Editorial Molino

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesEditorial Molino
EditorialMolinoImatge1.jpg
Seu de l'Editorial Molino, c/ Calabria 166 (any 1998)
Tipus editorial
Tema popular (infantil, juvenil i novel·la policiaca...)
Llengua castellà i català
Fundació 1933
Direcció Pablo del Molino Mateus (1900 a 1968); Pablo del Molíno Sterna (1937-2000); Luis del Molino Jover (1945- )
Adreça des de 1962 fins al 2004 al c/ Calabria, 166
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

L'Editorial Molino va ser creada a Barcelona (Catalunya), el 1933 per iniciativa del val·lisoletà Pablo del Molino Mateus (1900 -1968), qui volia crear una col·lecció de novel·la per al gran públic. En els seus setanta-un anys d'existència es convertí en una de les editorials catalanes de referència en els gèneres infantil, juvenil, i de novel·la policíaca. El 2004 va ser absorbida pel grup RBA, que manté el nom com segell d'algunes col·leccions.[1]


Història[modifica | modifica el codi]

Pablo del Molino Mateus era fill de Pablo del Molino Martín, registrador de la propietat nascut a Cartagena i de Concepció Mateus Massana, nascuda a Barcelona. Nascut en 1923, va ser un dels 7 cosins germans que van heretar del barceloní Agustí Massana i Pujol (1855-1921) fundador de l'Escola Massana. L'editorial va sorgir d'aquesta manera: Juli Gibert Mateus, un altre cosí germà de Concepció Mateus Massana, i fundador, entre altres empreses, de El Hogar y La Moda li va proposar invertir l'herència rebuda d'Agustí Massana a accions d'una editorial que promovia, l'Editorial Joventut, i entrar a formar part de la societat[2] amb Josep Zendrera, en què estaria representada com subdirector pel seu fill Pablo del Molino, qui ja havia demostrat la seva passió pels llibres i la seva gran visió comercial; aquesta associació es va mantenir durant uns anys, però es va trencar per la insistència de Pablo del Molino a publicar un tipus de novel·la més popular que la que estava fent en aquells moments Joventut. Finalment, el 1933, Juli Gibert va proposar en un arbitratge que la família Zendrera comprés les accions dels Molino i que aquests se separessin i posessin la seva pròpia editorial. Els primers llibres de la nou nada Editorial Molino es van publicar en l'últim trimestre del 1933.[3]

Un altre dels seus grans èxits de l'avantguerra va ser la publicació de la Revista Mickey,[4] de la qual va ser director el periodista José María Huertas Ventosa,[5] el primer número va aparèixer el 7 març de 1935; va fundar el primer "club de lectores", que va arribar a assolir els 55.000 socis, als quals se'ls proporcionava un carnet i una insígnia. La revista va publicar alguns dels millors números tires de premsa de l'època, entre ells Jim el Temerario de Alex Raymond i La Reina de los Piratas de Milton Caniff.

El 1968 mor Pablo del Molino Mateus,[6] i el succeeix en la direcció de l'editorial el seu fill Pau del Molíno Sterna, que ja treballava a l'editorial des del seu retorn de l'Argentina el 1953, i mor en 2000 i l'empresa queda en mans de Luis Antonio del Molíno Jover, però les germanes i vídua de Pablo del Molino, majoritàries a l'empresa (55%), sense cap representant a la direcció de l'editorial, decideixen posar-la a la venda, que es materialitza el juny de 2004 amb la compra de l'empresa per part de l'editorial RBA Libros,[7] per la qual va ser finalment absorbida, i va quedar com només un segell editorial d'aquesta última empresa.

Transcendència[modifica | modifica el codi]

Als anys quaranta es va imposar sobre qualsevol altra col·lecció la "Biblioteca Oro" amb novel·les policíaques, inclòs Arthur Conan Doyle, i els grans mestres de la novel·la romàntica de capa i espasa, com Rafael Sabatini, i del gènere d'aventures, com Karl May,[8] Jules Verne o Emilio Salgari. També es van fer sèries de manuals populars sobre temàtiques diverses.

El 1968, a la mort del director i fundador Pablo del Molino Mateus, va succeir el seu fill Pablo del Molino, qui va orientar l'editorial més cap a la literatura juvenil i infantil. En l'actualitat, i des de l'any 2004, forma part del grup editorial RBA.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martín Martínez, Antonio (01/1968). Apuntes para una historia de los tebeos II. La civilización de la imagen (1917-1936). Madrid: Revista de Educación, n.º 195.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]