Tramvia elèctric de Barcelona a Horta
| Territori | Barcelona i Horta |
|---|---|
| Tipus servei | Tramvia elèctric |
| Inauguració | 1901 |
| Clausura | 1971 |
| Enllaç amb: | |
El tramvia elèctric de Barcelona a Horta unia la plaça d'Urquinaona de Barcelona amb la plaça del Progrés de la vila d'Horta (actual plaça d'Eivissa).
Història
[modifica]La nova línia va ser promoguda per l'empresa belga Societé des Tranways de Barcelona a San Andrés et Extensions SA (TBSAE), fundada el març de l’any 1899 a Lieja, i es va inaugurar el 20 de juny de 1901 amb el número 46.[1] Els promotors van ser Alexandre de Bacardí, Pere Fargas, Josep Maria Comas d'Argemí i Francesc Mascaró (president de l'Associació de Propietaris del Guinardó i entorns, acabada de constituir),[2] tots ells propietaris de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta, que també havien promogut la construcció de l'anterior tramvia de vapor d'Horta.[3] L'empresa havia adquirit la línia de Barcelona al Clot, la Sagrera i Sant Andreu, inaugurada l’any 1877, i la va electrificar. A la dècada de 1910, també va adquirir altres línies, com la de Sant Antoni-Passeig de Gràcia, Poblenou, Badalona, Barcelona-Can Tunis, Vallcarca i Hostafrancs. L'extensió va fer que el 1911 canviés de nom a Societé des Tramways de Barcelone, i finalment, va ser municipalitzada l’any 1956.[4]
La línia sortia de la plaça d'Urquinaona i passava pels carrers d'Ausiàs Marc, del Bruc i la Gran Via, travessava el passeig de Sant Joan, continuava pels carrers de la Diputació, Roger de Flor, València, Nàpols, Mallorca i Dos de Maig fins a arribar al carrer del Carme (actualment Freser) al barri del Camp de l'Arpa. L’antic camí d’Horta s’hagué d’urbanitzar, tot convertint-lo en un nou passeig, terraplanant el terreny i plantant una doble filera d’arbres, obres que van ser cofinançades per l’Ajuntament de Barcelona i l'empresa. Després passava pel carrer de la Garrotxa, parcialment absorbit pel passeig de Maragall, fins a la propietat de can Berdura, on es va construir un vial exclusiu per al tramvia mitjançant un terraplè conegut com la Carbonissa, que després desaparegué en construir-se la plaça de Maragall.[1]
De via estreta (1 m), tot el trajecte era de una sola via, amb algun desviament per a facilitar el pas dels vehicles en ambdós sentits. Als anys 1910 i 1920, es construí la doble via en diverses etapes del recorregut, i el 1948 va canviar de via estreta a via ampla (1,435 m). Les primeres cotxeres, per a tramvies de via estreta es construïren en terrenys de can Xiringall, a l'avinguda de Borbó (que el 2019, a petició dels veïns, va canviar el nom per avinguda denls Quinze.[5] Entre 1947 i 1953 s'hi construïren unes noves cotxeres per a tramvies de via ampla.[1] La companyia disposava de 12 caps tractors i 12 remolcs. Al mateix edifici es produïa l'electricitat per a la línia amb dinamos i motors de gas antracita, i sala de gasògens.[6]
El 1951, la reorganització de les línies que circulaven per la plaça d'Urquinaona va provocar el trasllat de l'inici d'aquesta línia a la plaça de la Universitat. La línia 46 va ser suprimida el 22 de desembre de 1965, i el 1971 s'eliminà tot el servei de tramvies de Barcelona, substituït per autobusos.[1]
Els Quinze
[modifica]Fins al 1931, el preu del trajecte des de la plaça Urquinaona fins a la Torre Llobeta valia 15 cèntims de pesseta. En arribar a aquest, punt el cobrador cridava «els quinze!» per a indicar el final de la validesa dels bitllets d'aquest preu, ja que el trajecte complet fins a Horta costava 5 cèntims més. Posteriorment, el preu va canviar, però la cruïlla del passeig de Maragall amb l'avinguda de Borbó (va seguir amb el nom popular dels Quinze.[7]
Bibliografia
[modifica]- Díez i Quijano, Desideri. Els transports a Horta. Barcelona: El Tinter, S. Coop. C. Ltda., juliol 1987. ISBN 84-86460-00-7.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012, p. 721-733. ISBN 978-84-15232-22-3.
- ↑ Pont, Enric «El primer relat històric sobre el Guinardó escrit el 1918». El Pou, núm. 11, desembre 2021.
- ↑ Giménez i Compte, Carlota «El camí antic de Barcelona a Horta». El Pou, núm. 10, desembre 2020.
- ↑ «Tranvias de Barcelona a San Andres y Extensiones». Spanish Railway (blog), 26-06-2012.
- ↑ «Els veïns celebren el canvi de nom d’avinguda del Borbó a la dels Quinze». Betevé, 09-03-2019.
- ↑ «Tranvias de Barcelona a San Andres y Extensiones» (en castellà). spanishrailway.com.
- ↑ «Barcelona canvia de nom l'avinguda de Borbó i estudia una plaça 1-O». El Periódico, 05-10-2018.
Enllaços externs
[modifica]- «EL TRAMVIA ELÈCTRIC ARRIBA A HORTA - Les Cotxeres de Borbó». Memòria dels barris: Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó (blog), 18-11-2011.