Emilio Freixas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmilio Freixas
Biografia
Naixement28 maig 1899 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1976 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióIl·lustrador i autor de còmics Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Emilio Freixas (Barcelona, 28 de maig de 1899 Barcelona, 19 de març de 1976) nom artístic de d'Emilio Freixas Aranguren, fou un dibuixant de còmic, il·lustrador, publicista i escenògraf. Algunes de les seves obres en còmic foren; El Murcielago Humano, El Capitan Misterio, Sadhú i El Caballero sin Nombre. Va ser deixeble del pintor Emili Casals i Camps i mestre de dibuixants, amb el mètode Método de dibujo Freixas. És considerat un dels referents de l'escola realista de còmic a l'estat espanyol. Al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis; el de Millor Dibuixant per la National Cartoonist Society de Nova York el 1947, Congrés Internacional de Nova York el 1952 i al Saló del Còmic de Lucca (Itàlia) el 1972.[1][2]

Biografia[modifica]

Emilio Freixas, va néixer el 28 de maig del 1899. De molt jove va ser deixeble del pintor Emili Casals i Camps. Durant uns anys va treballar en un taller d'escenografia teatral, els seus pares treballaven al món del teatre, però a ell no l'atreia i el 1928 va començar a col·laborar com a il·lustrador a les revistes El hogar y la moda, Lecturas i Algo. L'any 1935, després de col·laborar amb la revista Films Selectos l'editor Pablo Molina atret per l'elegància del seu grafisme, li va oferir de fer col·laboracions a la revista Mickey on va debutar com a autor de còmics adaptant al còmic i serialitzant novel·les de Julio Verne i Emilio Salgari.[1] amb paral·lel al dibuix de còmics i en la il·lustració de llibres col·labora amb les editorials, Editorial Molino, Sucesor de E.Messeguer, Editorial Bruguera o Editorial Cisne.[1]

El 1936 amb l'escalat de la guerra civil espanyola es va deixar d'editar la revista i no fou fins a la postguerra quan l'antic director de la revista Jose Maria Huartas Ventosa i essent col·laborador i guionista de la revista Chicos li va oferir de dibuixar els personatges de Chatillo i Federico, un d'ells amb uniforme de falangista del Frente de Juventudes, aquests personatges malgrat que poc tenien a veure amb l'uniforme que portaven varen servir perquè el nou règim polític deixes de banda l'animadversió que tenien cap al dibuixant. Per l'editora de Chicos, Consuelo Gil va dibuixar còmics i va fer il·lustracions per Chiquito, Mis Chicas, Gran chicos. Va treballar amb guions de Huertas Ventosa, Torralbo Marín o Canellas Casals, en alguns títols que es varen fer molt populars a la seva època, El caballero sin nombre (1942), Sadhú (1944) El misterio del murcielago humano (1945) o Sir Black (1946).[1]

Emilio Freixas va fundar la seva pròpia editorial amb el nom de Freixas y Cia el 1944, amb Ángel Puigmiquel i el seu fill Carlos Freixas, varen publicar els quaderns de còmic El Mosquito, l'editorial no va reeixir i tan sols se'n publicaren vuit números.[1]

L'editorial Sucesor de E. Meseguer, va editar un gran nombre de làmines i llibres didàctics de dibuix i il·lustració entre el 1944 i el 1976. Algun dels títols foren Lecciones de dibujo atístico 4ª parte: Ilustración de historietas i cúentos(1947) o bé Historia Gráfica del Traje i les Láminas De Dibujo Artístico. Aquest recull de llibres didàctics es va anomenar el Método Freixas.[1] [2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Del tebeo al manga una historia de los cómics. Revistas de aventuras y Còmic para adultos (en castellà). nº 9 Pag.128. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics). ISBN 978-849885-22-26. 
  2. 2,0 2,1 Vázquez de Parga, Salvador. Cuando el comic es nostalgia. Toutain Editor, 1982. ISBN 84-85138-65-1.