El testament d'Orfeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl testament d'Orfeu
Le Testament d'Orphée
Cathédrale d'images près des Baux de Provence.JPG
Fitxa tècnica
Direcció Jean Cocteau
Protagonistes
Direcció artística Pierre Guffroy
Producció Jean Thuillier
Disseny de producció Pierre Guffroy
Guió Jean Cocteau
Música Georges Auric
Martial Solal
So Pierre Bertrand
René Sarazin
Fotografia Roland Pontoizeau
Muntatge Marie-Josèphe Yoyotte
Vestuari Janine Janet
Productora Les Éditions Cinégraphiques (França)
Distribuïdora Cinédis (França)
UGC (França)
Connaissance du Cinema (França)
Tamasa Distribution (França)
Les Acacias (França)
Robur (França)
Ciné Classic (França)
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1960
Durada 81 minuts
Idioma original francès
Color en blanc i negre
Temàtica
Gènere biografia
Manifest poètic

Orpheus Tradueix
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.1/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El testament d'Orfeu (títol original en francès: Le Testament d'Orphée) és un pel·lícula francesa dirigida per Jean Cocteau el 1959 i estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

Mort i resurrecció del poeta. Colpit per una bala, el poeta Jean Cocteau viatja a un altre temps. Vida i mort, present i futur, monstres i imaginació, angoixes i fantasmes, és el testament del poeta cineasta, la seva biografia sense cap preocupació de cronologia. Jean Cocteau hi té el paper principal.

Repartiment[modifica]

Banda sonora[modifica]

Músiques addicionals: Christoph Willibald Gluck, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach (BWV 1067, Menuet i Badinerie), Richard Wagner.

Producció[modifica]

Rodatge[modifica]

  • Període preses: 1959, setembre a novembre
  • Interiors: Estudis de la Victorine (Alps Marítims), Estudis Francoeur (París)
  • Exteriors:
  • Jean Cocteau va acceptar que un equip radiofònic, dirigit per Roger Pillaudin, segueixi el rodatge de la pel·lícula.

Acollida[modifica]

« Aquesta pel·lícula és bonica perquè és la pel·lícula d'un home que sap que morirà i que no arriba a prendre's la mort seriosament. (Cahiers du cinéma) »

.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «El testament d'Orfeu». esadir.cat.
  2. «Le testament d'orphée». The New York Times.
  3. Casats en l'època del rodatge, una o l'altre són als crèdits segons diferents bases de dades cinematogràfiques: Annette Vadim per l’imdb, Roger Vadim per la BiFi, i tots dos per The TCM Movie Database Estats Units (TCM menciona Roger Vadim i « Annette Strøyberg »). Com indica Jean Cocteau en l'epíleg de la pel·lícula, cada espectador haurà pogut reconèixer diverses celebritats entre les aparicions dels «amics d'Orfeu».
  4. Propietat de Francine Weisweiller.

Enllaços externs[modifica]