Titanita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTitanita (Esfè)
Titanite - Tormiq valley, Haramosh Mts, Pakistan.jpg
Titanita de Tormiq valley, Haramosh Mts, Pakistan
Fórmula química CaTiSiO5
Epònim titani
Localitat tipus Hauzenberg, Putnam County Tradueix i St. Lawrence County Tradueix
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AG.15
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AG.15
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/B.12
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic - prismàtic
Hàbit cristal·lí cristalls plans amb forma de falca, també massiu
Simetria monoclinic-prismatic Tradueix
Grup espacial P2₁ Tradueix
Color marró vermellós, gris,groc, verd o vermell
Macles contacte i penetració sobre [100], laminar sobre [112]
Exfoliació distinta sobre [110] imperfecte sobre [100] i [112]
Fractura sub-concoidal
Duresa 5 a 5,5
Lluïssor subadamantina tendint a lleugerament resinosa
Color de la ratlla blanc vermellós
Diafanitat translúcida a transparent
Gravetat específica 3.48 a 3.60
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.843 - 1.950 nβ = 1.870 - 2.034 nγ = 1.943 - 2.110
Birefringència δ = 0.100 - 0.160
Pleocroisme fort
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Radioactivitat pot ser metamicte
Més informació
Estatus IMA aprovat, nom preferit i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1967 s.p.
Referències [1][2][3][4]
Modifica les dades a Wikidata

La titanita, o esfè (del grec sphenos (σφηνώ), que significa 'falca'[4]), és un mineral silicat que conté titani, calci, silici i oxigen5. També té traces de ferro i alumini. Normalment també té terres rares incloent ceri i itri. El calci pot ser substituït pel tori.[5]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la titanita pertany a "09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]" juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Usos[modifica]

La titanita és una font d'òxid de titani, TiO2, que es fa servir en pigments.

Té un excepcional poder de dispersió òptica (0.051,interval B a G).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titanita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Handbook of Mineralogy
  2. Webmineral data
  3. Mindat
  4. 4,0 4,1 Dana, James Dwight; Ford, William Ebenezer. Dana's Manual of Mineralogy for the Student of Elementary Mineralogy, the Mining Engineer, the Geologist, the Prospector, the Collector, Etc.. 13a ed.. John Wiley & Sons, Inc., 1915, p. 299–300 [Consulta: 6 juliol 2009]. 
  5. Deer, Howie & Zussman, (1966), pp17-20 : 'Introduction to the Rock-Forming Minerals', 1966, ISBN 0582442109