Elies el Jove

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Elies d'Enna, o
Elies el Jove
Enna Pano.jpg
Enna, lloc natal d'Elies
Dades biogràfiques
Naixement Giovanni Rachites
822/823
Enna (Sicília)
Mort 17 d'agost de 903
Salònica (Grècia)
Sepultura Monestir de Sant'Elia (Seminara, prop de Reggio Calabria); avui, església de Seminara
Activitat professional
Ocupació Monjo
Orde Monjos basilians
monjo
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Comunió Anglicana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Seminara (Reggio Calabria), Sant'Elia il Giovane (Enna, Sicília), Melicuccà
Festivitat 17 d'agost
Iconografia Hàbit de monjo
Modifica dades a Wikidata

Elies d'Enna o el Jove (Enna, Sicília, 823 - Salònica, 17 d'agost de 903) fou un monjo i anacoreta italià, pelegrí per diversos llocs. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Elies va néixer a Henna el 823 amb el nom de Joan Raquites. Una incursió musulmana a Sicília en 859 va fer que Joan abandonés la ciutat; no obstant això, va ésser fet presoner i venut com a esclau a l'Àfrica. Alliberat, va començar a predicar-hi l'Evangeli i pelegrinà a Palestina, on va rebre l'hàbit monàstic de mans del patriarca de Jerusalem, vivint en un monestir basilià de la Península del Sinaí i prenent el nom d’Elies. Després de tres anys com a monjo, va iniciar un seguit de viatges que el portaren a Alexandria, Pèrsia, Antioquia i el nord d'Àfrica.

El 878, quan Siracusa caigué en mans dels àrabs, Elies tornà a Sicília, trobant la seva mare a Palerm i conegué a Taormina Daniel, que serà el seu company de viatges. D'aquí marxà a Calàbria, on el 884 fundà un monestir a la Vall de les Salines, a Seminara, prop de Reggio Calabria, que prendrà el nom de Sant'Elia. La invasió àrab va fer que Elies marxés a Patras (Grècia) i a les muntanyes d'Aspromonte, a Santa Caterina. Elies, ja molt conegut, va fer un pelegrinatge a Roma.

Els seus viatges i la seva tasca d'evangelització a Europa, Àsia i Àfrica, va estendre la seva fama fins a Constantinoble, on l'emperador Lleó VI de Bizanci el convidà a anar-hi. Elies va començar el viatge, però en arribar a Salònica va emmalaltir i hi morí el 17 d'agost del 903.

Veneració[modifica]

Daniel, que l'acompanyava, el féu soterrar al monestir de Seminara. Al segle XVIII, el monestir fou enderrocat i el seu culte sobrevisqué en un nou monestir ortodox anomenat de Santi Elia il Giovane e Filarete l'Ortolano. També és venerat a la ciutat d'Enna, a Reggio Calabria i a Melicuccà.

Bibliografia[modifica]

  • Giuseppe Rossi Taibbi. Vita di Sant'Elia il Giovane. Istituto Siciliano Di Studi Bizantini e Neoellenici, 1962
  • N. Ferrante. "Il monastero di S. Elianovo e Filareto di Seminara", Historica, XXXII (1979).