Dravita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralDravita
Dravite cristal.jpg
Fórmula químicaNaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4
EpònimDrava Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.19 Modifica el valor a Wikidata
Dana61.3.1.9
Heys17.5.27
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å;
Simetria3m - ditrigonal piramidal
Grup espacialgrup espacial 160 Modifica el valor a Wikidata
ColorMarró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau
Maclesrara en {1011} {4041}*
Exfoliaciópobra - molt pobra {1120}
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa7 (Mohs)
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllamarró clar, rarament blanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,03 a 3,18 g/cm³ (mesurada); 3,038 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632
Birefringènciaδ = 0,022 a 0,029
Pleocroismeforta
Impureses comunesFe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1883
Referències[1]

La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).

Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.

Característiques químiques[modifica]

És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines.

Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.

A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.[2]

Usos[modifica]

Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.

Referències[modifica]

  1. «Dravite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].