Emilio Gutiérrez-Gamero y Romate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmilio Gutiérrez-Gamero y Romate

Emilio Gutiérrez Gamero, retratat per Kaulak. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Emilio Gutiérrez Gamero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Oviedo
Diputat al Congrés dels Diputats
19 setembre 1872 – 22 març 1873
Governador civil de la província de València
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i advocat
PartitPartit Radical
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata

Emilio Gutiérrez-Gamero y Romate (Madrid, 7 de maig de 1844 - 26 de març de 1936) va ser un periodista, polític i escriptor espanyol, acadèmic de la llengua i diputat durant el sexenni democràtic

Biografia[modifica]

En 1867 es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i el 1869 ingressà al Casino de Madrid i a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Va treballar com a agent de borsa.[1] A les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 fou elegit diputat per Hinojosa del Duque representant el Partit Radical de Manuel Ruiz Zorrilla.[2] Quan es produí l'abdicació d'Amadeu I d'Espanya va votar a favor de la Primera República Espanyola, raó per la qual en produir-se la restauració borbònica es va exiliar a París, on el 1874 fou nomenat membre de la Comissió d'Hisenda d'Espanya i en 1875 corresponsal del diari Las Novedades. A París conegué Victor Hugo i Sarah Bernhardt, i participà en alguns dels intents insurreccionals de Ruiz Zorrilla. Tanmateix, poc temps després tornà a Espanya, on formà part del partit Izquierda Dinástica. Fou governador civil de València (1883-1885) i de Guipúscoa (1885-1886), i interventor de la Delegació d'Hisenda a Burgos. El 1886 va ser Secretari del Govern, a Madrid, i els anys següents va ser governador civil de Salamanca (1886), Osca (1187-1888), Badajoz (1888-1889) i Terol (1889-1890). El 1903 era Secretari del Banco Español de Crédito.

Ja jubilat, el 1919 fou elegit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, i a l'any següent llegí com a discurs d'ingrés La novela social. Com a periodista, col·laborà a La Ilustración Española y Americana, Blanco y Negro i Gente Vieja. També va escriure novel·les de tendència realista i sentimental on reflecteix la vida econòmica i política de l'època. Va morir d'una malaltia bronquial el 3 de març de 1936.[3]

Obres[modifica]

  • Los de mi tiempo (1897, amb Sitilla, El ilustre Marguindoy, El Conde Perico, La olla grande i La piedra de toque)
  • Andróminas (1901)
  • La derrota de Mañara (1907)
  • Clara Porcia (1925)
  • Mis primeros ochenta años (1925)
  • Lo que me dejé en el tintero (1928)
  • La España que fue (1929)
  • Clío en pantuflas (1930)
  • El ocaso de un siglo (1932)
  • Gota a gota, el mar se agota (1934)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emilio Gutiérrez-Gamero y Romate
  1. ↑ Emilio Gutierrez Gamero a mcnbiografias.com
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Biografia publicada pel Casino de Madrid
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emilio_Gutiérrez-Gamero_y_Romate&oldid=33151476»