Els Hospitalets

Infotaula de geografia físicaEls Hospitalets
Localització
Entitat territorial administrativaCervià de les Garrigues Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 35″ N, 0° 48′ 16″ E / 41.442937°N,0.804527°E / 41.442937; 0.804527
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Els Hospitalets és un jaciment arqueològic amb dues etapes registrades: el període del paleolític mitjà i l'època del neolític, i es localitza al terme municipal del Cervià de les Garrigues de la comarca de Garrigues, a la província de Lleida. Aquest jaciment es localitza a l'aire lliure, en uns terrenys agrícoles a la vall del riu Set, conreats amb ametllers, cereals i arbres fruiters.[1]

El jaciment dels Hospitalets va ser descobert l'any 2003 durant la prospecció arqueològica dirigida per Anna Colet Marcé i realitzada a causa del Pla Espacial Urbanístic del Sòl (PEURS) per a l'establiment d'un sistema de regadiu del Canal Segarra-Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.[1] L'objectiu d'aquesta prospecció fou determinar l'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic i paleontològic, i va ser realitzada per membres del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida per encàrrec de l'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA).[1] El traçat del canal neix a l'embassament del Rialb, terme municipal d'Oliola, i afecta a 17 municipis de 4 comarques diferents fins que no arriba a l'embassament d'Albagés.[1] Les obres d'aquest projecte varen donar a llum a tota una sèrie jaciments fins aleshores desconeguts.

En la zona que delimita aquest jaciment s'hi va trobar un conjunt de materials format per 5 fragments de sílex, dels quals alguns blocs són de mida mitjana (10x10cm) i els estigmes de les talles no s'aprecien amb claredat; i incloent, a més, que els materials d'aquesta zona presenten superfícies corticals de manera abundant, i estan força patinats i rodats,[1] podem veure que el conjunt és poc significatiu a l'hora d'extreure'n interpretacions.

La tipologia del material lític trobat així com l'absència de material ceràmic permeten proposar la hipòtesi que la cronologia del jaciment es pugui establir entre el paleolític mitjà i el neolític.[1] Tampoc es trobaren estructures associades a aquestes restes materials. Aquest jaciment es troba en una zona on la prospecció ha permès documentar gran quantitat de vestigis d'època prehistòrica que constava de restes lítiques tallades, però que quedà totalment afectada per la construcció de l'embassament, acabat l'any 2013.[2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]