Els cavallers (obra)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'arts escèniquesEls cavallers
Tipus obra de teatre
Autor Aristòfanes
Llengua original grec antic
Gènere Vella comèdia
Estrena absoluta
Data 424 aC (Julià)
Modifica les dades a Wikidata

Els cavallers (en grec antic: Ἱππεῖς) és una obra satírica d'Aristòfanes escrita en el 424 aC, consistent en una crítica desenfrenada a Cleó, un dels homes més poderosos de l'antiga Atenes.

Contingut[modifica]

Una vegada, Cleó havia acusat Aristòfanes d'«avergonyir la ciutat davant d'estrangers» com a resposta a la representació d'una de les seves comèdies (l'obra perduda Els babilonis) en les Dionisíes, a les quals assistien estrangers. Aristòfanes no va perdonar-lo mai, i hi va escriure Els cavallers com a resposta.

La premissa bàsica de l'obra és que hi ha un home anomenat Demos (en grec, 'ciutadania') que no és gaire llest. Els seus esclaus, Nícies i Demòstenes (dos dels generals atenesos més importants de la Guerra del Peloponès), estan enfadats per la forma en la qual el cambrer de Demos, el paflagoni (és a dir, Cleó), ha estat tractant Demos i els altres esclaus. Descobreixen que la manera d'apartar el paflagoni del poder és reemplaçar-lo per un venedor de botifarrons.

Els dos esclaus troben el venedor i li expliquen el seu pla, i aquest es mostra més que disposat a ajudar-los.

L'obra degenera, llavors, amb el venedor de botifarrons amenaçant fer totes les coses terribles que el paflagoni va fer a Demos, i més. Ambdós intercanvien insults, i intenten superar-se l'un a l'altre en idiotesa i grolleria. Al final, Demos decideix que prendrà el venedor de botifarres com a nou cambrer.

El venedor de botifarrons resulta no ser un tirà cruel, i havia dit tals coses només per ser triat; li porta a Demos una Treva (personificada per una bella donzella). El càstig del paflagoni és prendre l'antic treball del venedor de botifarrons: «ha de vendre botifarrons de carn de ruc i gos: perpètuament embriac, intercanviarà obscenitats amb prostitutes i no beurà més que l'aigua bruta dels banys».

A més de la crítica a Cleó, aquesta obra és notable pel seu retrat poc favorable del poble com a ximple, fàcil d'enganyar i inconstant. Al final, no obstant això, mostra una conclusió il·luminadora amb Demos rejovenit, cosa que representa la volta d'Atenes a la seva edat daurada, malgrat tota la corrupció i intriga en l'Àtica durant la Guerra del Peloponès.

Bibliografia[modifica]

  • Aristófanes. Obra completa. Volumen I: Los Acarnienses. Los Caballeros. Introducció, traducció i notes de Luis Gil Fernández. «Premio Nacional a la obra de un traductor» 1999. Madrid: Editorial Gredos, 1995. ISBN 978-84-249-1678-7. 

Enllaços externs[modifica]