Elena Negueroles Colomer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElena Negueroles Colomer
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Alzira (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFernando Roig Alfonso Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelenanegueroles.es Modifica el valor a Wikidata

Elena Negueroles Colomer (Alzira, 1949) és una pintora valenciana i va ser membre del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana. Està casada amb Fernando Roig Alfonso i és mare de dos fills.[1]

Carrera[modifica]

Educada per les mares franciscanes en el Col·legi la Puríssima de la seua ciutat natal i en l'Institut de Batxillerat Sant Vicent Ferrer de València, va cursar estudis de periodisme a l'Escola de Periodisme de l'Església de València, graduant-se a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid.

Va estudiar pintura en l'Acadèmia de Maruja Cabrelles Sigüenza de València, Luís Reyna de Sevilla i, posteriorment, a l'Escola Superior d'Arts i Oficis i l'Escola Superior de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València.

Exposicions col·lectives[2][modifica]

  • Museu de la Ciutat, València, 2003.
  • Arteba, Buenos Aires, Argentina, 2001.
  • Allermabe Gallery, Londres, Regne Unit, 1996.
  • Galeria CC 22, Madrid 1996.
  • Museu de Malta, Malta 1993.
  • Fira de New York, Nova York, Estats Units d'Amèrica, 1993.
  • Galeria Güedj, Lió, França, 1992.
  • Art, Santander 1992, 1993 i 1995.
  • Galeria Robin-Leadouze, París, França, 1990.
  • Galeria Robin-Leadouze, Cannes, França, 1990.
  • Galeria Robin-Leadouze, Tòquio, Japó, 1990.
  • Galeria Robin-Leadouze, Abidján, Costa d'Ivori, 1990.
  • Interarte, València 1985, 1987, 1988, 1989, 1992, 1993 i 1995.
  • Galeria Maite Muñoz, Madrid 1982.

Exposicions Individuals[2][modifica]

  • Galeria Estil, València 2009.
  • Ajuntament de València, València 2009.
  • Palau de la Música, València 2002.
  • Museu de Rosario, Argentina 2001.
  • Drassanes, València 2000.
  • Galeria Sam Benady, Madrid 1995.
  • Caja Jalón, Saragossa, 1994.
  • Galeria L'Eixample, València 1991.
  • Sala d'Exposicions Casa de Cultura, Alzira 1989.
  • Galeria Laurens, París, França, 1987.
  • Galeria Nadal, Palma 1987.
  • Galeria Maite Muñoz, Barcelona 1986.
  • Galeria Amics, Alacant 1985.
  • Sala Gabernia, València 1984 i 1989.
  • Casino Antic, Castelló de la Plana 1983.
  • Galeria Skyros, Castelló de la Plana 1981.
  • Círculo Alcireño, Alzira 1980.

Referències[modifica]

  1. «Elena Negueroles presenta su dimisión como consejera del CVC». Lasprovincias.es, 08-11-2012.
  2. 2,0 2,1 «Currículum». Elenanegueroles.es. [Consulta: febrer 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Ramón Palomar: Elena Negueroles, de profesión pintora Espiral de las artes: publicación cultural 1133-2794, Vol. 5, Núm. 25-26, pàgs. 115-122, 1995.

Enllaços externs[modifica]