Dravita
 Dravita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | NaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4 |
| Epònim | Drava  |
| Localitat tipus | Dobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.19 |
| Dana | 61.3.1.9 |
| Heys | 17.5.27 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å; |
| Simetria | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | Marró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau |
| Macles | rara en {1011} {4041}* |
| Exfoliació | pobra - molt pobra {1120} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7 (Mohs) |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | marró clar, rarament blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,03 a 3,18 g/cm³ (mesurada); 3,038 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632 |
| Birefringència | δ = 0,022 a 0,029 |
| Pleocroisme | forta |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 |
| Any d'aprovació | 1883 |
| Referències | [1] |
La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).
Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.
Característiques químiques[modifica]
És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines.
Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.
A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.[2]
Usos[modifica]
Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.
Referències[modifica]
- ↑ «Dravite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].
- Dravita, uned.es.
- Dravita, mindat.org.
- Dravita, webmineral.com.
- Manual de dravita, Mineral Data Publishing.