Elsa Ehrich
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1914 Bredereiche |
| Mort | 26 octubre 1948 (34 anys) Lublin (Polònia) |
| Causa de mort | Pena de mort (Penjament ) |
| Activitat | |
| Ocupació | guarda de camp de concentració |
| Altres | |
| Condemnada per | crim contra la humanitat (1948) → (pena de mort) |
Elsa Ehrich (Bredereiche, 8 de març de 1914 - Lublin, 26 d'octubre de 1948) va ser una guardiana de les SS als camps de concentració nazis de Cracòvia-Płaszów i Majdanek durant la Segona Guerra Mundial. Jutjada a Lublin (Polònia) al judici Majdanek, va ser condemnada a mort per crims de guerra i penjada el 26 d'octubre de 1948.[1]
Aufseherin (guardiana auxiliar) en el camp de Majdanek, va prendre part activa en les seleccions dels deportats destinats a les cambres de gas així com a les execucions. Va maltractar especialment als presoners sense salvar als nens. La seva companya hauria estat Hermine Braunsteiner, qui més tard va ser desnacionalitzada i extradida dels EUA a Alemanya.
Biografia[modifica]
Nascuda a Bredereiche al Land de Brandenburg, va treballar en un escorxador. El 15 d'agost de 1940 es va oferir voluntària per treballar al Camp de concentració de Ravensbrück com a guardiana de les SS. A partir de 1941 Ehrich es va convertir en SS- Rapportführerin. L'octubre de 1942, va ser traslladada a Majdanek, prop de Lublin, on va ser ascendida a SS- Oberaufseherin. Ehrich participa activament en les execucions dels milers de presoners (inclosos a les cambres de gas), a la secció de dones i nens del camp.
Durant els 34 mesos de funcionament del camp, més de 79.000 presoners van ser assassinats al camp principal (59.000 d'ells eren jueus polonesos) i entre 95.000 i 130.000 persones van morir a tots els subcamps de Majdanek.[2]
El 3 de novembre de 1943, uns 18.000 jueus van ser assassinats a Majdanek; aquesta massacre de l'Holocaust[3] es va anomenar Aktion Erntefest (un total de 43.000 persones van ser executades incloent els dos subcamps).[4]
El febrer de 1943, Ehrich va ser diagnosticada de febre tifoide a causa de les condicions de vida al camp., El 5 d'abril de 1944 va servir com a aufseherin al camp de concentració de Cracòvia-Płaszów, i del juny de 1944 a l'abril de 1945 va ser assignada a Neuengamme. Després de la guerra, va aconseguir fugir, però va ser arrestada a Hamburg el maig de 1945 i empresonada al camp de criminals de guerra PWE29 a Dachau, on va compartir la cel·la amb Maria Mandel. Transferida a les autoritats poloneses, Ehrich va comparèixer el 1948 davant el tribunal de districte de Lublin durant el segon judici Majdanek, on va ser acusada de crims de guerra i crims contra la humanitat.
Ehrich va ser declarada culpable d'aquests càrrecs i va ser condemnada a mort a la forca el 10 de juny de 1948. Després de l'anunci del veredicte, demana clemència en considerar que té un nét, alhora que vol expiar la seva culpa; petició que serà rebutjada pel president Bierut. Ehrich és executada el 26 d'octubre de 1948 a la presó de Lublin.
Referències[modifica]
- ↑ «Wykaz sądzonych członków załogi KL Lublin (Defendants at the KL Lublin Majdanek Trial)». Procesy zbrodniarzy (Trials of war crime perpetrators). KL Lublin. [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ «Majdanek Victims Enumerated. Changes in the history textbooks?». Gazeta Wyborcza. Auschwitz-Birkenau State Museum, 23-12-2005. Arxivat de l'original el 6 de novembre 2011. [Consulta: 13 abril 2010].
- ↑ USHMM. «Soviet forces liberate Majdanek». Lublin/Majdanek: Chronology. United States Holocaust Memorial Museum, Washington, D.C., 11-05-2012. [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ Jennifer Rosenberg. «Aktion Erntefest». 20th Century History. About.com Education. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2016. [Consulta: 16 abril 2013].