delle Sabine de Giambologna Museu di Capodimonte]» (en italià). [Consulta: 2 gener 2011].
  7. ↑ «Escultura de Florencia sufre daño en una mano» (en castellà). El universal. [Consulta: 2 gener 2011].
  8. ↑ «Il ratto delle sabine di Giambologna resti in Loggia» (en italià). Ansa.it Cultura e Tendenze. [Consulta: 2 gener 2011].
  9. ↑ «Galleria dell'Accademia:Sala 2 Sala del Colosso» (en castellà). [Consulta: 2 gener 2011].
  10. ↑ Bres-Bautier (1996) p. 132
  11. ↑ Kovaliov (1985) p.69-70
  12. ↑ Parramon (1997) p.212
  13. ↑ Geese (2007) p.274
  14. ↑ Bres-Bautier (1996) p. 127
  15. ↑ Geese (2007) p.275
  16. ↑ «Fotografies de l'obra de Picasso». La tomba del principe sabino. [Consulta: 3 gener 2011].
  17. ↑ «World Premiere: The Rape of the Sabine Women by Eve Sussman» (en anglès). International Thessaloniki Film Festival, 2006. [Consulta: 3 gener 2011].

Bibliografia

  • Bres-Bautier, Geneviève. Sculpture:15 TH Century to 18 TH Century, volum III (en anglès). Colònia: Taschen, 1996. ISBN 3-8228-8556-8. 
  • Geese, Uwe. El Barroco. Arquitectura. Escultura. Pintura (en castellà). Colonia: Tandem Verlag, 2007. ISBN 978-3-8331-4659-6. 
  • DDAA. Historia Universal del Arte:Volum VI (en castellà). Madrid: Sarpe, 1984. ISBN 84-7291-594-8. 
  • DDAA. Historia Universal del Arte:Volum X (en castellà). Madrid: Sarpe, 1984. ISBN 84-7291-598-0. 
  • Kovaliov, Serguei Ivanovich. Historia de Roma (I) (en castellà). Madrid: Sarpe, 1987 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8-4460-2822-0. 
  • Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, 1997 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_rapte_de_les_sabines_(Giambologna)&oldid=6693765»