Vés al contingut

Braunita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Braunita-II)
Infotaula de mineralBraunita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMn2+Mn₆3+(SiO₄)O₈
EpònimWilhelm Braun Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFriedrichroda Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.AG.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.5.1.3
Heys14.17.3
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 9,41(4) Å; c = 18,8(2) Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colornegre marronós, gris-acer
Maclesen {112}
Exfoliacióperfecta en {112}
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 6,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat4,72 a 4,83 g/cm³ (mesurada); 4,86 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Impureses comunesFe, Ca, B, Ba, Ti, Al, Mg
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1827
SímbolBnt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La braunita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la braunita.[2] Rep el seu nom de Wilhelm von Braun (1790-1872), oficial i ministre a Gotha (Alemanya) que va subministrar el material original per a la descripció de l'espècie.

Característiques

[modifica]

La braunita és un silicat de fórmula química Mn2+Mn₆3+(SiO₄)O₈. Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls piramidals estriats, de fins a 5 centímetres. També se'n troba de manera granular i massiva.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. És l'anàleg amb manganès de la neltnerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la braunita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma per metamorfisme de silicats i òxids de manganès; també com a producte de la meteorització. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirolusita, jacobsita, hausmannita, bixbyita, rodonita, espessartina i hematites.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Braunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 març 2016].
  2. «Braunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 març 2016].
  3. 3,0 3,1 «Braunite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 març 2016].