Le Bœuf sur le toit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Le boeuf sur le toit)
Infotaula de composicióLe boeuf sur le toit

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalLe Bœuf sur le toit Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalBallet
CompositorDarius Milhaud
LlibretistaJean Cocteau Modifica el valor a Wikidata
Creació1919 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1920 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 58[1]
Durada20'
Estrena
Estrena21 de febrer 1920
EscenariThéâtre des Champs-Élysées, París,
Musicbrainz: 41de9873-0134-4a58-a77d-1898596b12d3 Allmusic: mc0002360793 Modifica el valor a Wikidata

Le boeuf sur le toit (El bou sobre la teulada) és una composició de Darius Milhaud. Durant dos anys va viure a Rio de Janeiro i va quedar fascinat per la música brasilera tal com ho reflecteix part de les seves obres L'homme et son Desir (1918), Saudades do Brasil (1921), Scaramouche (1937), Danças de Jacaremirim (1945) o Le Globe Trotter (1957).

L'obra Le boeuf sur le toit, té forma rondó; el tema es repeteix quinze vegades i els temes intercalats són cançons populars brasileres que sonaven i es ballaven a Rio de Janeiro a principis del 1900. La peculiaritat de l'obra se centre en la politonalitat i la utilització de patrons rítmics derivats de la música popular de l'època al Brasil.

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

El 1909, Milhaud va entrar al Conservatori de París on va ser deixeble de Berthelier, Leroux, Gedale, Dukas, D'Indy i Widor. Membre del Grup dels Sis, grup que va crear un nou estil d'entendre la música durant la primera meitat del segle xx, ja que a París es concentrava bona part dels intel·lectuals de tota classe d'art.

Milhaud i Brasil[modifica]

El compositor va ser descartat per fer el servei militar.[2] Va fer amistat amb Henri Hoppenot, el Ministre d'Afers estrangers de França, el qual li oferix la possibilitat de treballar a l'Ambaixada Francesa al Brasil juntament amb Paul Claudel, a qui Milhaud ja havia musicat alguns poemes. No s'hi va estar gaire, des de 1917 fins al 1919. Va ser a la tonada quan va escriure Le boeuf sur le toit, tot i que l'obra no va ser estrenada fins al 1920. Aquesta estada a Brasil va influenciar tota l'obra de Milhaud. Quan Milhaud tenia 60 anys va tornar a fer un viatge a Brasil.

Sobre Le boeuf sur le toit[modifica]

O Boi no Telhado[modifica]

Un ritme irresistible, una història burlesca sobre els amants joves de la gent de certa edat; una història a ritme de tango en l'ambient de carnaval de Rio de Janeiro. El nom de la cançó era O boi no telhado un tango de José Monteiro de sobrenom Zé Boiadero.[3] Aquesta és la cançó que va sentir Milhaud a Brasil i la que va utilitzar per Le boeuf sur le toit.

Poetes, músics, compositors i festa[modifica]

Milhaud tenia relació amb poetes, músics i molts dels artistes de principis del segle xx. Tots aquests artistes tenien per costum relacionar-se de manera habitual en bars i feien petites mostres del seu art; pintures, poemes, música i filosofia. La Gaya,[4] propietat de Louis Moysés (que posteriorment serà Boeuf sur le Toit [5] actualment encara obert) era un bar on músics d'arreu feien mostra del seu art i en especial del jazz. Va ser aquí on Jean Cocteau i Milhaud coincidien molt sovint amb el Grup dels sis.

Un trio magnífic[modifica]

Darius Milhaud va parlar amb el seu amic Jean Cocteau i li va explicar que Le boeuf sur le toit podria ser una obra per una pel·lícula de Charles Chaplin anomenada Cinema Simphonie [5] i que a més podia ser interpretada per una orquestra clàssica, una banda reduïda o piano segons el pressupost. Cocteau però, li va fer un llibret i li va proposar fer un Ballet-Pantomima. A l'escenografia la va fer Raoul Dufy.

Personatges[modifica]

Per representar l'obra van decidir contractar els germans Fratellini, uns pallassos[6] del Circ Medráno. Els actors duien unes màscares en el cap quasi com formant part de l'escenari com sovint Cocteau feia a les seves obres.[7]

Instrumentació[modifica]

La instrumentació consta de:

  • Dues flautes, una piccolo doblada
  • Un oboè
  • Dos clarinets en Bb
  • Un fagot
  • Dos trompes en F
  • Dos trompetes en C
  • Un trombó
  • Dos violins
  • Cellos
  • Contrabaixos
  • Un percussionista: Guiro, tambourine, bombo, plats

Estructura[modifica]

Estructura i correspondència amb el ballet[8]
Número de Melodia Secció Compositor Tonalitat Personatge
Secció 1
Rondó 1 Darius Milhaud Do Major Cambrer
1 Sao Paolo Futuro - A (maxixe curtindo; 1914) Marcelo Tupinambá do menor Entrada dels Negres
1 Sao Paolo Futuro - B Mib Major
Rondó 2 Darius Milhaud Mib Major
2 Viola Cantadeira - B ((tanguinho/canção sertaneja; 1917) Marcelo Tupinambá mi menor Entrada de les dones
2 Viola Cantadeira - A Solb Major
Rondó 3 Darius Milhaud Solb Major
3 Amor Avacalhado - A (tango;1918) João de Souza Lima, Xon-Xon fa# menor Entrada dels Homes
4 O Matuto - B (cateretê/canção cearense; 1918) Marcelo Tupinambá
5 O Boi no Telhado - A (tango; 1918) José Monteiro (Zé Boiadêro)
Rondo 4 Darius Milhaud La Major
6 Ferramenta - A (tango; 1905) Ernesto Nazareth La Major
7 Olh’ Abacaxi! - A (samba; 1918) F. Soriano Robert Sol Major
Secció 2
Rondo 5 Darius Milhaud
8 Gaúcho - A (corta-jaca; 1895) Chiquinha Gonzaga sol menor Caiguda del Negre
9 Flor do Abacate - A (polka; 1915) Álvaro Sandim Sib Major Dansa d'apostar
Rondo 6 Darius Milhaud Sib Major
10 Tristeza de Caboclo - A, B (tanguinho; 1919) Marcelo Tupinambá sib menor Tango de dues Dones
11 Maricota, Sai da Chuva - A (tanguinho; 1917) Marcelo Tupinambá Reb Major Sirena de Policia
Rondo 7 Darius Milhaud Reb Major
12 Carioca - A (tango; 1913)

Escovado - A

Ernesto Nazareth do# menor Entrada del Policia
13 Carioca - A (tango; 1913)

Escovado - A

Ernesto Nazareth Mi Major
Rondo 8 Darius Milhaud Mi Major
6 Ferramenta - A Ernesto Nazareth Mi Major
14 Vals Ball del Policia
Secció 3
Rondo 9 Darius Milhaud Re Major Mort del Policia
15 “La Mort du Policeman” re menor
16 “Tanguinho meio choro”
17 Caboca di Caxangá (canção; 1913) Catulo da Paixão Cearense Fa Major Dansa Negrillón
18 Vamo Maruca, Vamo - B (samba; 1918) Juca Castro
Rondo 10 Darius Milhaud Fa Major
5 O Matuto - A Marcelo Tupinambá fa menor Ball de Salomé
17 Caboca di Caxangá Catulo da Paixão Cearense
19 A Mulher do Bode - A (polka-tango; 1918) Oswaldo Cardoso de Menezes Ab Major
20 Urubu Subiu - A (desafio sertanejo; 1917)
18 Vamo Maruca, Vamo-A Juca Castro
Rondo 11 Darius Milhaud Ab Major
21 Tango Brasileiro - B (1890) Alexandre Levy sol# menor
22 Que Sodade! (cena sertaneja; 1918) Marcelo Tupinambá Si major Sortida
Rondo 12 Darius Milhaud Si Major
23 Seu Amaro Quer - A (tango carnavalesco; 1918) F. Soriano Robert La Major
24 Sertanejo - C, A (tango/batuque-dança brasileira; 1919) Carlos Pagliuchi
25 Para Todos - A (samba carnavalesco; 1919) Eduardo Souto
Resum
Rondo 13 Darius Milhaud La Major
1 Sao Paulo -A Marcelo Tupinambá la menor Resurrecció del Policia
26 Galhofeira (No. 4 in Quatro peças líricas, op. 13; 1894) Alberto Nepomuceno
1 Sao Paulo Futuro - B Marcelo Tupinambá Do Major
Rondo 14 Darius Milhaud Do Major
27 Sou Batuta - Intro (tanguinho; 1919) Marcelo Tupinambá Do Major
21 Tango Brasileiro - A Alexandre Levy
Coda
Rondo 15 Darius Milhaud Do Major El Cambrer i l'addicció
28 Apanhei-te, Cavaquinho (polka; 1915) Ernesto Nazareth
21 Tango Brasileiro - A Alexandre Levy Do Major

Referències[modifica]

  1. Le Bœuf sur le toit: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. Milhaud, Darius. Notes Without Music: An Autobiography (en anglesa). 1970a ed.. Da Capo Press, p. 355. ISBN 0306715651. 
  3. «Foto O boi no telhado Ze Bordero».
  4. Wiiliams, James S. Jean Cocteau. Reaktion Books Ltd. London: Reaktion Books Ltd, 2008. ISBN ISBN 9781861893543. 
  5. 5,0 5,1 «Restaurant Boeuf sur le toit». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 2 abril 2015].
  6. «Personatges». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 2 abril 2015].
  7. Ballesteros, Antonio. La estètica de la transgresión. Revisiones Críticas del teatro de vanguarda. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2000. ISBN 84-8427-026-2. 
  8. «Article de la revista Latin American Music Review» (en anglès), 22-03-2002. Arxivat de l'original el 2012-11-05. [Consulta: 12 febrer 2015].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]