Els quinze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Passeig Maragall (a l'esquerra) i avinguda Dels Quinze (a la dreta)

Els Quinze és un espai urbà de Barcelona ubicat en els extrems dels barris del Guinardó, i de Vilapicina i la Torre Llobeta. Correspon al que és avui la cruïlla del passeig de Maragall, l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i l'avinguda dels Quinze. Fins a l'any 1897 aquest espai havia format part del terme municipal de Sant Andreu de Palomar.

Fins al 8 de març de 2019 l'avinguda dels Quinze s'anomenava Avinguda de Borbó,[1][2] nom atorgat per l'Ajuntament franquista el 1942, substituint l'anterior de Passeig del Mariscal Jofre. Per petició veïnal i després d'un llarg període burocràtic es va canviar el nom a la denominació actual.

El nom de l'indret "els Quinze" té el seu origen en el preu del bitllet, 15 cèntims, del recorregut que feia el tramvia número 46, durant els primers anys del segle xx, des de plaça Urquinaona fins a Torre Llobeta.[2] El trajecte complet fins a final del trajecte, a la plaça Eivissa d'Horta, tenia un import de 20 cèntims. Quan el vehicle arribava aquest punt, Torre Llobeta, el cobrador ho avisava en veu alta perquè els viatgers que no volguessin pagar tarifa suplementària baixessin.

El passeig de Maragall va començar a urbanitzar-se el 1911 en bona part sobre l'antiga carretera de Barcelona a Horta, tot i que en alguns trams es va urbanitzar paral·lelament a la via del tramvia elèctric, que, des de la plaça d'Urquinaona i passant pel Camp de l'Arpa, anava directament cap a la plaça d'Eivissa, a Horta. Aquesta línia, inaugurada el 21 de juny de 1901, havia substituït la del tramvia de vapor d'Horta.

El bitllet de tramvia elèctric tenia tres tarifes:

  • Des de la plaça Urquinaona fins a Dos de Maig valia deu cèntims,
  • Des de la plaça Urquinaona a la cruïlla del passeig de Maragall amb l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, quinze cèntims,
  • Des de la plaça Urquinaona a Horta, vint cèntims.

La reorganització dels traçats tramviaris que circulaven per la plaça Urquinaona, va provocar el trasllat cap a la plaça de la Universitat, el 1951, de l'inici d'aquesta línia.

La línia 46 va ser suprimida el 22 de desembre de 1965. La zona al voltant d'"Els Quinze", entre els terrenys de Can Xiringoi, la Torre dels Pardals i la Torre Llobeta, s'havia convertit en un centre neuràlgic de comunicacions, perquè s'hi ajuntaven els camins que venien de la Sagrera, Santa Eulàlia de Vilapicina, Gràcia, Horta i el centre de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. Mateo, Gerard «Así ha cambiado Barcelona entre la crisis económica y el coronavirus». Crónica Global, 10-08-2020 [Consulta: 16 octubre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Barcelona canvia de nom l'avinguda de Borbó i estudia una plaça 1-O». El Periódico, 05-10-2018 [Consulta: 16 octubre 1021].

Coord.: 41° 25′ 31.21″ N, 2° 10′ 34.52″ E / 41.4253361°N,2.1762556°E / 41.4253361; 2.1762556