Elbaïta

Elbaïta
Fórmula química	Na(Li1.5Al1.5)Al₆Si₆O18(BO₃)₃(OH)₄
Epònim	Elba
Localitat tipus	San Piero in Campo
Classificació
Categoria	Minerals silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.19
Dana	61.3.1.8
Propietats
Sistema cristal·lí	Trigonal
Hàbit cristal·lí	Prismàtic; estriat
Grup espacial	grup espacial 160
Color	Verd, vermell a rosa, blau, taronja, groc, incolor, multicolor
Exfoliació	Pobre en {1120} i {1011}
Fractura	Sub-concoidal
Duresa	7,5
Lluïssor	Vítrica
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	Transparent o opac
Densitat	2,9–3,2
Propietats òptiques	Uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,635–1.,650, nε = 1,615–1,632
Birefringència	δ = 0.020
Altres característiques	piezoelèctric i piroelèctric
Varietats més comunes
Acroïta	incolora
Indicolita	blava
Rubelita	vermella a rosa
Verdelita	verda
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Elb
Referències

L'elbaïta és un mineral del grup VIII (silicats) segons la classificació de Nickel-Strunz. Sovint s'utilitza com a gemma o com a mineral per a col·leccionistes. El seu nom prové de l'illa d'Elba, a Itàlia, on va ser descoberta l'any 1913.

Rubelita sobre matriu de lepidolita, Pala, Califòrnia.

Característiques químiques

És un ciclosilicat del grup de la turmalina. Presenta sèries de solució sòlida amb els següents minerals:

• Liddicoatita, on se substitueix gradualment el sodi pel calci.
• Dravita, on se substitueix gradualment el liti pel magnesi.
• Afrisita,on se substitueix gradualment el liti pel ferro.

Formació i jaciments

Sol trobar-se en roques riques en liti com ara pegmatites granítiques, roques metamòrfiques i filons hidrotermals d'alta temperatura.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elbaïta

• Cristamine (UNED) Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine.