Vés al contingut

Cerita-(CeCa)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cerita-(Ce))
Infotaula de mineralCerita-(CeCa)
Fórmula química(Ce₇Ca₂)􏰀Mg(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃
EpònimCeres, cerite series (en) Tradueix i ceri Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina St Görans, Mines de Bastnäs, Riddarhyttan, Skinnskatteberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AG.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.AG.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.4.6.1
Heys14.8.13
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 10,779(6) Å; c = 38,061(7) Å
Grup puntual3m - ditrigonal piramidal
Duresa5,5
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,806 a 1,810 nε = 1,810 a 1,820
Birefringènciaδ = 0,004
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCrt-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La cerita-(CeCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al subgrup de la cerita. Va ser descrita per primera vegada per Cronstedt (1751) com a tungstè. Anomenada més tard per Hisinger i Berzelius (1804) com a cerita, pel planeta nan Ceres descobert per l'astrònom italià Giuseppe Piazzi l'any 1801. Fins el mes de juny de 2023 s'anomenava cerita-(Ce), canviant el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'IMA en la nomenclatura del grup de la cerita.[3]

Característiques

[modifica]

La cerita-(CeCa) és un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (Ce₇Ca₂)􏰀Mg(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És isostructural amb els membres fosfats del grup de la whitlockita. És també l'anàleg amb ceri de la cerita-(La).

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(La), aluminocerita-(CeCa), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina St Görans, que forma part de les mines de Bastnäs, a Riddarhyttan, Skinnskatteberg (Västmanland, Suècia). Ha estat descrita en altres indrets de pràcticament tots els continents, tot i que els jaciments on s'hi pot trobar són escassos.

Referències

[modifica]
  1. «Cerite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 13 octubre 2017].
  3. 3,0 3,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].